Un Gran Rupestre que té gran elegància és una aventura matrimonial extraordinària

Vaig conèixer el cava Gran Rupestre, que em va encantar, perquè me’l va deixar tastar Pere Campos, el president degà de l’Associació Catalana d'Enòlegs i Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya. Ell és qui el “fa”, i el va portar, un dia, al Tast vertical, el programa de vins que fem a Catalunya Ràdio. És un cupatge tradicional: xarel·lo i macabeu, principalment, i una mica de parellada. Com que l’anyada que tenim a la copa és la 2017, hi trobarem la frescor que sempre estem buscant, però també l’elegància màxima, la cremositat d’aquests anys. Si tasteu altres caves del celler, amb més joventut, hi trobareu poma verda. Però en aquest la poma serà al forn, amb tot el que porta la poma al forn: el caramel, que li aporta l’envelliment, potser avellana... És un gran cava, i fa anys que té notes superbes a La guia de vins de Catalunya. Aquest any, un 9,84.

Robert Jovani Mor i Montserrat Herrero Sendra formen un d’aquests matrimonis que tant m’admiren, com m’admira el personatge femení de La fabricanta. Un equip de dos que sempre, sempre, estan fent coses i iniciant projectes. Els fills, els quatre fills, se’ls estimen d’una manera que fa esborronar. El pare és del Poble-sec; la mare, de Sants. Van tenir els dos primers fills i ell, el pare, va emmalaltir. Llavors, per prescripció mèdica, van traslladar-se al poble dels avis, Sant Mateu del Maestrat, i allà és on van néixer els altres dos fills, un d’ells el Robert. Al pare li deien “el formatger d’un dia”, perquè allà va muntar una formatgeria sense tenir cap idea de fer formatge. Llavors l'única escola per aprendre l’ofici era a Santander. El matrimoni se n’hi va anar i l’home va dir als mestres: “Vull aprendre a fer formatge, però en un dia, perquè he de tornar cap a casa”.

I vet aquí (hem de dir “vet aquí”, explicant aquesta història extraordinària) que els dos germans grans van anar a estudiar a Barcelona, a cals avis. La resta de la família els anava a veure els caps de setmana. Però viure separats els feia enyorar, i llavors els pares van decidir marxar a Barcelona i “muntar-hi alguna cosa”. Van començar al carrer Galileu en un magatzem, fent tauletes de sofà (això que se’n deia “de centro”) i tauletes de nit. Les decoraven i el pare, amb una Vespa, se les emportava a vendre. Després van tenir una carnisseria. “Els meus pares han tingut més de vuitanta negocis”, recorda el Robert.

Mentrestant, van trobar un celler al Penedès i, amb un soci, el van començar a restaurar. A mig restaurar, González Byass els hi va comprar. El soci va deixar-ho, però el pare es va quedar a González Byass de gerent. Amb aquestes (també hem de dir “amb aquestes”) es va vendre la formatgeria. Es deia Queso San Mateo, i expliquen les comares que era boníssim.

A González Byass, amb ell de gerent, es va fer un dels primers caves de l’empresa. El que avui dia, si no m’equivoco, és el Castell de Vilarnau. Però ja diem que el nostre home no parava quiet. Va dimitir i va crear Robert J. Mur. Va començar a treballar a les caves Calixtus, que, per situar-vos, van passar per moltes mans i avui són un espai dels admirats Recaredo. Va emmalaltir, de nou, i va vendre l’empresa a Ruiz Mateos. Va estar molts anys fora d’aquest món, que no pots deixar mai del tot. El 1999 va comprar el petit celler Berdié Romagosa, de Castellví de la Marca, i des del 2000 en endavant van anar fent una producció molt petita. El Nadal del 2006, tres dels quatre fills, la germana gran i els dos nois petits, es van posar a ajudar els pares, i el gener del 2007 van decidir deixar les feines assalariades que tenien, fer-se autònoms i continuar amb el negoci. A la capsa dels caves de la família hi ha escrit: “La passió d’un pare, el somni dels germans Jovani”. I d'aquí comença l’aventura.

Es diu Gran Rupestre perquè el pare és aficionat a l’art i té una col·lecció de pintures rupestres del pintor valencià Juan Bautista Porcar. Gaudiu de l’aventura, que es tracta d'un escumós inoblidable, fet per mans sàvies.

Patrocinat per: