El mercat de préssecs de secà del Penedès que França voldria tenir a les seves places

Sant Pau d'OrdalÉs dissabte d’estiu, fa calor, molta calor, i a la plaça Subirats de Sant Pau d’Ordal hi ha una munió de gent que carrega caixes de préssecs de vinya i vermells. N’hi ha que porten carros, amb estructura de ferro vista, en els quals col·loquen unes quantes caixes, unes damunt de les altres. El murmuri de veus dels venedors i dels compradors s’enllacen amb les cançons d’estiu que emeten els altaveus de la piscina local, situada al costat, i que porta per nom Macarelleta. No som a Menorca, però sí en un mercat autogestionat per pagesos que ja voldria França per a les seves places. El mercat dels préssecs de Sant Pau d’Ordal fa vint anys que s’organitza de 9 h a 14 h tots els dissabtes i diumenges des del juny fins al setembre. Aquests préssecs no tenen cap segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP), però “poc ens cal, perquè ens hem fet el nostre nom, segell d’Ordal, que s’ha difós arreu”, diuen els pagesos.

A totes les parades, protegides per un bon tendal, hi ha préssecs. El que canvia és el nom del productor, escrit a la caixa de fusta on col·loquen la fruita. És difícil dir quina parada de la desena de pagesos que hi ha a la plaça té els millors préssecs, perquè a la vista tots són ferms, grans i de bon diàmetre. Entren ganes de clavar-hi les dents només veure’ls. M’aturo a la parada de Les Filos, les dues germanes de Lavern que van decidir unir-se amb el pare, Josep Maria Olivella Rosell, productor dels préssecs Olivella Font Clara. Dic a Imma Olivella Font, una de les germanes, que les vaig conèixer a través de la cuinera Carme Ruscalleda, que em va fer tastar els préssecs en almívar, la melmelada i el mateix préssec a l’estimat restaurant Sant Pau. “Devia ser el 2010, perquè ens en comprava a través d’un botiguer a qui nosaltres en subministràvem”, diu l’Imma. Té algunes cremades als dits d’una mà, i diu que és el que té fer les melmelades. “És una feina artesana, tot ens ho fem nosaltres”, comenta. Ella és, d’ofici, dissenyadora gràfica, i quan es va unir a la feina familiar va posar el seu art al mercat: els programes de mà, la senyalització, la difusió i els noms dels cartells que anuncien el mercat els va fer ella.

Queda enrere el juny del 2005, quan van començar a plantar les parades per primera vegada a la plaça Subirats. “No ho hauríem fet mai sense l’impuls del productor de cava Pere Guilera, que tenia fe en la idea, i ens va animar perquè ho féssim, perquè nosaltres no hi crèiem”, diu Imma Olivella al costat de Josep Esteve i Josep Ràfols, dos productors més que s’han unit a la conversa, també amb parades al mercat. Li van fer cas, a Pere Guilera, i no tot va ser bufar i fer ampolles en un inici, perquè recorden que els primers anys llegien diaris i llibres sencers asseguts a la parada, de la poca feina que hi havia.

Ara no és així. El mercat de préssecs d’Ordal ha agafat tanta volada que l’Ajuntament ha hagut de posar ordre al caos de cotxes que entraven a la població. Ara hi ha un pàrquing públic i també seguretat per facilitar el trànsit. En hores punta d’afluència, els cotxes s'han d’esperar per poder-hi entrar.

Els productors venen tots els préssecs que porten a la parada, i en vendrien més si en tinguessin, perquè arriba un moment que s’esgoten, que ja no n’hi ha més. I aquest punt cal explicar-lo perquè els productors agafen els préssecs de Sant Pau d’Ordal just en el seu punt de maduració. Són molts anys de posar l’ull al presseguer, i per això els productors saben quins préssecs estan per agafar i ser menjats i quins no. No n’agafen de verds, perquè la qualitat es perd. Així que aquest és el motiu que explica per què arriba un moment que tant el dissabte com el diumenge s’esgoten els préssecs, i ja no n’hi ha més fins al cap de setmana següent.

Cireres o albercocs, escadussers

A les parades, juntament amb els préssecs de vinya i els préssecs vermells, també hi ha alguna altra fruita que els pagesos posen en venda, com ara cireres o albercocs. No és fàcil trobar-ne, perquè el mercat està especialitzat en préssecs, i els pagesos han de notificar a l’associació gestora si també volen vendre altres productes que cultiven. Si ho fan saber, si el producte és dels seus camps, aleshores podran fer-ho. Són les normes estrictes que van elaborar fa vint anys els mateixos pagesos de la població, els únics que poden anar a vendre a la plaça de Sant Pau d’Ordal.

