Un vi “bonic” que és un camí del Priorat

L’Anna Gallissà, que és l’enòloga que fa el GR-174, diu que és el vi més representatiu de la finca. GR vol dir Gran Recorregut. Són aquests camins, marcats a la muntanya, amb colors que els identifiquen, i un número. El GR 174 dona la volta a tot el Priorat i a l’ampolla que duu el seu nom, hi ha també vi de tot el Priorat. “El GR passa pel mig de la nostra finca, però no tenim prou raïm, i així el comprem de Bellmunt, Poboleda, Torroja, Gratallops, El Lloar...” De sud a nord.

Així, doncs, el vi du garnatxa i carinyena, però també cabernet, syrah, cabernet franc, una mica de merlot... Depèn de les anyades.

“A la nostra parcel·la el cabernet franc està molt vellet, té 25 anys. L’any que ve l’arrencarem i plantarem garnatxa. Al merlot li vam tallar el coll l’any passat. Fem un vi del Priorat però fàcil de beure. Té el color, la densitat, el volum, tot el que vols del Priorat, però és fàcil de beure. Té 14 graus i mig. No anem a fer quinzes i mig, si podem, però tampoc tretzes!”

No busquen, doncs, res carregós, esclar, però no obliden ni per un instant que són al Priorat. Amb sol i clima mediterrani. “Hem de trobar la calor, el sol, dins del vi. Ho gestionem per no trobar panses. Però no som en una zona freda! Vull que aquest Mediterrani sobre el qual fem cançons, anuncis... sigui al vi!”

Tasto i li dono la raó. Eviten els sobremadurats, les panses, tot això que en un vi tranquil no ens agrada. Però com diu l’Anna: “d’un sobremadurat a un verd hi ha un terme mitjà. Jo jugo amb les finques, cullo la garnatxa un punt més verd perquè et doni acidesa, fruits vermells, però ho compenses amb un cabernet més madur...”

Somriu. “Hem de lluitar pel que tenim”, fa. I em diu una frase plena de saviesa: “Fa molts anys que treballo al Priorat, però no treballo com fa 25 anys. Tampoc vesteixo com fa 25 anys”. Hem de saber què ens representa, entenc. I volem un Priorat mediterrani. “És com amb els cotxes. Li canvien els focus, però és el mateix, i tu l’estimes”.

Treballa des del 2001 al món del vi. Les primeres veremes les va fer el llunyà 1993. Viu al Priorat des del 2000, però és del Baix Camp, una terra d’avellanes i oli. “La terra es viu, és una passió, el Priorat enganxa, però l’avellana i l’oliva són la meva passió. Sols no ens ho podem fer, a casa, però la meva mare diu una cosa: "Hi ha gent que paga la quota per jugar a golf. Nosaltres paguem una quota pel que ens agrada: fer oli i collir avellanes”.

Maridar amb amics

L’anyada que teniu a la copa ja és una anyada de sequera. Però aquests raïms tenen reg de suport, de tota la vida, des de l’inici de la formació. “Quan vam començar a plantar, regàvem per evitar les onades de calor. Ara, avui, parlar d’onades de calor és ridícul, perquè ara són el dia a dia. Ajudem que la planta pugui evaporar aquestes temperatures tan altes”.

Si parlem d’anyades, i voleu jugar, l’Anna troba “més bonica” l’anyada 24 que la 23, perquè és molt més fresca. “Tenim el clima que tenim, i quan arriba el raïm hem de gestionar el que tenim. Una cosa bona del canvi climàtic és que ens ha fet tornar elàstics”.

Tenim un vi jove a la copa, el que en diuen “una entrada de gamma”, però tastat a cegues hi ha aquesta profunditat, aquesta densitat, aquest color. És un jove interessant. Fàcil de beure per als no experts i fàcil de beure per als experts. L’Anna, que fa vídeos a Instagram (@casagransiurana) plens de saviesa i d’alegria i de coneixement i de joia de viure, diu que el maridatge millor per a aquest vi són uns amics.

Patrocinat per: