Maria Vallespí: "Fer la verema és un dels records més bonics que tinc d'infància"

Quin és el primer record que tens del vi?

— Ho tinc claríssim. És una anècdota que per mi és central de la infància, i que mai havia explicat perquè no s'havia donat el cas: el meu veí tenia ceps i feia vi i cada any ens convidava a veremar. Era un veí amb qui teníem molt bona relació perquè jugàvem al seu jardí i quan arribava el setembre no era cap obligació i tampoc ens donaven res a canvi. Però per a mi era una aventura que esperava cada any. Teníem uns set anys, ens aixecàvem súper d'hora i tallàvem el raïm i fèiem un munt de caixes. Per a mi és un dels records més bonics de la infància, perquè, a més, quan acabàvem al voltant de les 12 ens deixaven preparat un esmorzar amb embotits i tot el que hi hagués. Per a mi era especial compartir la taula amb els més grans. Quan vaig fer 12 anys, ja vaig començar a dir que tenia coses més interessants a fer... [riu], potser hauria de tornar a escriure'ls i recuperar-ho!

D'això fa molt de temps, com ha canviat la teva relació amb el vi?

— Doncs vaig començar a tenir contacte amb el vi força tard. Recordo que les meves amigues gaudien del vi i en bevien i a mi em semblava bastant astringent. Com a molt bevia vi blanc molt fred, però no l'acabava de gaudir realment. Però en els últims quatre anys he anat educant el paladar i ja el començo a gaudir. Així i tot, penso que encara tinc molt marge i coses per conèixer. Però tampoc és estrany que no sigui una gran bevedora de vi, perquè tampoc soc una gran bevedora d'alcohol.

Així et deu costar trobar un moment per encetar una ampolla.

— Sí que és cert que es dona força vegades que a la taula la gent beu vi i jo bec aigua, però no tinc cap problema amb això. Perquè jo enceti una ampolla ha de ser que estigui predisposada a gaudir-lo, que estigui convençuda que em ve de gust. Tampoc cal que sigui cap esdeveniment important, però m'agrada gaudir del vi de forma cerimoniosa perquè al final és tot un ritual. Per tant, un moment ideal per encetar una ampolla és en una cita, un sopar especial, un moment de confidències amb amigues... i en cap cas ha d'estar necessàriament acompanyat de menjar. Em funciona fer una copa com un entrant o a l'hora del vermut. L'únic vi que si veig que el tenen a un restaurant el demano per acompanyar el menjar és el Tokaji, un vi d'Hongria catalogat com un vi de postres, és una cosa que comparteixo amb el meu pare. Ja veus que soc molt llepafils, només m'agraden les coses dolces!

Em parles de beure vi fora de casa, a la teva nevera no hi ha vi?

— No, gens ni mica. De fet, quan ens regalen vins per fer un detall o bé quan a la meva parella li donen la panera de Nadal i hi ha algun vi, al final se'ns fan malbé. A casa bevem aigua, a no sé que sigui Nadal o algun aniversari i m'agradaria que continués sent així perquè penso que ajuda a donar-li el valor que té.

Fa poc has col·laborat amb el Blanc Pescador 0.0%. Penses que pot ser una bona manera d'entrar al públic jove?

— Absolutament. Penso que hi ha una tendència que ha nascut o s'ha fet gran a través de les xarxes socials que promocionen la vida saludable i m'agrada que s'hagi enfocat el vi no com una prohibició, sinó com un tema de controlar la mesura i gaudir de tot el ritual que té darrere: posar unes bones copes, obrir el suro, brindar i mirar als ulls. Tot això no t'ho vols perdre i quan veig brindar tota una taula tinc FOMO, però al final tampoc vull beure una cosa que no em ve de gust. Però amb els vins sense alcohol, penso que hi ha una alternativa molt bona i veig que cada vegada estan perfilant més els gustos i penso que cada vegada hi ha més opció.

Si poguessis fer una copa amb qualsevol persona, amb qui la compartiries?

— Ho tinc força clar: m'encantaria fer una copa de vi amb el Sabina. Soc molt conscient que ell és l'exemple més clar que s'ha de separar l'obra de l'artista, però penso que una persona amb tanta batalla a sobre i tan punky, m'agradaria veure'l a distàncies curtes, més enllà del personatge. Hauria d'esforçar-me perquè no s'adonés que soc fan d'ell, però això ja seria qüestió meva.