Un cava de trepat de la Conca? Massa sort, la nostra

Per parlar del Tres Naus, un cava brut rosat de trepat (quina sort que tinc avui), anem a l’edifici modernista, creat per César Martinell, que li dona nom. “Ben aviat el remodelarem”, em diu el director tècnic de la cooperativa Cellers Domenys, Ciriac Carbó. I afegeix: “Ara el volem remodelar, per obrir les portes a l’enoturisme”. Són a la terra del trepat, la Conca de Barberà, a Rocafort de Queralt. L’edifici existeix des del 1918.

“De fet, el trepat en si originalment era el vi base per fer escumós. De gra gros, cep productiu. No se li donava cap valor. Però ara se’n fa de negre i escumós…” Un escumós rosat pàl·lid, fins al punt que algunes anyades es poden confondre com a blanc. La que tenim a la copa és la 22, i tiratge 23. Està elaborat més aviat com un blanc de noirs (agafem el negre però no en fem maceració; hi ha premsa directa).

Està elaborat a la “catedral del vi”. La criança es fa en els antics cups de la cooperativa. Les vinyes són a una bona altitud, 600 metres, a la zona alta de Rocafort de Queralt. O sigui que la temperatura és ideal. "Ahir vaig ser a la cava i estàvem a 13 graus. I és una cava que deu anar entre els 12 i els 14 o 15. Aquestes criances, amb fermentació lenta, són una de les claus".

Hi ha tot un moviment invisible que vol conèixer el que és nostre. Hem viatjat, hem conegut tot el que venia de fora i ens hem deixat el poble del costat. “Conèixer la gent i conèixer els territoris… Hem tornat als orígens. Al trepat li volien donar color. I hem après que cadascú té el que té. I pots trobar vins més lleugers, més frescos amb poca capa...” Ara es demana això. Es consumeix més vi blanc, més escumós… I els negres estructurats es guarden per a moments més especials. “Venen de gust vins amb menys fusta, no?”

Un fill de cavista

Somric mentre escolto la història: “Soc fill de cavista, d’una de les caves més antigues, Mas Oliver, del centre de Sant Sadurní, més avall de Recaredo. El que passa és que soc el petit de la família i he anat per lliure. Des de petit he estat implicat a la cava de casa. Tenim vinyes… Vaig estudiar a Espiells, soc deixeble de Joan Milà”.

Joan Milà. Aquest nom que tots pronuncien amb reverència. “Només en tinc bones paraules, sentia tanta passió pel vi, era tan bona persona, tan generós… Un referent. Si vaig fer enginyeria va ser per ell, perquè llavors Tarragona no estava homologada i ell ens va dir: «El que sabeu del vi ja ho sabeu. En lloc de tancar-vos a enologia obriu-vos a enginyeria». Anaves enfocat al món del vi, i a Tarragona el títol no estava reconegut”.

Ens falten referents i Joan Milà n’era un. "La sensació és que estem en una època efervescent, i això en un moment o altre s’ha d’estabilitzar. La DO quedarà molt més petita. Falta fer marca col·lectiva".

Si parlem del cava d’avui, tan alegre, em diu això: "Són històries líquides de molts anys en una ampolla, cada una de les gotes és un dels nostres socis". El resultat, de premsat suau, net i brillant, de bombolla fina, persistent, que fa una corona perfecta a la copa. És subtil i elegant, té fruita vermella silvestre i una nota floral. Els tons especiats del trepat i una entrada fresca i vibrant. Preneu-lo amb arròs, amb amanida, amb pasta, com a copa dreta… No podreu parar. Quina gran sort que tinc.

Patrocinat per: