Cues per fer el 'brunch': l''avocado toast' desterra el pa amb tomàquet

Dossier Expats: qui són i com estan canviant Barcelona? Desplega

1

'Expats': així són els nouvinguts que estan transformant Barcelona

2

Cues per fer el 'brunch': l''avocado toast' desterra el pa amb tomàquet

3

"Per viure aquí no cal el català, però és que tampoc el castellà"

4

Les escoles internacionals poden esquivar la immersió en català

5

L'efecte 'expat' a l'habitatge: lloguers més cars i temporals

Barcelona"I si dinem aquí?", diu un home d'uns 70 anys a la seva dona. "No, home, que això és un lloc d'esmorzars!", li contesta ella. Són una família de quatre integrants i estan visiblement atabalats. És diumenge, i són a l'Eixample barceloní buscant un lloc on dinar. Esbufeguen, i un d'ells diu: "Seguim baixant a veure què trobem". "Però que no ens clavin 100 euros per cap", diu l'home més gran. Els planyo, perquè el que busquen és cada cop més difícil de trobar. Seria una altra història si el que busquessin fossin uns eggs benedict o una avocado toast i estiguessin, esclar, disposats a fer cua.

Les cues han anat proliferant per tot Barcelona, especialment a l'Eixample i al Poblenou, dues de les zones de la ciutat on més ha impactat el fenomen expat. Esperen pacients per fer el brunch, aquesta mena d'esmorzar-dinar d'origen anglosaxó que actualment és més fàcil de trobar que no pas un esmorzar de forquilla, o un simple entrepà de fuet. Elisenda Carbonell té una botiga gairebé centenària, la Cotilleria Mercè, al carrer Girona amb Consell de Cent, i m'explica que estan envoltats d'aquests locals. "Tot el dia fan cua, plogui, nevi o faci vent", diu. "A la Dreta de l’Eixample ja queden molt pocs llocs per anar a fer un menú de tota la vida. A cada establiment que es jubila o tanca se n'hi posa un de fast food o bé de brunch, i als que vivim al barri o hi treballem això no ens aporta res".

A prop té el restaurant de brunch EatMyTrip (que tenen dos locals a Barcelona i dos a Madrid) i el Faire. Brunch and Drinks. Ara al costat hi han posat una cafeteria que es diu The Coffee (tenen tres locals a Barcelona), que, segons ella, fan un cafè boníssim però que no baixa de tres euros, motiu pel qual només hi ha estrangers. Acaba reivindicant que s'haurien de protegir certs tipus de comerços i establiments de la restauració com fan en altres països. "Els governs que tenim no hi fan gaire cosa", etziba.

De cua en cua

Transito per diverses cues un diumenge assolellat de setembre. Primer en visito una de les clàssiques i que fa més anys que duren, la del Brunch & Cake d'Enric Granados. La cua és llarga, però tots són turistes, no hi trobo residents a Barcelona. No serà fins després, en una cua de La Papa (al carrer Aribau), que una expat argentina molt amable de nom Delfina m'informarà que no s'hi ha d'anar perquè és per a turistes. Ella fa cua amb dues amigues (una altra argentina i una colombiana) i un gosset. Van arribar fa uns tres anys a Barcelona; primer per estudiar, i ara treballen en agències de comunicació. Tenen un domini absolut dels llocs de brunch. Me'n recomanen un que es diu Zenith, a Gran Via amb Roger de Llúria. Viuen a l'Eixample, una m'especifica que prop de passeig de Gràcia. Totes elles ja estaven avesades a aquest tipus de menjar al seu país d'origen.

