Janina Juli: "Dino cada dia un tàper davant de l'ordinador de la feina"

Janina Juli té 34 anys i es dedica a la producció i importació de pijames i roba interior en una empresa de Sant Pol de Mar. Cuina "l'imprescindible per sobreviure". "Dino cada dia un tàper davant de l'ordinador de la feina. Me'l preparo al vespre i intento que quan el meu marit arribi ja estigui a punt, però si arriba i encara estic a mitges em diu «Va, ja te l'acabo jo»". Fins aquí aquesta història no té més, si no fos que la persona que acaba el tàper és el president de la Generalitat: ell és el xef de la casa.

Això m'ho explica a Le Cucine Mandarosso, un restaurant italià a prop del Palau de la Música. L'ha triat perquè li encanta la carbonara que hi fan. "Si en un restaurant em diuen que la fan amb crema de llet, no la demano", diu. Va ser Pere Aragonès qui li va descobrir aquest restaurant el primer Sant Jordi com a president. A la seva filla Clàudia, de quatre anys, també li encanta la carbonara, i sovint reclama al seu pare que n'hi faci. A casa acostumen a tenir guanciale i pecorino per fer-la comme il faut.

De primer compartirem la burrata amb tomàquets i una melanzane alla cilentana. De segon, un plat de mezze maniche a la carbonara per cap. S'estudia la carta de vins i m'explica que abans li agradava més el blanc: "El Pere m'ha fet la transició i ara soc de negres". L'escollit és un Priorat, Les Crestes del celler Mas Doix. "Em fa pena quan anem a restaurants i la majoria de vins que hi ha no són catalans. Per què no podem posar més en valor el que tenim?", reivindica.

La Janina fa vida al seu poble, Pineda de Mar, i n'és una gran ambaixadora: "No és el poble més bonic del món, però per a mi és el millor de tots". La defineix com la seva bombolla. Pregunto si eviten terrasses i llocs concorreguts, i respon que no perquè "la gent és molt respectuosa a tot arreu".

Les croquetes d'Aragonès

El plat estrella de la Janina és la truita de patates. És l'únic moment en què el xef Aragonès li cedeix els fogons. Li pregunto si la va seduir per la cuina. "Ens coneixem de tota la vida, però diguem que la cuina és una qualitat que s'ha fet important ara –confessa–. El Pere cuina una cosa i ja està pensant què en farà, del que sobra. Va fer pulled pork i el vam tenir envasat al buit uns dies a la nevera fins que a la jornada de reflexió es va dedicar a fer croquetes". També fa conserva de bonítol i, tot i que té poc temps, cuida l'hort que tenen a casa. Hi tenen tomàquets, albergínies i carabassons. "Per a mi el millor del carabassó és la flor, el Pere la farceix de formatge i la prepara arrebossada". Diu, però, que el que clava són els arrossos. Aquest cap de setmana en farà un amb galeres del Delta.

M'explica que la vida política no vol dir sempre menjar bé i que "de vegades el cos et demana verdures, com quan tornes de vacances". Per sort, afirma que a la Casa dels Canonges hi ha una gran cuinera que cuina molt bé i sa. També hi ha molts dies en què no es pot menjar res: "En visites oficials sovint tu no menges perquè estàs parlant amb gent". Em recorda el fenomen que es produeix quan et cases, en què els convidats mengen i els nuvis no, però ella diu que quan es va casar no li va passar perquè un cambrer vetllava per ells. Es va casar en una revetlla de Sant Joan, un casament que van organitzar en sis mesos. Esclar que diu que "és dir la paraula casament i el preu es multiplica". I sap de què parla, perquè aquest any ha tingut set casaments. Coses de tenir famílies extenses i ben avingudes.

Arriben les postres i diu que no és gaire de dolç. Cada dia, després del tàper, fa una presa de xocolata 85% de cacau. Avui acabarem compartint una refrescant delizia limone. Li demano recomanacions de restaurants. A Pineda de Mar, El Raconet, on fan una coca de recapte que va ser el seu antull durant l'embaràs. A Mataró, La Marineta; a Arenys, La Marina; a Sant Pol, el Voramar; a Blanes, l'Akuma i Es Blanc, i a Barcelona, La Gormanda i l'Ikoya Izakaya. Un dels seus llocs preferits per escapar-se és Falset, d'on recomana l'Hostal Sport, el Brichs o el Calaix de Sastre, on "tenen una selecció de vins espectacular", explica. Li agrada descobrir cellers petits i familiars. I me'n recomana un, el Burgos Porta. I diu: "Ah, és que el Pere també fa vi". A l'hort tenen una cinquantena de ceps, ho intenta de fa dos anys i sembla que va progressant. Diu que la seva sogra, que fa melmelades, fa broma que podrien anar amb el vi, les conserves de bonítol i les melmelades a vendre a mercat. I la Janina ho remata amb un "i jo faré de comercial".

Cost de l'àpat: 96,10