Cuina asiàtica
Restaurants 20/01/2023

Els restaurants xinesos que et faran trencar tots els prejudicis

Aprofitem l'excusa de l'Any Nou Xinès per repassar les delícies del país asiàtic que podeu trobar a Barcelona

4 min
L'ànec Pequín del Meli-Jia.

Barat, molta quantitat i poca qualitat. Durant molts anys aquestes eren les característiques que atribuíem als restaurants xinesos. Per això, injustament, molta gent creu que la gastronomia xinesa no és res de l'altre món. I un be negre! La gastronomia xinesa és molt diversa (com el país) i pot ser tan refinada com qualsevol altra. Com que el gegant asiàtic dona la benvinguda a l'any del conill, aprofito l'excusa per parlar-vos de restaurants xinesos a Barcelona que val la pena visitar.

Si comencem per la versió més senzilla, cal recuperar aquest article on parlem de dos restaurants populars, el Dream Café i el Bar Creperia Xianhui Jie.

El Dream Café és un lloc on sempre estaràs distret. La gràcia del Juan, el cambrer, i el xivarri de les taules on els comensals mengen hotpot, l'olla plena de caldo picant on van sucant i coent ingredients, us faran passar una estona ben divertida. Pel que fa a la creperia, hi fan jianbing, les creps xineses fetes amb ou i farcides amb ingredients diversos. Aquest establiment era a la Gran Via i fa un temps es van traslladar al carrer València. Per dins és gairebé idèntic de com era. Aquests dos llocs són autèntics, però de batalla. Si voleu anar a un restaurant que convenci tothom, on us sorprendran amb menjar molt més bo del que us podeu imaginar, cal passar pel Melo-jia.

Detall de l'interior del Melo-Jia
Detall de l'interior del Melo-Jia

El Melo-jia és al carrer Còrsega, entre Enric Granados i Balmes, i està regentat per una família xinesa. La cuina que fan és tradicional, casolana i saludable. Feu-me confiança: és un lloc fantàstic per iniciar-se en la cuina xinesa. Tenen una carta generosa i molt ben explicada. I, pel que m'ha dit, perceben una gran diferència entre el que demanen els comensals xinesos i els catalans. Qüestió de costums.

La història d'aquest restaurant és espatarrant. Un dels fundadors, el Tao, havia estat gimnasta professional i havia format part de l'equip estatal xinès. Quan, arran d'una greu lesió, es va haver de retirar, va començar a interessar-se per la cuina tradicional xinesa i va descobrir una nova vocació. Va ser així com va acabar convertint-se en el xef de l'equip durant dotze anys. El Tao també dona nom al restaurant. Resulta que, en xinès, Tao es pronuncia de la mateixa manera que préssec. Quan va arribar a Espanya, la seva dona va començar a dir-li de broma melocotón. I la resta de gent s'hi va afegir dient-li Sr. Melo. D'aquí Melo-jia, que vindria a ser Casa Melo.

Anem a la teca. El dim sum que fan al Melo-Jia desperta passions. I amb raó. Alguns exemples: shaomai farcit de perca, bou de mar, llagostí i ous de salmó; farcell caldós de vedella amb foie i cibulet xinès; o cresta transparent de llagostí i castanya d'aigua. Els serveixen amb les salses pertinents i als recipients de bambú propis del menjar fet al vapor.

Dim sum del Melo-Jia.

Evidentment, també hi ha sopes, peix, carns diverses i el que convingui. Deixeu-vos aconsellar. Però crec que val la pena destacar, de tots els arrossos que ofereixen, el ku-bak. Consisteix en un arròs torrat en cassola de ferro roent que porten a taula, on el barregen amb una mena de caldo de gambes vermelles, sèpia, cloïsses i vieira. És un autèntic escàndol.

L'arròs 'ku-bak' preparat a taula.
L'arròs 'ku-bak' un cop llest.

Finalment, estan molt orgullosos del seu ànec Pequín. Gustós i divertit d'anar muntant al gust. I també de les postres que ofereixen, totes casolanes. Trieu un dolç, demaneu un fantàstic i necessari te oolong per tirar avall i ja tindreu la feina feta.

Tiramissú de te matcha.
Te 'oolong'.

Ara bé, si el que voleu és luxe, el vostre lloc és el Shangai. Situat a la part alta (carrer del Bisbe Sevilla, 48), aquest restaurant no seria precisament una novetat, però és el degà dels xinesos de qualitat a Barcelona. El fundador, Kao Tze Chien, va arribar a la ciutat els anys 50. Ja era un xef que havia treballat en llocs de renom. Va obrir el Shangai el 1976 i els seus dos fills li van seguir els passos, l'un com a cuiner, el Josep Maria Kao, i l'altre com a sommelier, el Lluís Kao. Entre tots han creat un petit imperi, el Grup Kao, i tenen uns quants restaurants més informals que el Shangai i tots molt bons. És possible que també hàgiu topat amb aquest nom a l'Ametller Origen, on tenen una selecció de plats per emportar-se amb el mateix segell. Tornant al Shangai, si un dia us voleu fer un bon homenatge, és un bon lloc.

stats