Pals i el Vicus es mereixen cent visites

Fa més de cent anys la família Barris va comprar un hostal a Pals molt a prop del nucli antic. Va començar amb tres habitacions, però amb el pas del temps es va convertir en el cafè, la sala de ball i el cinema del poble. Can Barris va esdevenir el centre neuràlgic d’una vila que destaca pel seu patrimoni històric.

El temps passa i els avis es van fer grans. A poc a poc van anar renunciant a la grandiloqüència dels espais i van centrar tots els esforços en l’hostal. Durant trenta-cinc anys el Cafè Barris, la sala de ball i el cinema van estar tancats fins que el 22 de juny de l’any 2011 la seva neta Elisabet; el seu marit, Gerard Geli, i el xef Damià Rafecas van obrir el restaurant Vicus (barri en llatí).

Som a només a cinc minuts de la zona emmurallada, però alhora som prou lluny del brogit turístic. El Vicus ofereix una cuina lliure basada en la senzillesa, el producte local ben cuidat i amb el toc personal del Damià. Els arrossos i el peix fresc són algunes de les seves especialitats, però nosaltres volem tastar gran part de la seva carta i això ho deixarem per a una altra visita.

L’inici és prometedor amb les olives d’aperitiu del Xillu de l’Escala i el pa artesanal de Carles Beltran amb oli d’oliva Fontclara. Demanem les croquetes de pernil ibèric perquè ens diuen que són de tast obligat: cremoses, gustoses, sumptuoses... Gran encert! Ara és l’hora de l’amanida de tomata de la Marisa amb fruita de temporada i recuit. La Marisa és coneguda per molts clients perquè regenta una parada a Palafrugell i Palamós i té una masia a Palau-sator amb milers de tomaqueres on la gent també hi va a comprar. Continuem amb l’ensaladilla de ventresca de tonyina i llagostins de Sant Carles i el porro escalivat amb vinagreta, anguila fumada i formatge Terrós de Masalva.

El Gerard controla la sala i n’és el sommelier. Ens proposa un vi negre empordanès de Masarac del celler Pujol Cargol anomenat Amb. Carinyena i garnatxa negra per a un vi del 2018 que segons el seu creador s’identifica amb el poble, la gent, la terra, els ceps i el raïm.

Un sopar per recordar

Reprenem el sopar amb un tàrtar de tonyina vermella, tomata, fruits secs i espècies i amb el tàrtar de filet de vedella amb maionesa de pebre vermell i ou. El picant del tàrtar de tonyina és natural: un mole versionat pel Damià amb mel, herbes, avellanes, mostassa, un punt picant d’una espècie japonesa i arrodonit amb la tomata. El tàrtar de vedella és presentat amb l’ou ferrat a sobre. El gustet que té el fregit de l’ou li dona un punt final excel·lent sense alterar el tàrtar. La carn és tan bona que no cal afegir res més. Les postres: cruixent de crema de llimona de l’hort del Vicus; pastís de formatge Golany amb gelat de galeta Lotus i torradeta de Santa Teresa amb gelat de llet merengada. Cafès i xarrups per tancar un sopar per recordar.

Seiem amb el Gerard i el Damià, l’Eli es disculpa perquè comparteix obligacions amb l’hostal. “Ha costat anys trobar els proveïdors locals que ens puguin servir amb consistència, però pots treballar amb producte de proximitat. Per posar-vos algun exemple, els tomàquets són de la Marisa, la vedella de Girona, els brots i altres verdures de l’Hidenori, un pagès japonès que viu a Pals”, ens comenta el Gerard. “Segons el que ens ofereixen els productors penso els plats que presentarem als nostres clients”, afegeix el Damià.

En Josep Pla deia que: “Pals no mereix una, sinó cent visites”, ara sabem que el Vicus també.