El Racó d'en Binu: dues estrelles a la cuina i al menjador

Cada dia quan es lleva, el primer que fa el Francesc és entrar a la cambra frigorífica per elaborar la pasta de full. És la base del seu insuperable pastís de fruita i la fa dins de la nevera per un motiu tan lògic com senzill: “A la pasta de full jo hi poso mantega de veritat, no altres derivats, i si no la faig dins la cambra, rebenta”, explica Francesc Fortí, que als seus setanta-cinc anys se sent més jove que mai al capdavant de la cuina del Racó d’en Binu, a Argentona. Després de la pasta de full, construeix el seu famós suflé gelat de taronja, una autèntica delícia de la qual només ell en sap el secret: “M’han demanat moltes vegades la recepta i, de moment, no la penso donar. Que es fotin!”, exclama amb certa indignació barrejada d’ironia. És un home de caràcter però també de bon cor, que segur que al final ho revelarà, desitjant que durant molts anys la gent continuï tastant el seu llegat. Ell tot sol gestiona la cuina, i la seva dona, Francina Surinyach, amb vuitanta-un anys, s’encarrega de la sala conservant una elegància i una energia que només es poden admirar. 

La història de la família ha anat sempre lligada al món de l’hostaleria, ja des del segle XVIII, quan els avis de la besàvia del Francesc regentaven una fonda amb cinc habitacions a la plaça de l’Església amb clients com els oficials de Napoleó. El canvi important va arribar molt després, l’any 1932, quan els avis del Francesc, entre ells l’Albino (conegut al poble com a Binu), van obrir l’hotel Colón a la plaça Nova d’Argentona. A finals dels seixanta, la vila es va omplir de turistes, però la construcció d’hotels a la costa es va endur la clientela i va tocar reaccionar. La forma de fer-ho va ser inaugurant El Racó d’en Binu, un restaurant amb una cuina diferencial que va arribar a aconseguir dues estrelles Michelin, la màxima distinció de la guia en aquella època, que només tenien cinc restaurants a tot l’Estat. Reconeixements que el Francesc va deixar de tenir perquè ell hi va voler renunciar, molest i cansat que es valorés poc la cuina i massa la imatge. A partir d’aquí, el restaurant es va anar apagant i va caure en l’oblit, però amb el cinquantè aniversari, l’any 2020, es va tornar a encendre la llum. I amb més força que mai.

Visitar el Racó d’en Binu és fer un viatge al passat. Conserva el disseny d’Antoni de Moragas del primer dia, amb les taules rodones d’estovalles blanques i cadires de fusta amb coixins vermells al voltant de la llar de foc, com si fos el menjador de casa. La carta tampoc ha canviat, i és bona idea tastar el menú degustació (90€ + IVA), on hi ha les millors obres del Francesc. Com a entrants: paté de foie-gras de la casa; esquitxada de llagostins, llenegues i tòfona; carxofes farcides de llagostins i les mítiques garotes Racó d’en Binu, una de les grans creacions del Francesc que creu que poca gent li ha reconegut. Els segons: llobarro a la papillota-sauce riche; i filet de vedella que porta el seu nom. I per postres, el suflé gelat de taronja, el pastís de fruita de la casa i els últims glops de l’ampolla de Gran Caus (DO Penedès), que ha arrodonit una experiència gastronòmica inoblidable. 

El Racó d’en Binu viu un dels millors moments de la seva història. Aquest 17 de febrer va fer cinquanta-quatre anys de la inauguració i el Francesc ho ha celebrat amb un menú especial i un escrit on li agraeix al seu mestre directe, Ignasi Domènech, haver-lo format com el que és, un gran cuiner. Un agraïment emotiu i sincer, com el que ell i la Francina tornen a rebre dels seus clients: “Pensàvem que això s’ompliria de gent gran perquè aquesta cuina ja no la fa ningú, però està ple de jovent, i això ens fa molt contents!”, exclamen tots dos. El Francesc i la Francina, ells són les dues estrelles del Racó d’en Binu, a la cuina i al menjador.

Recorda que la millor opció per gaudir d'aquesta proposta gastronòmica són els serveis de Renfe Rodalies