Estel Solé: "Sempre m'he sentit feliçment acomplexada per triar vins"

Vens del món de la interpretació, però des de fa un temps t'has ficat de ple en el món de la gastronomia amb el festival Perifèria Cultural. Per què has decidit endinsar-te en aquest nou àmbit?

— Al final, penso que tot forma part d'una mateixa cosa i que aquells projectes en els quals m'implico els visc des de la veu pròpia. En aquest cas, Perifèria Cultural el va crear el Marçal Girbau ara fa quatre anys i jo m'hi vaig sumar l'any passat, i per a mi el sentit gastronòmic és al final una aportació més del concepte ampli de què vol dir cultura. De la mateixa manera que és una defensa i militància de la llengua, dels Països Catalans i d'una manera de viure, també ho és de la gastronomia. Penso que una sola cosa no s'entén sense el seu conjunt i l'objectiu d'aquest festival és posar la vida i la cultura al centre.

De quina manera està present el vi al Perifèria Cultural?

— Hi està molt, molt, molt present perquè nosaltres tenim un segell molt propi que alhora ens fa lamentablement originals, perquè penso que tant de bo hi hagués més cicles o més programacions en aquest sentit. La nostra manera de defensar i valorar el terreny és tenint el xef Sergi de Meià, que cuina en directe en la majoria dels actes. Agafa productors locals d'absolut quilòmetre zero, treballa amb els seus productes i, evidentment, hi ha una selecció detallada d'un vi per a cada un dels actes i menús del Festival. Això també s'allunya d'alguna manera dels grans macrofestivals, on normalment el que trobem és la marca de cervesa que tots coneixem venuda a un preu desorbitat. Per tant, crec que el fet de posar el vi de productors locals al centre té tot el sentit quan tens artistes del territori damunt de l'escenari.

Entenc quin és el procés per seleccionar els vins al festival, però quin és el que fas tu com a consumidora?

— Jo d'entrada puc dir que sempre m'he sentit acomplexada o feliçment acomplexada a l'hora de triar vins. Feliç, perquè al final he acabat acceptant que no és un problema no entendre-hi, del món del vi, per triar vi. Primer de tot, intento triar sempre vins catalans, per descomptat. També intento escoltar molt la gent que tinc al voltant que són autèntics experts de vi, que en són força, i després també tendeixo a demanar vins blancs. Sobre això a vegades m'he sentit tractada com una consumidora de segona.

De segona, per què?

— Sí, perquè sento que encara pesa l'estigma que les dones només bevem vins blancs o rosats i, en canvi, els negres són per als homes. Potser no és un estigma entre experts, però sí que està present entre la gent. En el meu cas sí que soc de vi blanc, però és un tema absolutament de gust.

Has dit que t'has rodejat d'experts sobre el món del vi. Recordes que t'hagin donat algun consell en especial sobre aquest món?

— Hi ha un consell que crec que el vaig entendre més tard i que al final l'he aplicat a altres àmbits més enllà del món del vi: "Fia't del teu criteri". Al final penso que funciona, aquest consell. És a dir, més enllà del que puguis entendre sobre el corpus dels vins, el més important sempre serà el teu gust. És igual si és un vi més barat o més car: si t'agrada, alguna cosa té i, sovint, no és perquè sí que un producte agrada. Reafirmar el mateix gust o criteri funciona en tots els àmbits, també en el literari. Alguna vegada he deixat llegir un text meu i la persona m'ha dit "Jo no hi entenc, jo no soc del sector ni llegeixo habitualment", i jo els dic: "És igual, el que m'importa justament és què et passa a tu amb això que jo he escrit". Per tant, sí que com a consumidora de vi penso que passa una cosa similar, al final soc una clienta mitjana.

T'has plantejat fer algun tast de vins o curs per saber-ne més?

— N'he fet, però també t'he de dir que és un regal una mica comodí, quan la gent no sap què regalar-te. Però, la veritat, ara mateix estic en un punt on em fa una certa mandra, bàsicament perquè a vegades, en diferents ocasions, he vist una figura que és un comú denominador, que és aquest home que vol fer-se l'entès en vi o que si ho és acaba parlant per davant de moltes altres persones, de vegades fins i tot per davant dels mateixos productors. Si hi vaig, crec que tindré una mirada satírica. De fet, potser algun dia em pot servir per escriure alguna cosa. Em sembla digne de comentar aquest personatge masculí que socialment hem concebut que ha d'entendre de tot i, evidentment, ha d'entendre de vi. "Josep Maria, no passa res si no hi entens", i tots estaríem més en pau.

Tens algun requisit a l'hora de beure vins?

— M'ha passat una cosa curiosa, i és que quan vaig escriure la novel·la anomenava les copes Riedel perquè la meva exparella era molt entesa en vins i en el seu moment li vaig regalar unes Riedel. Va ser llavors que vaig entendre el valor de les copes i tota la litúrgia que hi ha al darrere. Aleshores la gent de Riedel van llegir la novel·la i m'han fet arribar unes copes que just vaig obrir ahir a la nit. La veritat és que em va agradar molt, però també pensava: "Soc mereixedora de beure en aquestes copes? Les sabré cuidar prou?" Però reconec que la copa condiciona força a l'hora de beure.

Quin vi posaries en aquesta copa?

— Doncs la meva darrera neura o vici, que és el vi de gel. És un vi molt i molt dolç, per tant, és un vi de postres, gairebé és una llaminadura. Intento tenir-ne sempre a casa i, de fet, acabo de comprar una caixa de sis ampolles de vi de gel del Penedès, perquè també ho veig com un llenguatge d'amor. Si et convido a fer un vi de gel a casa és que formes part del meu cercle d'absoluta confiança, formes part de la meva tribu, m'agrades.