Un tiberi amb...

Suu: "Vull anar a 'MasterChef celebrity', però no m'hi volen perquè no soc prou famosa"

L'ARA convida a dinar persones conegudes per parlar de gastronomia i els demana que triïn el restaurant. Avui és el torn de la cantant

3 min

Susana Ventura, més coneguda com a Suu, em cita a Gràcia, al restaurant Tapeo. Hi havia estat un parell de cops abans, em diu, el primer amb una cita. Ha triat un lloc de tapes perquè no li agraden "els restaurants on cadascú es demana un plat. Compartir menjar és una forma molt heavy de conèixer algú".

Mira la carta i ràpidament tria la vedella amb chimichurri. "Em flipa el chimichurri, és una delícia", diu. A més demanem els porros confitats amb olivada i el cebiche de corball. "Jo menjo de tot", confessa. "Tinc pinta de vegana. Tothom s'ho pensa. Igual que tinc pinta de fumar porros i no. Són prejudicis perquè soc jove", explica.

Categòrica, afirma que "menjar, dormir, follar i la música" són el seu "top de coses a la vida". "No empatitzo amb la gent que menja per supervivència". Li encanten les cartes de vins "currades" perquè és com si et diguessin "mira-t'ho bé, que val la pena", i m'explica que ara està experimentant amb rosats. Demana una ampolla de la varietat bobal. "Hi ha la creença que a la gent jove no li agrada el vi, però el que hi ha és molt de paternalisme". Reclama que es posi el vi al nivell de la birra als festivals, i es queixa dels preus. "Flipo com està acceptat que el vi sigui tan car als restaurants. Si una copa de cava et val 7 pavos, no la demanes". Em recomana dos bars de vins a visitar: Pepa (a l'Eixample) i Macot (a Sants).

La Suu mirant la carta del Tapeo.

Li agrada molt menjar a fora, però m'adverteix que "no s'han de gastar diners en llocs mediocres sinó en restaurants com el Majide". Un capítol a part és el que els donen als càterings dels concerts. En alguns casos és "esfereïdor", diu. Em posa d'exemple un entrepà d'humus que no me l'he tret del cap. La Suu treballa amb 13 persones, i al final molts cops surten a buscar menjar decent.

"Això és boníssim", diu, mentre escura el plat. És el primer àpat que fa avui perquè practica el dejuni intermitent. Al matí fa un cafè americà, sol, i va al gimnàs. "Quan tens un curro creatiu costa desconnectar. Al gimnàs em poso un podcast de true crime i em deixa l'encefalograma pla. Quan hi anava esmorzada no estava tan còmoda".

Ens pregunten si volem postres i la resposta és un sí rotund. Tria el pa amb xocolata, oli i sal. M'explica que a ella li encanta cuinar. Va marxar de casa als 16 anys, i això la va fer espavilar als fogons. És de "verdureta i sofregit, de cuina mediterrània". A la seva nevera sempre hi ha almenys tres tipus de formatge. També està entrant en el món de les espècies: "La cúrcuma t'eleva un arròs blanc a un altre nivell", explica. Li agraden els programes de cuina. "Fa temps que li demano al meu mànager que vull anar a MasterChef celebrity, però no m'hi volen perquè no soc prou famosa. Esclar que segurament em farien fora a la primera gala", reconeix.

Del DiverXo al Semproniana

Té ganes de tastar El Celler de Can Roca i el DiverXo. "M'agrada com el Dabiz Muñoz explica la cuina. Intento imitar coses que fa". Un altre referent que té és l'Ada Parellada. D'ella diu que és "una tia que ho viu amb passió i fa una cuina molt interessant".

La Suu ha conegut de prop influencers i assegura que hi ha "molts penques". "Que arribis a un acord i et convidin em sembla fantàstic. Però que tu arribis a un restaurant, amb el teu elitisme i els teus followers, i quan et portin el compte diguis que has fet unes stories..." Els titlla de "nou-rics que tenen una fama que no es mereixen i no saben gestionar". M'avisa que a Madrid encara és pitjor. I acaba amb un consell: "Red flag per a la gent que tracta malament el personal dels restaurants i green flag per als que són superamables. No costa gens, ser maco a la vida".

Preu de l'àpat: 63,40 euros.

stats