També a la cua de La Papa parlo amb una parella de brasilers residents a Barcelona, la Giovana i el Diego, que m'informen que el local té tant d'èxit que ara ja n'hi ha un de nou a Pau Claris, a prop d'on viuen ells. Segueixo la ruta i visito una altra cua famosa, la del Billy Brunch; d'aquest en diuen headquarters (tenen quatre locals a Barcelona). També aniré a la de La Desayunería (Comte Borrell), la de l'Eixampleing i la de l'Ugot (els dos al carrer Diputació). A l'Ugot em trobo un grup que ve de jugar a pàdel. Són de nacionalitats diverses, i fins i tot hi ha un català, que és parella d'un d'ells. La majoria s'han conegut en "un curs d'espanyol", em diuen. La Maria és italiana i es dedica al màrqueting digital, fa dos anys que és a Barcelona. La Katherine és austríaca i em demana que li parli en alemany o anglès. Fa un any que és aquí. Va venir animada per una altra amiga que ja era a Barcelona. L'amiga ja ha marxat, em diu. Es dedica al recruiting, una feina que ha estat fàcil de trobar arran de parlar els dos idiomes ja esmentats. Li pregunto si ha tastat la cuina catalana. Diu que sí però que la troba molt oliosa.

Barcelona o Kuala Lumpur?

De fet, tant el català com la cuina catalana són grans absents en tot aquest entorn. Els expats fan afterwork al rooftop d'un hotel, beuen iced lattes i mengen pancakes. A la majoria de cartes no hi ha ni una sola pista que pugui identificar el lloc on ens trobem. Tant podria ser Nova York com Nairobi com Kuala Lumpur. Les cartes estan en anglès, els cambrers t'atenen directament en aquest idioma, i en algun cas n'he trobat algun amb dificultats per parlar fins i tot castellà després d'un sonor "Hi, guys!" La majoria d'expats em diuen que han trobat els llocs per Google o per xarxes, on aquests establiments tenen la informació... també en anglès, esclar.

La Maria, una veïna de Sant Antoni, em parla de l'aparició d'un lloc en concret que la fereix especialment. Es tracta de The Egg Lab (al carrer Sepúlveda). Abans es deia El Petit Mos, hi anava a dinar o a berenar amb la mainada. Des que va fer el canvi de concepte (perquè segueix sent de la mateixa família) no hi ha tornat més. Hi paro a dinar i tenen la carta en català, castellà i anglès. És el primer lloc que al menú hi diu que els ous són de Calaf, el pa del Forn Sant Josep o la llet de la granja Cal Porta. Això sí, l'oferta és similar. La majoria de la clientela és estrangera i el subtítol del local és Feel good, be good. Trobareu un altre local de The Egg Lab al carrer Bruc.

Territori 'laptop'

Una altra Maria, en aquest cas del Poblenou, s'assabenta que busco els llocs per on es mouen els expats i em diu que al seu barri ha estat "terrible". Diu que puc trobar els que vulgui: Little Fern, BRKLYN Torrefaction, SKYE Coffee Co., Orval Barcelona o el T.44, que ocupa l'espai del que abans era el Racó del Taulat, un restaurant de tota la vida. Explica que ella no hi ha anat mai però que "és el típic lloc on van nòmades digitals a treballar". M'avisa que el barri s'està transformant, que la majoria es concentren a la zona del 22@ però que de mica en mica van guanyant terreny en altres espais.

Precisament uns altres establiments que han guanyat molt de terreny són les cafeteries. Moltes són roasters; per tant, vol dir que es torren el seu cafè. Es caracteritzen per ser espais d'estètica escandinava i plens de persones amb ordinadors portàtils (que ells anomenen laptops) treballant a raó d'una persona per taula. S'ha de dir que el cafè que serveixen sol ser bo, però també caríssim. Així com les pastes, entre les quals mai trobaràs una ensaïmada però segurament sí un cinnamon roll.

'Bubble tea' i 'açaí bowls'

Altres fenòmens estan també multiplicant-se a una gran velocitat per la ciutat, com ara els locals de bubble tea. Una beguda inventada a Taiwan que consisteix en un líquid dolç i aromatitzat amb base de te amb unes boletes gomoses fetes majoritàriament de tapioca. O bé els açaí bowls, la fruita àcida que converteixen en una mena de sorbet de color morat i on a sobre disposen fruites d'una manera molt estètica (sempre les mateixes: plàtan, kiwi, maduixes i aranyons). També s'hi pot afegir mantega de cacauet, coco ratllat, llavors de xia, fruits secs o llet condensada. Per entendre la dimensió del negoci ara mateix a casa nostra, una de les cadenes principals del Brasil, Oak Berry, ja té 15 locals a Catalunya: 13 a Barcelona, un a Sitges i un a Castelldefels.