Podrà l'esmorzar de forquilla combatre el 'brunch'?

És dissabte a les 12 de migdia al cor de l'Eixample barcelonina. Fa una calor de mil dimonis, però això no atura les desenes de persones que fan cua esperant una taula. Moltes d'elles no parlen català, ni pràcticament castellà, i són observades pels transeünts amb una mescla d'incredulitat i indiferència, ja que no és un fet nou. De fet, és habitual i es repeteix cada cap de setmana des de fa uns quants anys. Tot això passa des que van obrir-hi Billy Brunch, un dels establiments especialitzats en brunch més concorreguts de la ciutat. I no només és aquí, les cues són habituals en altres punts de la ciutat, com al carrer Enric Granados, tocant a la plaça Letamendi, on hi ha un Brunch & Cake, o a Pere IV, al Poblenou, on hi ha Little Fern. I això mateix amb una llarga llista de locals de la ciutat.

Quan entres en aquests establiments, et topes amb una estètica molt determinada, una carta que va començar sent delimitada, però que ha crescut els últims temps, i un espai en què és realment complicat que t'atenguin en català. De fet, trobar un sol d'aquests locals que utilitzi la llengua pròpia del país a les seves xarxes socials és directament missió impossible. És una tradició forana que mescla l'esmorzar fort amb un dinar –de fet la paraula brunch surt de la mescla entre breakfast, esmorzar, i lunch, dinar– i que s'ha fet forta a Barcelona coincidint amb l'explosió dels expats i l'agreujant del turisme massiu, una de les polèmiques més candents de la ciutat. "No és res més que la popularització mundial de l'esmorzar britànic, que a finals del segle XIX es va començar a expandir, sobretot als Estats Units, gràcies a les cadenes hoteleres anglosaxones", explica Ricard Martín, crític gastronòmic de la revista Time Out.

D'acord que Barcelona, que és un reflex de totes les modes gastronòmiques universals, també ha sucumbit al brunch, però està realment calant entre la població local catalana? Encara més: podem arribar a adoptar-lo com a propi?

Abans que res, cal tenir en compte que la realitat és que fora de Barcelona és un fenomen pràcticament inexistent si mirem a la resta de Catalunya. "No conec ningú fora de la gran ciutat que en parli. De fet, ni saben què és", explica Jonathan Nuevo, un dels grans especialistes en esmorzars de forquilla del país. "El brunch aquí no té cap mena de sentit, perquè el concepte de menjar matinal ja el tenim, que és el nostre esmorzar de forquilla", diu. Sent puristes, el brunch podria arribar a ocupar un petit espai horari entre dos àpats sagrats i molt tradicionals per als catalans, l'esmorzar i el vermut, ja que l'hora històrica del seu servei és entre les 10 h i les 13 h. "La idea del brunch no em sembla malament del tot, però generalment si tens un restaurant a Barcelona i un client et ve a les 12 amb gana, ofereixes un vermut o que s'esperi una estoneta i ja dini", explica Adrià Almuni, del restaurant del Teatre de Sarrià.

Sigui com sigui, els locals d'aquest tipus s'estan multiplicant a Barcelona i estan passant a formar part de l'ecosistema de la ciutat. Només cal donar una ullada a les cues per veure que hi ha una majoria de gent estrangera, però Ricard Martín avisa que entre la gent més jove autòctona comença a fer forat. "L'imaginari del brunch i la cosa més nefasta que comporta, com els batuts de gustos, els pastissos amb arquitectures de sucre glaç o els ous de colorins, ha arrelat amb molta força entre joves i adolescents, com fa uns anys el sushi".

Més enllà que el brunch ofereix un àpat a una hora a la qual no estem acostumats, també aporta un altre tipus de carta. Si un amant de l'esmorzar de forquilla cita com a imprescindibles el cap i pota, les tripes, la botifarra amb seques, la cansalada, les galtes o el bacallà, en aquests locals s'hi serveix un altre tipus de menjar. Tot i que a primer cop d'ull semblin homogenis, hi ha categories, varietat i matisos. S'ha associat molt el brunch a la torrada amb alvocat i els ous escalfats, però pots trobar des dels llocs veterans d'esmorzar anglès fins a cafeteries d'especialitat que fan la seva pròpia pastisseria, o cartes amb ous tailandesos amb kimchi. El clixé del tipus de menjar serà, això sí, complicat de superar: "Generalment, són cars i no sempre estan a l'altura pel que fa al producte", diu el gerent de Teatre de Sarrià, un dels restaurants més populars del barri, que també denuncia que "s'ha imposat la cultura d'Instagram i el plat bonic" com a part de l'èxit del brunch. També ho apunta Martín: "El seu públic objectiu són professionals que cobren un salari de mitjana europea, no pas estatal, d'aquí que siguin cars. Estan molt dirigits a blancs europeus que fan una cua civilitzada per menjar el seu flat white i avocado toast. Una bombolla estrangera deslligada de la vida del barri i on no se sent ni català ni castellà".

Jonathan Nuevo, responsable d'Esmorzarsdeforquilla.cat, on hi ha indexats més de 200 restaurants i que gestiona un Instagram de més de 37.000 seguidors, creu que el brunch és "una ganivetada a la cuina catalana i de proximitat, al km 0 i als nostres productors, perquè el que exportes és una cuina de fora i no arrelada al país". Segons l'especialista, no cal exportar una idea que aquí ha arrelat durant dècades: "L'esmorzar de forquilla és una manera de compartir taula amb amics, un acte ritual de tertúlia informal; en canvi, el brunch fomenta més la individualitat. Un és simple postureig modern i l'altre és seguir la tradició local", explica.

Ricard Martín té una visió més positiva sobre l'impacte que pot tenir el brunch en els nostres costums; de fet, no descarta en absolut que aquest impuls hagi reforçat el nostre esmorzar de forquilla. "En els darrers anys hi ha hagut una revifalla amb locals com Santa Magdalena, La Pubilla o La Esquina, a Barcelona, que han fet una aposta per l'esmorzar de forquilla. Abans de l'esclat del brunch havies d'anar a la Catalunya Central per a fer-ne un de bo més enllà dels clàssics –Can Vilaró, Gelida–, i ara tinc la sensació que la competència ha reforçat l'esmorzar potent autòcton". Aquest fet fa pensar en una possibilitat de futur, i és que s'adopti el segment horari i certa filosofia del brunch, però a partir de la nostra tradició gastronòmica: "No veig clar això de fer un esmorzar de forquilla a les 12 del migdia, és massa potent, però pots oferir alternatives d'aquí", diu Adrià Almuni, que apostaria per una barreja de plats que vagi des dels pinxos fins a les torrades clàssiques com la d'escalivada amb olivada i formatge de cabra. "Fer un menjar amb amics més fort que el vermut pot estar molt bé, però encara estaria més bé si ho fem amb la nostra cuina", diu el cuiner.

Sigui més o menys d'aquí, sembla que el brunch ha arribat per quedar-se, sobretot si Barcelona continua amb la tendència d'acollir tant turista i expat. Caldrà veure si la nostra cuina s'hi adapta o decideix abandonar aquesta franja per continuar apostant pel vermut i l'esmorzar de forquilla. Ho anirem descobrint els pròxims anys.