El que més us ha agradat
Restaurants28/12/2023

Les històries de gastronomia i cuina més llegides aquest 2023

Fem una selecció de deu notícies d'entre les que més us han agradat, no fos cas que us en perdéssiu alguna

Els restaurants que segueixen el tàndem de qualitat i bon preu; les cuineres amb vides tan apassionants com Ada Parellada; la mecenes Francesca Bonnemaison, que va fer canviar el que es menjava a les cases; o els perfils gastronòmics de persones conegudes, com Janina Juli, la dona del president de la Generalitat. Són algunes de les històries del Mengem més llegides aquest 2023. Aquest any els continguts gastronòmics us han interessat molt, tant, que s'ha triplicat l'audiència. Per tot això us hem seleccionat unes quantes històries d'entre les més llegides, perquè no se us escapi res.

1.
Marisc a bon preu

Dins del Mercat de Sant Antoni

Com que anar de restaurant és un dels esports nacionals, una de les seccions que té més fidels és precisament La teva foodie de capçalera, que juntament amb el trio de Ni un dia a casa recomanen el bo i millor de Catalunya. En aquest sentit, l'establiment que més us va interessar va ser tota una descoberta, el restaurant Casa Blanca, a l'interior del Mercat de Sant Antoni, on es pot menjar una safata de marisc per 36 euros. El contingut varia segons els productes del mercat, però hi pot haver navalles, escopinyes, musclos, gambes, escamarlans, caragols de mar i gall de Sant Pere. Tot ho ha tastat i relatat la directora del Mengem i la vostra "Foodie de capçalera" Rosa Rodon.

Cargando
No hay anuncios
2.
Ada Parelleda, cuinera

A la Fonda Europa, la seva vida hauria estat una altra

Les entrevistes en profunditat dels que són davant els fogons han tingut molt bona rebuda. Qui ho diu, que els lectors no volen textos llargs? Això sí, cal trobar persones amb coses a dir. Com la cuinera Ada Parellada, que estudiava dret quan va obrir el 1993 el restaurant Semproniana. Filla de restauradors, confessa que si s'hagués quedat a la fonda familiar, la Fonda Europa de Granollers, mai no la podria tancar perquè el pes de la història és molt fort. Haver obert negoci propi a Barcelona li va donar llibertat però, malgrat això, no oblida mai els orígens, i encara menys la dona que ho va començar tot: la seva besàvia paterna Cecília, la Sila, que era pagesa i que l'hivern del 1771 se’n va anar a Granollers a treballar en un restaurant. L’entrevista la periodista Trinitat Gilbert.

Cargando
No hay anuncios
3.
La nova vida de Pol Mainat

Prop dels fogons

L'actualitat en el món de la gastronomia és una centrifugadora. Aquest ha estat un any de moltes notícies i moltes noves obertures. Com la d'El Magnífic, on Pol Mainat ha començat una nova vida aparcant la carrera d'actor, director i realitzador de cinema i televisió per posar-se al darrere de la direcció d'un restaurant a Empuriabrava (Alt Empordà) que aposta per la cuina catalana amb productes de proximitat. El fill de Josep Maria Mainat i Rosa Sardà fa de maître a la sala i explica la carta als clients. Als fogons, compta amb el cuiner Aniol Pararols, format a El Celler de Can Roca, i com a sommelier hi ha Sandra Aulinas. A més de menjar-hi, els comensals també poden comprar productes selectes perquè també hi ha botiga. Ho escriu des de l’Empordà el periodista Aniol Costa-Pau.

Cargando
No hay anuncios
4.
Els vins d'Andreu Juanola

Li agraden els negres, de la DO Ribera del Duero

Aquest any us hem parlat molt de vins. Per una banda, l'escriptora Empar Moliner us recomana un vi cada setmana des de la secció La tria de l'Empar i, per una altra banda, hem encetat la secció Vips&Vins, en què gent famosa ens explica què beu i quina relació té amb el vi. El personatge que més us ha interessat ha estat Andreu Juanola, presentador del pòdcast esportiu La Sotana i del gastronòmic La Cullerada. Allí confessava que el vi que tria per beure en àpats fora de casa amb gent és el negre, concretament de la DO Ribera del Duero. Explicar-ho li sap greu perquè reconeix que segurament és el vi més espanyol que hi ha i el de la gent que no en sap. Ara bé, quan ha de recomanar vins tria els de l'Empordà, especialment els del celler La Vinyeta i, més concretament, el Llavors, de preu assequible. L’entrevista per a la secció Vips&Vins la periodista Elisenda Forés Català.

Cargando
No hay anuncios
5.
Un tiberi amb Janina Juli

Digues-me què menges i et diré qui ets

Què mengem, on comprem i els restaurants que ens agraden diuen molt de nosaltres. Així neix la secció "Un tiberi amb..." Tots us van interessar molt, però el que més va ser el d'una persona de perfil discret, la Janina Juli, que es dedica a la producció i importació de pijames i roba interior en una empresa de Sant Pol de Mar. Per dinar tria Le Cucine Mandarosso, un italià prop del Palau de la Música. Confessa que cuina "l'imprescindible per sobreviure" i que dina “cada dia un tàper davant de l'ordinador de la feina”. I afegeix: “Me'l preparo al vespre i intento que quan el meu marit arribi ja estigui a punt, però si arriba i encara estic a mitges em diu «Va, ja te l'acabo jo»". Fins aquí aquesta història no té més, si no fos que la persona que acaba el tàper és el president de la Generalitat: ell és el xef de la casa. La periodista Rosa Rodon l’entrevista per a la secció "Un tiberi amb..."

