Els nous restaurants que han obert a Barcelona i els que obriran d'aquí res
Fem una radiografia d'inauguracions d'establiments en una ciutat molt dinàmica
BarcelonaEn el sector de la gastronomia tot es mou. És molt dinàmic i s’està reinventant constantment per necessitat. Començo amb un consell. No doneu per fet que un lloc obre els diumenges, o que fan dinars. Reviseu sempre els horaris, perquè això canvia més que la marea. Esclar, els restaurants són negocis, i com a tals, han de ser rendibles. Ara que comencem un nou any, revisem com tenim el panorama.
Els que vindran
El ritme d’obertures no para, així que hem d’estar atents. Una obertura que ha despertat molt d’interès és la del Mineral. Serà el restaurant d’Oliver Peña, el cuiner del restaurant Teatro (antic Tickets) que acaba de tancar. El Mineral estarà prop del Mercat del Ninot, on també hi ha el fantàstic Suru. Hi haurà un altre tipus de cuina, tot i que és possible que als entrants trobem algun snack que ens hi recordi a tall d'homenatge.
A on hi havia Teatro, el Grup Orobianco hi obrirà un restaurant que no s’assemblarà gens al que hi havia. Paolo Casagrande en farà el disseny gastronòmic. El cuiner del Lasarte (de tres estrelles) està treballant en aquesta proposta. De moment només sabem que no serà obligatori fer-hi un menú degustació.
Més novetats. Al Poblenou hi haurà la Finca Nebot. L’artífex de l’exitós restaurant Malparit, Leo Chechelnitzky, ha ocupat aquest local amb encant. Hi farà un restaurant més senyor i de cuina catalana. Hi anirà també la Rosalía?
Una altra obertura interessant és el restaurant italià que s’obrirà a Gràcia, al carrer Bonavista. Un català, Gerard Barberan, obre una Botegga Bernacca, un model d’èxit que ha triomfat a Sao Paulo i que ara vol portar a casa. El món cada cop és més petit. El restaurant tindrà una oferta pròpia que no tindrà a veure amb la que es troba al Brasil. Em pregunto si tindrà també espelmes, una moda que a Barcelona sembla que no toca sostre. Me n'alegro per les cereries.
Finalment, al Born, els mateixos responsables del restaurant Arcano, obren un restaurant de cuina catalana, el Bornès. Sembla que per fi el que ens és propi està de moda. Veurem si la cosa es manté o és una fal·lera passatgera.
Els que acaben d’arribar
N'hi ha que acaben de néixer. Passem llista als que han obert fa res. Comencem per l'Arraval, amb els cuiners d'Al Kostat del Mar, al barri del Raval. Allà hi he trobat un fantàstic biquini de sopa de ceba i un plat de pilota flonjo i gustós. Un homenatge a Jordi Vilà, amb qui han treballat estretament. De fet, hi ha un plat meravellós de verdura i botifarra dedicat a ell.
També tenim la Barra Oso, del cuiner Òscar Álvarez, que ho va petar aquest estiu a Begur amb Trozo de Oso i ara ha obert un restaurant petitó a Barcelona. O el Melós, el restaurant més elevat del cuiner Miquel Pardo. Un espai preciós que li permet explotar tot el seu potencial. Seguim amb Mercado Central, del cuiner Pablo Ortega (del molt recomanable Pueblo Libre). És una cevichería al Poble Sec que ocupa l’espai del que havia estat un restaurant molt apreciat, el Mano Rota.
Al carrer Pintor Fortuny també hi trobem el Sagarra, l’últim local emblemàtic que ha obert el Grup Confiteria. Aquest ha estat un any ben mogut per aquest grup, que té ja una cartera farcida de locals, com el Focacha i el Bar Mundial.
Cases grans, cases petites
Hi ha dues obertures molt significatives a Barcelona, i són les del grup Big Mamma. Aquí ens hi aturem un moment. El grup, d’origen francès, va arribar a Barcelona amb la seva marca Gloria Osteria. Per sorpresa meva, haig de reconèixer, uns francesos han triomfat fent menjar italià arreu. També a Itàlia. A Barcelona primer va obrir el Gloria, a Enric Granados, on hi havia hagut el restaurant de Messi i la família Iglesias, Bellavista del Jardín del Norte. Té capacitat per a quasi 300 comensals. Un macrorestaurant, vaja. La decoració està molt cuidada i fan plats de pasta, pizza i còctels que es venen molt bé. El tiquet és sobre els 40 euros i procuren tenir ingredients més prèmium, com tòfona i llamàntol. El mateix grup fa res ha obert un segon restaurant a passeig de Gràcia, on hi havia el Citrus. Aquest es diu Circolo Popolare i té capacitat per uns 220 comensals. Com diu el seu nom, és més popular i està dissenyat perquè els plats es comparteixin. Surt per uns 30 euros. Les racions són molt generoses, la decoració és llampant i cridanera, i tenen elaboracions que triomfen entre el gran públic, com la pasta que s’acaba dins una gran roda de formatge o la pizza al metro.
Però quan penso en el millor plat que he menjat aquest any és d'un lloc menys vistós però també innovador. El cap em porta al melós de tendons amb cocotxa de bacallà i rossinyols del restaurant Ginnan, al carrer Aragó, del cuiner català-xinès Chunlin. La foto és zero instagramejable, però al plat no li cal perquè és absolutament memorable. La seva albergínia daurada amb glacejat agrepicant també mereix que ens en recordem. Tot sovint en el pot petit, hi ha la bona confitura.
