El dia de la croqueta o una croqueta per dia

Croquetes: els 5 manaments per menjar-ne de bones

Popularment el 16 de gener és conegut com Santa Croqueta, és a dir el Dia Internacional de la Croqueta, i per això us expliquem com fer-ne a casa

Cruixents per fora, tendres per dins, les claus per identificar-ne una bona croqueta

És una menja tan popular que té Dia Internacional i tot. Santa Croqueta és el 16 de gener, i per això us expliquem els millors consells per si voleu celebrar-ne la data cuinant-ne un bon plat.

Els 5 manaments de les bones croquetes casolanes

  1. Farciu-les del que més us agradi. Si verdures fetes al vapor d'un àpat anterior, reconvertiu-les en croquetes amb un tros de formatge d’ovella i una beixamel de llet també d’ovella. Si heu fet rap, us n’ha sobrat i l’endemà no voleu menjar-vos-el tal com el vau cuinar, feu-ne croquetes.
  2. La beixamel és un ingredient central, però no el més important. Diguem-ho d’una altra manera: una croqueta que a l’interior sigui tot beixamel entra en una categoria que no és preferent, però no per això detestable. El cas és que la beixamel ha d’amorosir els ingredients del farcit sense convertir-se en protagonista. Hi és, però deixa que el protagonista siguin els altres ingredients. 
  3. L’arrebossat és la clau de volta d’una bona croqueta. I per això hi ha tantes teories com cuiners. N’hi ha que segueixen els passos següents: primer passen les croquetes, que hauran conformat amb les mans, per farina, després per ou i després per farina de galeta. D’aquí, directes a la paella. N’hi ha que les passen per farina de galeta, després ou i una altra vegada farina de galeta. I encara n’hi ha d’altres que proposen fer servir panko, el pa ratllat del Japó, recomanat per a arrebossats perquè és lleuger, absorbeix menys l’oli que la farina de galeta i atorga més lleugeresa al preparat.
  4. Vigileu l’oli amb què fregiu les croquetes. Quantes croquetes s’han esberlat en dues meitats mentre s’han fregit amb un oli fred o han convertit la càpsula arrebossada en un bunyol esmicolat? Així doncs, assegureu-vos que l’oli d’oliva suau sigui calent. Si no teniu una fregidora que us indica exactament els 180 graus, tireu-hi una mica de l’arrebossat; si veieu que es fregeix de seguida, ha arribat el moment que les hi submergiu. I fixeu-vos-hi bé: les croquetes les heu de submergir. No pretengueu fregir-ne de bones amb un fil d’oli, perquè quedaran torrades a clapes, i no per tots els voltants.
  5. Finalment, mengeu-vos-les quan encara són calentes. Una croqueta freda és com menjar un peix bullit, en el sentit de l'expressió (no en el literal, que pot ser ben saborós), és a dir que serà insuls; mentre que menjar-se-les quan mantenen l'escalfor i la tendresa del farcit i el cruixent de fora serà sublim.

Per acabar, els cuiners han demostrat que tot és croquetable, així que es fa difícil aconsellar quin és el millor farcit. Recordeu que les croquetes són una excusa ideal per acabar amb les puntes de menjar que ens queden a la nevera, així que podrien considerar-se també un recurs de reaprofitament. I, si no, també són una excusa per a la imaginació, com ha demostrat el cuiner Nandu Jubany. Va ser el recurs que va imaginar per donar feina a l'equip que es dedicava a fer banquets, i actualment ja n'envia al Regne Unit i aviat ho farà als EUA. Tant és l'èxit de les seves croquetes que també n'ha creat detractors; o, si més no, opinadors en contra d'alguns dels farcits de les seves croquetes: l’ambaixador britànic a Espanya va declarar per la xarxa X [antic Twitter] que les croquetes que es venen als supermercats Marks & Spencer i Tesco de paella i xoriço eren una falta de respecte al plat. No ho deia ben bé així, sinó que preguntava a M&S què havien fet, i ho deia com a resposta a un cuiner anglès que en penjava la fotografia, i hi deia "no, no, no". Amb l'escut a la mà, Nandu Jubany explicava, en una entrevista per a l'Ara Mengem, que feia dos anys que les hi venien i que, de fet, el 30% de la seva producció de croquetes estava destinada al Regne Unit des de feia temps. "A partir d’aquí es va alçar tot, fins al punt que n'han dit el Croquetagate. Mira, t’ensenyo al meu mòbil missatges de cuiners que treballen a Londres que m’han escrit per donar-me suport, que m’han dit que a ells els agraden. Un és el Jose Pizarro. Un altre, l'Omar Allibhoy, que és molt amic del cuiner Jamie Oliver i que em va dir que les croquetes estaven molt ben fetes. El final de tot plegat és que voldria que a partir de l'any vinent dobléssim les vendes de croquetes a l'exterior". Aquí us deixem amb l'entrevista sencera:

stats