Una gran garnatxa al Montsant amb tocs alemanys, serbis, portuguesos i andalusos

La María Alvear és qui m’explicarà, amb el seu accent andalús (diu que encara no s’atreveix a parlar en català i jo li dic que la propera vegada que parlem ja ho haurà de fer), quin és el caràcter del vi d’avui. “Però... Alvear?”, li dic, abans de començar. I somriu i fa que sí, que és de la família Alvear, propietària del celler Alvear (el més antic d’Andalusia). “I què fas amb el celler Terroir al Límit?”, li demano. M’explica que treballa amb el Dominik Huber, el seu fundador, per convicció personal. “A ell el vaig conèixer –em diu– de la mà de l’Ana López Lidón”, que és la directora d’exportacions de Gramona.

L’alemany Dominik Huber, el pare del celler Terroir al Límit, ja ha omplert de vi aquesta pàgina. Però avui parlem del seu projecte al Montsant. El fa amb la seva parella, l’enòloga Tatjana Peceric, una sèrbia que va estudiar a Montpeller. I per acabar d’arrodonir el cupatge de varietats internacionals, tenen una filla, de dos anys, que es diu Filipa, en honor a la gran enòloga portuguesa Filipa Pato.

Un vi molt gastronòmic

Terroir al Límit va obtenir els cobejats 100 punts Parker amb Les Manyes, 2016. És una vinya de la serra del Montsant que segueix sent DO Priorat. Gràcies a aquesta vinya, el Dominik i la Tatjana van “descobrir” el Montsant, i això ens porta al vi d’avui. Al Montsant van anar buscant vinyes “interessants”, pensant que “geogràficament és una zona més oberta”. Això que tenim avui a la copa és una garnatxa cent per cent, amb molt poca intervenció, tota l’autenticitat. Amb més “infusió” que no pas “extracció” i menys grau alcohòlic. En aquesta DO es poden fer vins amb menys grau alcohòlic i, per tant, si cal veremar abans, perquè l’any ho demana, es fa. Jo diria que el Dominik Huber està obsessionat amb el vi però també amb la gastronomia. Per això fa vins mediterranis molt, molt gastronòmics. Per fer aquest vi vinifiquen els gotims, sencers, durant una setmana, amb llevats autòctons, esclar, i llavors els envelleixen en acer inoxidable. No passen per bota. Així, hi trobareu tota la fruita, sense el toc de la fusta, amb cirera, amb fruita negra i totes les herbes aromàtiques que vulgueu. No direm que s’emmiralla en la manera de fer de la Borgonya, perquè el Montsant, avui, és un mirall per al món, però direm que la fruita, a la copa, balla i perfuma l’aire.

El Priorat i el Montsant, aquests dies de primavera, la més plujosa que recordem en anys, estan preciosos. Els ceps amb fulles tendres, les figues de moro, d’aquest blavós grisós, en marges impossibles, les basses plenes a vessar d’aigua... Però el vi d’avui és del 2023; un dels anys de sequera. Val la pena gaudir d’aquesta meravella fresca pensant en aquella verema tan difícil. Gaudeixin d’aquesta garnatxa, que s’expressa, aquí, salvatge i pura, elegantíssima, aèria, lleugera com un sospir. No se la perdin.

Patrocinat per: