El menjar blanc de Menorca no porta ni una ametlla

Es MercadalEl menjar blanc de Menorca no porta ni una ametlla, malgrat que tant el plat de les comarques de Tarragona com les de l’illa són dolces i, per tant, es mengen com a postres. “A Menorca, el menjar blanc és per a dates assenyalades de l’any, sobretot per a les festes, com la de Sant Joan de Ciutadella”, assegura el cuiner, jubilat, Miquel Mariano Vadell, que durant gairebé 30 anys va portar els fogons de Ca N’Aguedet, a la població d'Es Mercadal.

Per preparar-lo per a 6 persones, els ingredients que cal fer servir són un litre de llet, 150 grams de sucre, pell de llimona (sense la part blanca, que agreja les preparacions), 1 beina de canyella i un espessidor (70 grams de Maizena).

El primer pas serà infusionar ¾ del litre de llet amb la llimona i la canyella i el sucre. Mentre es fa, barregeu la part restant de la llet freda amb la Maizeina, perquè l’últim pas serà ajuntar-ho tot, al foc, perquè s’acabi de fer. No deixeu de remenar-ho, perquè és el moment clau del menjar blanc, quan s’ha d’espessir.

Fora del foc, i fred, s’aboca el menjar blanc en unes cassoletes de fang, se’n retira la canyella i la llimona, i s’acaba amb pols d’avellana o de carquinyoli. “De vegades jo la cremo també, tal com es fa amb la crema catalana”, afirma Mariano. De fet, “el menjar blanc menorquí és una crema catalana però sense ous”, diu el cuiner.

El menjar blanc de Menorca, com també passa amb el plat de les comarques de Tarragona, “són unes postres casolanes, que costa de trobar als restaurants”, diu Miquel Mariano. “Si la cuina que hem mamat no la valorem perquè sigui a la carta dels restaurants, no ho farà ningú més”, sosté el cuiner. “Som el que recorda la nostra memòria gustativa, per això no hem d’arraconar plats tradicionals del nostre receptari i deixar-nos enlluernar per una altra cuina, que segur que estarà tan bé com la nostra”, continua explicant el cuiner.

Per acabar, en el llibre de Sent Soví (Barcino), d’autoria anònima, que es considera el primer llibre de cuina catalana, al segle XIV, la recepta és un plat salat i es prepara amb brou de pollastre, trossos de pollastre, ametlles, i l’espessidor és la farina d’arròs.

Com explica el fotògraf Martí Sans, que alimenta el blog Sent Soví, la recepta era molt popular. “Apareix en tots els manuscrits catalans, al 'The Forme of Cury' i al 'Liber cure Cocorum', anglesos, al 'Le Ménagier de Paris' francès i, segons explica Rudolf Grewe, les receptes més antigues es troben al manuscrit de Sión 'Le viander' (s. XIII o XIV) i a 'Le petit traité' (de 1306). A més, Grewe esmenta que aquest plat podria tenir origen a la península Ibèrica, ja que el sucre i l’arròs van ser portats pels àrabs i l’ametlla és abundant a la península”, descriu Sans.

A Ciutadella, el frare Fra Roger va escriure al segle XVIII el llibre 'L’art de cuina', en què descrivia el menjar blanc tal com si fos una crema catalana. Deia que s’havien de fer servir una dotzena d’ous i batre’ls amb farina, sucre i llet, per després posar-los en una paella juntament amb una “clovella” de llimona. Fins i tot hi deia que, un cop fred, el menjar blanc s’havia de cremar amb una “cobertura de ferro, vermella que serà [pel foc], i lo posaràs damunt la crema, de manera que la crema ha d’estar un poc secorrada”.

Finalment, el menjar blanc, salat o dolç, és un dels plats que es troben també a la Catalunya Nord, l’Alguer i a la Franja de Ponent, a més del Principat i a les Illes. Preparació catalana, que es manté i es lluita perquè es mantingui com a receptari tradicional. "Sé que a Menorca hi ha gent que no sap què és el menjar blanc, per això vaig proposar-me de difondre’l i fer-ne classes al Centre Artesanal des Mercadal”, diu el cuiner Miquel Mariano.

Recupereu aquí el vídeo per fer pas a pas la crema catalana.