Ribera Manero: nissaga de peixaters

En plena disputa entre els armadors i la Comissió Europea per posar uns límits que podrien acabar d’ensorrar la precària situació de la pesca al nostre país, ens decidim a visitar un restaurant singular que viu bàsicament de la feina de la malmesa flota catalana. Som al Ribera Manero, una peixateria restaurant que ha fugit de la dictadura dels horaris d’un centre comercial com l’Illa Diagonal per establir-se ben a prop i aconseguir amb el canvi la llibertat de triar la manera de viure.

El Carles Centelles Manero va començar fa vint-i-vuit anys amb una petita barra per atendre deu comensals al costat de la peixateria de la seva mare a l’Illa Diagonal. Un any més tard, i gràcies a l’èxit de la seva proposta, es van quedar el local de costat per fer-ne un restaurant més ampli i amb taules. Més endavant s’hi van afegir la seva germana Irene i la seva parella, el xef i cap de cuina, Àlex Guiu. El Carles i la Irene formen part d’una nissaga de peixaters que va començar amb els seus besavis al barri de Gràcia, a Virrei Amat i al Mercat del Ninot. L’Àlex és d’Ivars d’Urgell i el primer peix que recorda són les carpes de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Ara tots tres, juntament amb un gran equip humà, lideren una proposta de cuina senzilla ben elaborada i, no cal dir-ho, amb un producte fresc i de qualitat.

Tot i que la cuina no s’atura en tot el dia, nosaltres som més convencionals i hi anem a dinar a una hora normal. Comencem amb un parell de garotes per cap, un saltat de calamarsets i sipietes amb la seva tinta i una graellada de musclos, escopinyes, calamars i gambes. Com que és molt difícil superar una gamba fresca, en demanem més, però aquesta vegada saltejades amb escamarlans. Gambes mitjanes, saboroses, al punt just de cocció... Quin bé de Déu!

Acompanyem aquestes meravelles amb un Ratpenat 2020 del Celler Credo. Un vi blanc, de viticultura ecològica, cent per cent macabeu i tan misteriós i poc conegut com el mamífer volador. Deixem els entrants que hem compartit per triar un plat cadascú. Conscients que és impossible trobar un peix més fresc que el de la seva peixateria, demanem un rap a la planxa, uns filets de moll a la donostiarra i un tataki de tonyina. No agraïm prou a tots els homes i dones que es lleven de matinada perquè nosaltres puguem gaudir d’un producte tan extraordinari. Acabem l’àpat amb un plat de formatges i amb un pastís, també de formatge, molt bo.

La mà de l’Àlex a la cuina i la direcció de la sala per part del Carles i la Irene completen una proposta gastronòmica sense excessives pretensions, perfectament executada i al gust del comensal. No fa gaire que són oberts, però ja tenen totes les taules plenes. Han conquistat el paladar dels antics clients de l’Illa i, alhora, hi han sumat la gent del barri que preferia menjar a peu de carrer.

Amb els cafès i els xarrups xerrem amb el Carles, la Irene i l’Àlex. “Aquí et pots cruspir un arròs amb escamarlans a les onze del matí o un cap i pota a l’hora de berenar. Tot l’equip de cuina és capaç de fer qualsevol plat a qualsevol hora”, ens comenta l’Àlex amb l’assentiment dels germans Centelles Manero. Mentre el Carles ens parla del gran equip humà que lideren, arriba en Tomàs, un treballador que fa vint-i-sis anys que és amb ells. “La majoria dels companys fa molts anys que són amb nosaltres”. El Ribera Manero és la conseqüència del llegat professional i humà d’en Josep Ribera i de la Mercè Manero. La família i tot l’equip dignifiquen una manera de fer que agraïm tots els que seiem a la seva taula per tastar un producte marítim immillorable.