Què mengem quan mengem una llauna de tonyina?

Quan mengem una llauna de tonyina, ingerim una porció de la varietat aleta groga d'aquest peix blau, normalment de grans dimensions. Els dos altres ingredients que ingerim són l’oli, que tant pot ser d’oliva (en pocs casos extra verge) com de gira-sol, i sal. De fet, les proporcions de sal poden ser altes perquè és l’ingredient amb què es conserva la tonyina a la llauna. Per aquest motiu, el metge Pere Gascón afirma que "una llauna de tonyina no substitueix una de les tres racions de peix setmanal recomanades”. El metge també alerta de la procedència del peix enllaunat. “Sovint no són peixos de proximitat, sinó tot el contrari”, diu.

La difusió de l'estudi que les ONG Bloom i Foodwatch van fer l'any passat ha comportat que aquest any els menjadors escolars de París i de set ciutats franceses més hagin prohibit la tonyina en els seus àpats. La investigació va analitzar 148 llaunes de tonyina de cinc països (França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia i Espanya), i en totes les mostres que van estudiar hi havia mercuri. Un 57% de les llaunes estudiades sobrepassaven el límit de 0,3 mg/kg que s’aplica en general als peixos, mentre que un 10% de les llaunes superaven la norma que s’aplica a la tonyina fresca, que és d’1 mg/kg de mercuri.

Les dues ONG, francesa i alemanya, fins i tot indicaven quina era la marca de tonyina que enllaunava tonyina amb uns nivells més alts, que l’havien trobat als supermercats de París: es tractava de les llaunes la marca Petit Navire, i en tenia 3,9 mg/kg. Un any després que els científics divulguessin els resultats a les pàgines web de les seves ONG, França ha estat el primer país que ha respost amb una mesura dràstica, pensada per protegir les criatures, que són les que poden tenir més afectacions per la ingesta de la tonyina, perquè està lligada amb el desenvolupament neurocognitiu.

Prohibició o recomanació

L’investigador de l’Hospital del Mar de Barcelona Miquel Porta declarava al Mengem que no era tant partidari de prohibir però sí de recomanar a la població que la ingesta es reduís a un cop al mes. Porta considera que la difusió del coneixement que la llauna de tonyina ha de ser un aliment excepcional pot fomentar l’hàbit de fer-lo servir de tant en tant. Per la seva banda, el metge Pere Gascón aconsella que sigui “un cop a la setmana”, i sempre en el cas de la població adulta. Ara bé, per a la població infantil i per a les embarassades, l’investigador de l’Hospital de Mar i també el metge Pere Gascón es mostren taxatius, ja que consideren que aleshores la tonyina fresca ni tampoc la versió enllaunada amb sal no haurien d’aparèixer mai en els àpats.

Tot es tracta d’hàbits alimentaris. “Quan érem petits molts menjàvem entrepans de tonyina”, diu el metge Pere Gascón, que recorda una època en què els lobis de les conserves van saber difondre bé els seus productes amb anuncis televisius amb cantarelles enganxoses. “Encara avui són lobis molt potents, de molta pressió mediàtica, però això no treu que la població no hagi de tenir informació pròpia, que passa per la precaució i la prevenció”, sosté el metge.

Per continuar, en les llaunes i en general en els envasos alimentaris hi ha una normativa europea aprovada, el Reglament (UE) 2024/3190, adoptat el 19 de desembre del 2024 per la Comissió Europea, que prohibeix l’ús de materials amb bisfenol (BPA) o altres disruptors endocrins. La llei va entrar en vigor el 20 de gener d’aquest any, però es va establir un temps de transició perquè la industria alimentària s’hi adaptés. El cas és que a l’interior de la llauna hi pot haver una pel·lícula d’un material que pot contenir disruptors endocrincs, els quals se sap científicament que el nostre organisme confon amb una hormona i, per tant, interfereix amb les hormones reals. En el cas del bisfenol (BPA), un cop ingerit a través dels envasos dels aliments, es poden unir als receptors hormonals, com poden ser els estrògens, i fer-los actuar com una hormona natural i, per tant, donar-hi una resposta biològica. I aleshores, per seguir amb l'exemple, afectaria el desenvolupament sexual. “Hi ha molta evidència científica dels disruptors endocrins, i en els últims anys s’ha lligat com una hipòtesi del perquè de la menarquia avançada, la primera menstruació en les noies exposades a aquests químics”, diu el metge Pere Gascón.

Més enllà dels disruptors endocrins, que la indústria treballa per llei per eliminar-la (ja havia arribat als biberons), la conclusió és que la tonyina enllaunada ha de ser un aliment descartat en dones embarassades i població infantil. Així ho manté l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, que demana que no se'n mengi fins que les criatures no tinguin 10 anys, i entre 10 i 14 anys, recomana que només n'ingereixin un cop al mes. En canvi, per a la població adulta, no en fa cap prohibició ni consell específic, sinó el genèric: menjar tres o quatre racions variades de peix a la setmana.

Per acabar, les dues ONG Bloom i Foodwatch exigeixen que els límits de mercuri per a la tonyina, ja sigui fresca com en llauna, s’equiparin al mateix nivell d'altres peixos, és a dir a 0,3 mg/kg, fet que suposa minvar-la respecte de la permesa fins ara en la varietat fresca (1 mg/kg).