Cargando
No hay anuncios
6.
El matriarcat

L'engranatge d'El Celler de Can Roca

Els reportatges són un gènere que també triomfa, com aquest fet des de Girona. És divendres al migdia i el restaurant Can Roca de tota la vida, com tothom coneix el restaurant Can Roca dels pares dels tres germans Roca, Montserrat Fontané i Josep Roca, està ple de gom a gom. Pugem al primer pis del restaurant, on ens espera la Montserrat, que està asseguda en una butaca al menjador de casa seva. Al seu costat, el jefe, el Josep, el seu marit. Des de la finestra es veu la carretera de Taialà, hi entra el sol, que il·lumina l’espai i també les fotografies de tots els nets i especialment les tres fotos del dia dels casaments dels tres fills, el Joan, el Josep i el Jordi. Així comença la crònica que relata la professió de les dones vinculades a El Celler de Can Roca, encarregades de l’exportació de la marca. Ho escriu des de Girona la periodista Trinitat Gilbert.

Cargando
No hay anuncios
7.
Un tast únic

L'escumós que volen tots els restaurants

Podem transmetre les emocions d'un sopar únic amb una crònica periodística? Per això vam deixar en mans d'una escriptora el relat d'una nit memorable. Des d'un dels millors restaurants del món, El Celler de Can Roca, s’hi van celebrar les vint-i-cinc veremes d’un dels millors escumosos del món, Turó d’en Mota, de Recaredo, embolcallades per un dels millors cambrers de vins del món, Pitu Roca. "El Turó d’en Mota es passa deu anys a l’ampolla abans de sortir a ballar. Deu anys! Per tant, els convidats a l’homenatge tastarem totes aquestes anyades, les joves, de la del 2010 a la del 2023, que encara estan en criança, esperant el seu moment, i les més velles, des de la del 2009 fins a la primera, la del 1999. Serà un tast únic, una lliçó. El Turó d’en Mota, un escumós català que forma part dels escumosos més especials, únics i importants del món. I el tenim aquí". Crònica de l'escriptora i entusiasta dels vins Empar Moliner.

Cargando
No hay anuncios
8.
Locals històrics

Els 15 anys d'El Cafè del Centre

Que la gastronomia és cultura no cal ni dir-ho, però sí que cal anar rememorant el que han representat alguns espais per homenatjar-los i, sobretot, no perdre'ls. Un dels restaurants històrics que hem volgut glossar és El Cafè del Centre, que acaba de fer 150 anys. "Fa pocs dies una gran taula coberta amb estovalles blanques, vi i torrades de pa va aparèixer al mig del carrer Girona. Més de 100 persones hi van seure. Una amanida, un bon arròs i de postres, coca. Els turistes passaven encuriosits, els veïns sortien al balcó i a pocs metres, un escenari descansava després d’haver ofert concerts de rumba i rock. El Cafè del Centre, un dels locals més antics de Barcelona, celebrava els 150 anys de vida. Abandonant per un dia el seu interior preciós, aquell espai, que ha inspirat artistes i ha servit per rodar-hi films, va sortir al carrer, abraçant la ciutat. Una ciutat que necessita desesperadament locals com aquest, on la tradició i la modernitat no es donen l’esquena". Ho relata el periodista Toni Padilla.

Cargando
No hay anuncios
9.
Francesca Bonnemaison

La dona que va fer canviar el que es menjava a les cases

Us continuem parlant de patrimoni, però en aquest cas del llegat d'una figura fonamental. ¿Què seria la cuina catalana, i les biblioteques de cuina, sense la Francesca Bonnemaison? L’exercici, de ciència-ficció, és difícil, però gràcies a ella al nostre receptari hi ha rostits, canelons, pollastre amb samfaina, sarsuela de peix i calamarsons farcits. I a les biblioteques, els espais dedicats als llibres de cuina ocupen un lloc privilegiat. Probablement, el camí de la divulgació del receptari que elevava la cuina catalana cap a plats molt elaborats amb peix i carn haurien estat uns altres, però el cas és que el 1909, quan la pedagoga Francesca Bonnemaison va fundar la Biblioteca Popular de la Dona, la primera d’Europa d'aquestes característiques, a les cases es menjava col i patates i les receptes amb noms altisonants, que es cuinaven sobretot a França, poc es coneixien. La periodista Trinitat Gilbert va visitar tots els espais vinculats amb Bonnemaison i va entrevistar l’última familiar viva de la gran mecenes.

10.
Masclisme

La restauració no se n'escapa

Ens ha passat a totes i ens continua passant. Per això aquest resum dels 5 actes de masclisme que segur que heu patit en un restaurant el vau fer vostre i va córrer com la pólvora. Deixen el compte a l'home? Assumeixen que el cafè és per a ell i el tallat per a ella? Fan que el vi el tasti l'home sense saber que davant tenen una de les millors sommeliers de Catalunya? Cada cop passa menys, però encara passa massa. El masclisme també treu el nas en els restaurants i val la pena denunciar-ho i posar-ho per escrit. Enumera els cinc actes de masclisme la periodista Rosa Rodon arran de la seva experiència personal.