TRINITAT GILBERT

Per què és tan cara l’alimentació saludable i tan econòmica la que no ho és?

La poca demanda, les exportacions, els intermediaris i també l’alta qualitat dels productes ecològics són alguns dels motius que expliquen la diferència de preus

El menjar porqueria és econòmic perquè “per a la seva producció es reben ajudes dels governs”, afirma la nutricionista Carla Zaplana. En canvi, “el menjar saludable necessita més cura en la seva producció, i té un temps de vida més curt”, afegeix l’autora de bestsellers en nutrició com el llibre Sucs verds (Cossetània Edicions). Per reblar el clau, els certificats que garanteixen que el menjar és ecològic són cars, i aquest preu també repercuteix en el preu final del producte.

Per aquest motiu, Carla Zaplana indica que, a l’hora de comprar, la pregunta base no és estranyar-se pel preu d’un aliment ecològic, sinó preguntar-se per què el que no ho és és tan barat.

Per la seva banda, el nutricionista David Gasol sosté que el menjar porqueria abaixa la qualitat del producte, perquè el preu resultant sigui més baix. Com a mostra, Gasol indica els pans industrials de motlle. “Estan produïts amb farines de poca qualitat, amb tota mena d’additius i amb una cadena en massa, i és així com els costos baixen”, diu Gasol. Així doncs, com més baixa la qualitat del producte, menys cost final té per al consumidor.

En canvi, en un pa de motlle fet amb una farina local, ecològica, que suposa un risc més alt per al pagès, perquè pot perdre la collita, i, a més, el procés és pastar manualment, amb les mans, i no de forma industrial, i per tant producció limitada, tot això encareix el resultat. “Serà més car perquè els ingredients en origen tenen un preu més alt, i perquè és un aliment artesà”, subratlla Gasol.

Però, a més, segons el nutricionista, encara hi ha un altre motiu que justifica els preus del menjar saludable respecte de l’anomenat fast food. “El següent motiu és l’oferta i la demanda, que vol dir que la població prioritza, per molts motius, la quantitat a la qualitat, i, per tant, la qualitat, com que no té públic que la demani, continua mantenint preus alts”, opina el nutricionista.

El nutricionista Marc Vergés sosté que la causa dels preus més alts del menjar saludable són la quantitat d’intermediaris i també la poca oferta. “Països com Alemanya, Holanda i Anglaterra s’emporten la part millor i més gran de la producció ecològica, i, per tant, el poc que ens queda a casa nostra té uns preus més alts”, diu Vergés.

Al Montseny, el pagès i enginyer agrícola Joan Salicrú opina que els productes ecològics i, sobretot, els biodinàmics són aliments vius i frescos. De fet, Salicrú entén que els aliments que no són ecològics ni biodinàmics siguin més barats, perquè “són aliments morts”. I dins d’aquests dos tipus de conreu, el conreu biodinàmic té un preu més alt, perquè és més difícil i arriscat que el de l’ecològic.

La periodista d’investigació Élise Desaulniers afirma, en el llibre Pensar abans d’obrir la boca (Viena Edicions), que les nostres tries alimentàries haurien de ser ètiques, tot i que mai no hi pensem. “Ens podem imaginar un escàndol polític provocat per malversació de fons, un adulteri o fins i tot un assassinat. Però no imaginaríem mai que un polític sortís als titulars per haver-se cruspit un hot chicken, escriu”. Per tot plegat, “comprar és com votar”, diu la periodista d’investigació. “Les nostres tries com a consumidors tenen efectivament una incidència directa en la indústria agroalimentària”.

Ara bé, calen més accions, sobretot decisions per orientar la política agrícola. Com caldria fer-ho? La periodista Desaulniers les enumera. 1) Legislar sobre les condicions de cria (abolir la cria en compartiments; suprimir les caixes de gestació per a les truges; treure les gallines ponedores de les gàbies). 2) Reforçar les normes d’etiquetatge (per què no indicar als embalatges els productes alimentaris cruels o nocius per al medi ambient, tal com es fa amb el tabac?). 3) Recuperar el lideratge en la recerca en agricultura. 4) Donar exemple oferint aliments sans als establiments públics, com ara les cantines de les escoles. 5) Ajudar les famílies amb pocs ingressos (crear mercats de pagès als barris desfavorits). 6) Instaurar una taxa verda sobre la carn per compensar-ne el cost mediambiental.

Mas Salagros, l’únic hotel i restaurant 100% ecològic

A Vallromanes (Vallès Oriental) hi ha l’ecoresort Mas Salagros, l’únic que ha aconseguit la certificació com a 100% ecològic a l’Estat, i que destaca pel seu compromís amb el medi ambient. Per aconseguir-ho, entre moltes altres accions, gran part de les habitacions tenen cobertures vegetals com a terrat, fet que ajuda a regular millor la temperatura interna.

A part de l’espai de spa, de la mà d’AIRE Ancient Baths Vallromanes, Mas Salagros també té diversos espais gastronòmics. Un és el Restaurant 1497, on es poden fer menús degustacions i carta. I un altre és un espai informal, per compartir plats, que porta per nom Wine Bar.

Tant l’un com l’altre serveixen menjar ecològic, amb elaboracions modernes, que busquen destacar i ressaltar el producte.

Al Restaurant 1497, que porta aquest nom perquè és l’any de construcció de la primitiva casa de Mas Salagros, el cuiner Beniamino Campolo treballa els productes de proximitat i de temporada en plats de verdures, peix i carn. Entre alguns dels plats que hi destaquen hi ha els espaguetis de carbassó amb ou i llavors, i l’ steak tartare.

Principis de la tria alimentària

De les tries alimentàries, amb conseqüències en el medi ambient, el benestar dels animals, la fam al món i la vida dels treballadors en van escriure el filòsof Peter Singer i l’advocat Jim Mason en el llibre The ethics of what we eat. Hi proposaven uns principis que comenta Élise Desaulniers.

Transparència: Tenim el dret de saber com es produeixen els nostres aliments.

“La transparència és una xarxa de seguretat contra les males pràctiques”, diu la periodista. Per tant, “hauríem de poder triar els nostres aliments sabent en quines condicions han arribat fins a nosaltres”.

Equitat: Produir aliments no hauria d’imposar costos als altres.

“Hauríem de liquidar la factura dels aliments que consumim pagant-ne un preu just, que reflecteixi tant com sigui possible els costos reals de producció”, diu Desaulniers. I afegeix: “Si la carn o algunes verdures ens surten tan barates avui és, entre altres coses, perquè els que viuen prop de cursos d’aigua han de viure al costat de rius contaminats, amb pudor de fems, o perquè uns jornalers treballen en unes condicions difícils”. Així que “l’equitat imposa tenir en compte aquests «costos amagats» que s’associen a la producció dels aliments que consumim”.

Compassió: Cal limitar el patiment inútil.

“Hem de demostrar compassió amb els éssers humans i amb els animals” en les nostres tries alimentàries, apunta Desaulniers.

Responsabilitat social: S’han de respectar els drets fonamentals dels treballadors.

“Els treballadors tenen dret a unes condicions de treball decents i a una remuneració justa”, escriu la periodista d’investigació.

Necessitats vitals: La vida i la salut passen per davant de qualsevol altra consideració ètica.

“Quan es tracta de satisfer les necessitats fonamentals i garantir la supervivència, els principis anteriors es poden relegar a un segon pla. En canvi, quan les nostres necessitats vitals estan cobertes, les nostres tries s’han d’orientar cap a les opcions que tenen les millors conseqüències sobre els altres”, indica Desaulniers.