Comptar calories ha quedat obsolet. Això és el que assegura un nou corrent de la nutrició, com confirmen els dietistes-nutricionistes Marc Vergés i David Gasol.

Per entendre-ho, els dos dietistes-nutricionistes comparen el que suposa menjar 100 grams de maduixes i beure 100 ml de refresc de cola. Calòricament, les dues coses fan una mica més de 30 kcal. "Podem ingerir la mateixa quantitat exacta de calories tant de maduixes com de cola, però el segon aliment és l'únic que aconseguirà alterar l'estructura dels nostres intestins, perquè farà que absorbeixin més greix i més sucres", apunta Vergés. En canvi, calòricament serien el mateix. Per això, "el que cal és valorar els nutrients de què es componen els aliments", coincideixen a afirmar Gasol i Vergés

Encara més, "un producte de brioixeria industrial, amb sucres refinats i processats, amb edulcorants, és a dir, un producte artificial, pot aconseguir tenir 0 calories, però esclar que no serà innocu per a l'organisme", afirma David Gasol. No serà innocu perquè estarà aportant a l'organisme sucres artificials i greixos 'trans', amb què es fa la majoria de brioixeria industrial, que tenen efectes nocius per a l'organisme.

Amb les calories també hi ha moltes altres variants. Per exemple, "no és el mateix menjar les mateixes calories a la una del migdia, "quan el nostre rellotge biològic va disparat", diu Vergés, que a les deu del vespre, "quan el nostre cos està segregant melatonina i atura l'intestí, el fetge i tot el que està en sang ho guarda en el teixit adipós", detalla el dietista-nutricionista. Per tant, es pot haver ingerit el mateix nombre exacte de calories, però a la nit, si es menja tard, el cos no ho digerirà tan bé com al migdia.

Marc Vergés també apunta a les dietes de règim, hipocalòriques, les que fan que es mengi proteïna a la planxa i fulles verdes. "Hi ha gent que passa molt temps fent àpats de 1.000 kcal i no aconsegueix reduir pes", diu. I és així perquè el cos té un gen, anomenat popularment estalviador, que es posa alerta per sobreviure. De fet, "per això hem sobreviscut, perquè l'organisme crea defenses quan s'ingereixen pocs aliments", afirma.

Per acabar, l'alimentació de cada àpat ha d'estar composta de macronutrients i de micronutrients. En el primer grup hi ha els carbohidrats (un 50% dels àpats del dia), 34-35% de greixos saludables [vegeu a l'enllaç quins són] i les proteïnes (12-14%). Després vindrien els micronutrients: les vitamines, els minerals, els probiòtics i l'aigua. "Amb aquest còctel l'organisme funciona correctament", afirma Gasol.

Zoom