Un colmado on només es parla català

Joan Múrria fa més de mig segle que segueix cada dia el mateix ritual: és el primer a arribar a la botiga per aixecar-ne la persiana, encén els llums i després passa pel carrer l’escombra de tota la vida. Té setanta-sis anys i la gran majoria els ha passat rere el taulell de la botiga, satisfent els clients que buscaven el millor producte de la ciutat. Va ser pioner oferint formatges de petits productors del Pirineu i salmó fumat i també va ser dels primers a vendre xampany a Barcelona. Tot això li va portar una merescuda fama i un èxit rotund que ha sabut gestionar i mantenir amb el pas dels anys, fins que l’absència de relleu generacional per continuar el negoci li va fer replantejar-se seriosament el futur. Va ser llavors quan va aparèixer Ernest Pérez, actual CEO de la companyia telefònica Parlem i client històric del Colmado, interessat a donar-li un impuls. El Joan va acordar amb ell cedir-li la gestió del local per fer-hi una part de restaurant, amb la condició de mantenir-ne viva la botiga. I així va néixer el que és ara el Colmado Múrria, un temple modernista del 1898 on comprar i tastar el millor producte del mercat. Una botiga de tota la vida que ofereix els millors vins, formatges i embotits, fusionada amb un restaurant que treballa una cuina de nivell amb l’assessorament del reputat xef Jordi Vilà.

L’encarregat de dirigir tot l’espai és Toni Merino, que coneix perfectament les curiositats i particularitats d’un dels locals gastronòmics més emblemàtics de la ciutat. També té un pes important en la confecció de la carta i és la persona indicada per aconsellar-nos en la nostra selecció. Iniciem l’aperitiu amb un matrimoni de mar i muntanya per cada un (fets amb salmó fumat i cansalada). Hi afegim les braves a la raclette amb sobrassada picant, els extraordinaris (així es defineixen a la carta, i amb raó) macarrons de rostit de Joan Múrria, les múrgoles farcides de calamar i botifarra negra (plat de temporada) i el bistec tàrtar de filet de vedella amb anguila fumada. El Danilo, un cambrer xilè que s’expressa en un català perfecte, ens acaba de servir l’ampolla de La Guinardera 2019, un Priorat magnífic 100% garnatxa del Celler Balaguer i Cabré de Gratallops. N’aprofitem els darrers glops per rematar l’últim plat que compartim: el filet Wellington freestyle amb croissant del forn Sant Josep, una autèntica meravella. Amb una selecció de formatges de la botiga i un tast de digestius, estem a punt per escoltar el Toni.

Desmenteix rotundament que el Colmado Múrria sigui un lloc per a turistes: “El 80% de la nostra clientela és local i només el 20% són turistes. Molta gent gran del barri encara ve a buscar llonganissa o sobrassada”, explica. Remarca la importància que donen a la nostra llengua: “L’Ernest exigeix que tothom que treballa aquí ha de parlar català i a la cuina també ho hem aconseguit”, diu orgullós. De fet, també en això Joan Múrria va ser un exemple, quan durant el franquisme retolava amb la paraula queviures l’aparador i es va fer un fart de pagar multes al règim que l'hi prohibia. Un motiu més per admirar-lo, i el Toni ho té clar: “És una sort tenir-lo aquí cada dia. És una enciclopèdia del producte, fem molt bon equip i és la imatge del Colmado: el seu bigoti i el davantal blau”. El bigoti de l’Eixample és el de Joan Múrria i esprem veure’l a la botiga i al restaurant durant molts anys més.