Com es fan els pèsols amb cansalada i cloïsses? Recepta del cuiner Valentí Mongay, del restaurant La Salseta, de Sitges
El cuiner Valentí Mongay, del restaurant La Salseta, de Sitges, explica com preparar a casa una recepta de temporada que té com a ingredient estrella els pèsols. Mongay assegura que la preparació és senzilla, i a més revela un truc de reciclatge, que és aprofitar-ne les beines per fer una infusió i després abocar-la als pèsols. D'aquesta manera aconseguim subratllar-ne més el gust.
Pèsols amb cansalada i cloïsses
Ingredients per a 4 persones
125 g de ceba de Figueres
1 manat d'alls tendres
145 g de cansalada
Oli d’oliva verge extra
125 g de pèsols per persona
Cloïsses (quantitat segons el gust)
Beines dels pèsols (dels mateixos que fareu servir)
Aigua mineral
Sal
Elaboració
Comenceu fent una infusió amb la beina dels pèsols. En una cassola al foc amb aigua bullent, tireu-hi les beines i aparteu-la del foc, amb la cassola tapada, perquè s’infusionin. Aconseguireu una aigua amb gust de pèsol.
Tot seguit, continueu pel sofregit. En una cassola al foc tireu-hi oli d’oliva i deixeu que s’escalfi. Després hi poseu els alls tendres i la ceba, tallats a daus, i deixeu que es vagi sofregint a poc a poc.
Quan ja estiguin daurats, poseu-hi la cansalada, també tallada a daus, perquè s’enrosseixi i deixi anar una mica de greix.
Quan la cansalada ja estigui a punt, aboqueu-hi la infusió que teníeu reservada assegurant-vos que cobreix tots els ingredients. Tireu-hi un pensament de sal i deixeu que bulli tot plegat una estona. Tasteu-ho de sal per comprovar que estigui al vostre gust.
Tot seguit és el moment d’afegir-hi els pèsols. Si tapeu la cassola, els pèsols bulliran més ràpidament, però també s’ofegarà el color verd viu.
Quan els pèsols estiguin gairebé a punt de coure’s, poseu-hi les cloïsses, que necessiten molts pocs minuts per obrir-se. L’important de la recepta és que el pèsol sigui molt tendre i dolç. Remeneu una mica la cassola amb les mans perquè s’obrin les cloïsses i no les deixeu gaire temps més al foc, perquè es podrien endurir.
