Els ous: sense límit setmanal, però els paguem a preu més alt

Els ous n’han vist de tots colors. Hi va haver un temps en què el consell era que només en mengéssim tres a la setmana. Si feies una truita de patates de vuit ous o preparaves un castell de truites, ja n’havies ingerit amb escreix el percentatge recomanat. I aleshores, què? Ens augmentaria el colesterol dolent, pensàvem. Fa uns anys, els estudis en nutrició van demostrar que havíem patit comptant els ous setmanals ingerits per a res, perquè el colesterol dietètic no té impacte directe ni elevat sobre el colesterol en sang, com afirmen les nutricionistes Anna Costa i Anna Grífols. Així doncs, avui vivim una edat daurada per als ous perquè en podem menjar tants com vulguem sense que patim perquè tinguem un excés de colesterol en sang, aquell que s’acumula a les artèries, forma una placa i, per consegüent, augmenta el risc d’infarts. Potser per això i també per tendències alimentàries, la ingesta d’ous ha augmentat a tot Europa: en els últims deu anys en mengem un 20% més que abans.

Sobre el colesterol, cal dir que la nutrició sap que "una bona part el fabriquem nosaltres mateixos al nostre fetge, i que el que té més impacte és el conjunt de la dieta diària i l’estil de vida que portem", explica Anna Grífols. Dit d’una altra manera, ens podem menjar un ou cada dia, que no tindrà cap derivada amb el colesterol dolent, però, per contra, si acompanyem aquell ou amb greixos saturats, aliments ultraprocessats i amb excessos calòrics, aleshores tot canvia. I encara canvia tot més si portem una vida sedentària.

L'edat d'or dels ous

Per continuar, l’edat d’or dels ous també s’explica perquè ens agrada menjar-los per esmorzar, per sopar i també a l’hora del brunch, segons dades de la Federació Avícola de Catalunya (FAC), que matisa que els brunch sobretot es fan a les grans ciutats. I en l’esmorzar, qui aposta pels ous són especialment els joves. La FAC també explica que mengem majoritàriament ous "amb accent català", com els anomena per referir-se als de proximitat, i ho argumenta amb dades: 8 de cada 10 catalans compra ous de proximitat. Cal dir que els ous van ser "pioners a l'hora d'indicar la traçabilitat alimentària, i ho va fer amb un codi obligatori que totes les granges han de complir", assenyalen des de la FAC. El codi apareix a la closca de l’ou, perquè el consumidor en sàpiga el lloc exacte de procedència. El primer codi indica la forma de la cria: si és un 0 és ecològica; un 1, a l’aire lliure; 2, al galliner; 3, en gàbia. El segon i el tercer dígit, el país de procedència. El quart i el cinquè, la província de procedència. Preneu-ne nota: si diu 17, és Girona; 08, Barcelona; 25, Lleida, i 43, Tarragona. Els últims números, fins a arribar a onze, expliquen el municipi i la granja.

Ara bé, hi ha un revers de la moneda, que és el preu alt que paguem per menjar ous. I ho fem perquè al mercat hi ha més demanda que oferta; perquè la crisi aviària internacional ha fet que hi hagi una gran demanda d’ous catalans i perquè les granges catalanes estan fent una transició per adaptar-se a noves normatives, i per això hi ha hagut una disminució en la producció. Conclusió? Menys ous, i més cars. Ens agraden, en mengem més que mai i sense límit, però el paguem a preu més alt.