Reprenc la conversa amb Imma Olivella, de Les Filos, i li pregunto el perquè del nom. “Perquè és tal com es diu una finca nostra, envoltada de presseguers; quan el vam triar i ens hi vam posar, les dues germanes estàvem en un moment professional, com a autònomes, que necessitàvem treballar més, diversificar feines”, recorda l’Imma, que afegeix que la decisió va anar acompanyada de molta feina. Van anar al Museu de la Confitura de la població de Torrent amb Georgina Regàs per aprendre a fer-ne, i avui el seus préssecs en almívar i melmelades destaquen per la gran qualitat. “Tot és molt artesanal, mira la cremada que tinc a la mà; ens ho fem tot nosaltres, i el que ens costa tirar endavant i fer números rendibles! L’altre dia ens van posar una multa de mil euros perquè la data de caducitat la posàvem al cul dels pots, i allà no hi ha d’anar”, comenta l’Imma.

Vestida amb una samarreta negra que hi diu "Les Filos", ella i les seves nebodes van venent les caixes de préssecs i també els tres tipus de melmelades: de préssec amb pruna groga, de préssec vermell amb menta i de préssec pla amb pruna vermella. “Els préssecs són la vida del pare, que té 77 anys. Nosaltres ens hi hem afegit, però és una feina molt dura, volàtil, perquè sempre estàs pendent del cel, i sempre passen coses”, assenyala l’Imma. Entre les coses que passen hi ha la sequera, que per a uns préssecs de secà (a Lleida són de regadiu) és dur, molt dur. També hi ha punts reconfortants, com quan els clients els diuen que enlloc troben un préssec tan bo, que el gust els fa recordar la infància. Amb aquestes frases, els pagesos reforcen la seva autoestima, i la idea amb la qual treballen: agafar el préssec de l’arbre en el punt òptim. El recorregut, curt. Dels camps de presseguers a la plaça Subirats d’Ordal hi ha poca distància; potser no hi ha cap altre mercat que sigui tant de quilòmetre zero.

Al costat de l’Imma, l’han escoltat atents Josep Esteve, de la família Esteve Ràfols, i Josep Ràfols. Tots dos expliquen que els préssecs de secà d’Ordal no poden competir amb els de Lleida, que són de regadiu, i justament per això, per cada hectàrea conreada es multiplica per cinc la producció. “La crisi de preus del mercat ens va animar a crear l’Associació de Productors de Subirats, juntament amb el mercat, que l’Ajuntament i el Patronat de Turisme ens van donar suport des del principi”, expliquen. Aleshores, al capdavant del Patronat hi havia Pere Guilera, el productor de la DO Cava, que el nom el repeteixen constantment perquè va ser el visionari que va creure en el mercat en un moment en què ells eren molt escèptics.

Per acabar, parlem de les vendes. Els préssecs, els venen en caixes d’entre 16 i 30. Si la caixa és petita, aleshores els préssecs són més grossos. I els preus, segons les caixes, van dels 6 als 16 euros. “N’hi ha que venen al mercat, i ens diuen que per la carretera no han vist presseguers, com si no fos real que els préssecs fossin de la nostra població”, comenten Esteve i Ràfols. Per combatre aquestes idees, perquè per la carretera és cert que es veuen vinyes, a la primavera organitzen passejades, que són entre fileres i fileres de presseguers en flors; tota una experiència màgica, que fa entrar ganes de tastar la fruita a l’estiu. Josep Esteve és un dels que hi participa, i l’activitat és una més que se suma a la vida turística de Sant Pau d’Ordal, on hi ha un forn de pa (que es traspassa i que fa unes coques boníssimes), restaurants d’alta volada (Cal Xim, Can Pau Xic, Cal Pere del Maset, Centre Agrícola) i més.

Un apunt final per als que vulguin anar al mercat: l’horari és de 9 h a 14 h, i els productors no accepten encàrrecs ni reserves a la pàgina web. No ho fan perquè hi havia hagut dies que totes les caixes estaven encarregades, i la gent que anava fins a la plaça Subirats no en trobava ni una en venda. Així que qui primer hi arriba, primer en compra. I una recomanació per menjar-ne: amb pell, sense pell, a mossegades, tallats amb ganivet, a la planxa, al forn amb pollastre. I si no, pregunteu-ho als restaurants de la població, que els compren també al mercat i els cuinen en mil i un plats.