Ca l’Esteve: Esperit guanyador

A finals del segle XIX, al mateix lloc on es troba actualment Ca l'Esteve, la besàvia de l'Esteve i la Maria servia dinars entre setmana amb els productes de l'entorn més proper. Ara, on hi havia una petita cabana trobem un restaurant amb capacitat per a tres-centes persones on pots degustar un suculent menú per anar per feina, una carta on destaquen la brasa i els arrossos i, si matines i tens gana, pots gaudir d'uns molt ben valorats esmorzars de forquilla.

L'herència gastronòmica de la besàvia la gestionen actualment l’Esteve Esteve Adell (besnet, cap de sala i sommelier), la Maria Esteve Adell (besneta, comptabilitat, ordre i seny) i en Xesco Bueno (cap de cuina i marit de la Maria). Tots ells supervisats pels impulsors del restaurant tal com el coneixem ara: Esteve Esteve (responsable de l'hort, les vinyes, el celler... i pare de l'Esteve i la Maria) i Maria Adell (cuina i la mare que els va parir). És evident que tot l'esforç invertit a fer créixer el negoci no el van dedicar a triar el noms de la família. Som davant d'un restaurant familiar amb tots els ets i uts.

Com que som bons minyons tastem sempre les especialitats de la casa. Per començar demanem una graellada de verdures per posar al mig de la taula. Seguim amb una llauna de cargols a la brasa, un saborós filet de vedella i costelles i mitjanes de xai. Per acabar, compartim un arròs de sípia i carxofes. Històricament, el més destacat de l'oferta gastronòmica ha sigut la brasa i els plats de cuina catalana, però ara els arrossos estan guanyant terreny. A la carta n’hi ha fins a nou de diferents. Totes les verdures que hem menjat provenen de l'hort familiar. Com a postres i per concloure un gran dinar endrapem una coca de pasta de full boníssima i lleugera.

Tot i tenir una bona carta de vins amb molt bones referències, nosaltres ens decantem per un vi de producció pròpia del celler de Ca l'Esteve anomenat Quitxalla 2017. Un vi molt bo que no té res a envejar a altres elaboracions més conegudes. La família sempre havia fet vi de taula fins que el pare va decidir professionalitzar el celler: "Fem-ho ben fet", va dir. I ho ha fet molt bé.

És hora de fer el gintònic en companyia de l'Esteve de quarta generació. Li preguntem quin és el secret perquè una cuina tan transparent i propera transcendeixi les modes: "Les coses s'han fet bé des de fa molts anys. La gent ha de gaudir d'un bon menjar i d'un bon beure i nosaltres fem tot el possible perquè així sigui".

Són molt del Barça. Al restaurant hi ha una munió de samarretes penjades i autografiades d'ídols de diferents generacions. El pare acompanyava el Dream Team de Cruyff per Europa, el fill ha compartit estones amb Messi, Piqué o Iniesta i el net es diu Johan. El cercle es tanca, però l'esperit guanyador de Ca l'Esteve continua igual de viu que quan la besàvia Mercè va començar a servir dinars. I d'això només fa més de cent trenta anys. Bona gent, bona feina i bon producte. Les claus universals de l'èxit.