Aires de Garbet, el vi més mediterrani del món

Com que aquest ARA obre l'estiu avui, amb el suplement que els més afortunats tacaran de sorra de platja, o de molles d’entrepà en calma, he pensat que el vi de la setmana ha de ser un vi mediterrani. I un vi molt mediterrani és l’Aires de Garbet, un vi de Delfí Sanahuja al Castell de Peralada, que surt de la Finca Garbet, una de les finques més boniques del món. De fet, no fa gaire, a Peralada s’hi va fer un simpòsium de vi mediterrani, al castell. El Delfí va fer un tast amb coses que coneixem, com la meravella que ens omple la copa avui, l’Aires de Garbet, i amb d’altres que són novetat i que haurem de tastar. L’Efímer, un cent per cent monestrell. El Finca Garbet dels nostres amors, que tot i dur sirà –no pot no dur-ne, potser...– és l’emblema de la casa. I El Garrigal, un vi que trauran a l’octubre i que és carinyena cent per cent. A part d’això, al tast hi havia l’Ex Ex 13 (Ex Ex, que vol dir “experiència excepcional”), de garnatxa roja. Hi va haver xerrades de grans mestres del vi com Josep Pitu Roca.

L’Aires de Garbet d’avui és un 2020, l’anyada que ara hi ha al mercat. Va ser un any de sequera, amb temperatures altes, però el Delfí n’està molt content, perquè, tot i això, va sortir un vi amb molta frescor. A ell li agraden els vins molt elegants, equilibrats, no pas amb sobremaduració. I així li surten. La garnatxa és una varietat més aviat madura, té un pH –em diu ell–no gaire alt pel que seria la garnatxa. Li busca, i li troba, la part de la varietat, la part de vi mediterrani. La finca, aquesta finca tan bonica, és a 40 metres del mar.

“Li posem fustes de segon vi –diu, i vol dir que fan servir botes usades d’un any–. No volem emmascarar el que és, busquem la delicadesa”. I una cosa que cal remarcar, també, per als molt fetitxistes. Aquesta és la primera anyada que estrena celler nou. És la primera verema, el primer Aires...

“Estem contents amb la manera de treballar d’aquest celler. Tenim tots els mitjans, tot el que vam demanar per fer vins d’alta gamma”. I de fet visitar el celler és visitar un temple. Jo he vist la sensació dels enoturistes en acabar la visita. És una experiència enoturística però emocional. L’any passat, de visites, en van tenir 25.000.

Amb aquest vi, que és imprescindible tastar, el Delfí busca l’equilibri entre la maduració de la pell i dels sucres. El grau alcohòlic del vi, per la zona, és moderat. Catorze i mig. No és el quinze i mig que t’esperaries. I és moderat perquè és una garnatxa davant del mar Mediterrani, una vinya com un amfiteatre que veu reflectida al mar tota la llum del sol. Avui els amants del vi volem finor, no pas contundència. Potser a la copa i a la vida.

No voldria acabar sense unes paraules del Delfí que són per brindar. Aquesta finca única té els quatre elements. La terra, amb la pissarra, la llicorella. El foc, amb el sol, que és llum, que assola la terra i, el que dèiem, reflecteix la llum del mar. L’aire, que d’aquí ve el nom: el vent del nord, la tramuntana, i el del mar, la marinada, refresquen els ceps. I l’aigua, l’aigua del mar, amb aquest efecte termoregulador, balsàmic per als ceps. L’Aires de Garbet d’avui fa imaginar antigues civilitzacions, totes alçant la copa, des del seu port.

Patrocinat per: