On sopar tard a Barcelona? La solució després d'anar al teatre o a un concert

Avui aquest article és d'aquells que els periodistes en diem "de servei públic", perquè té la voluntat de resoldre un problema habitual. On anem a sopar després del teatre? "Oh, és que l'obra s'acaba a les 22 h, entre que sortim del teatre i arribem al restaurant ja hauran tancat la cuina". I qui diu el teatre, diu després d'un concert que s'acaba a les 23 h. O encara pitjor, després de mitjanit. És cert que no hi ha gaires opcions dignes, però per sort hi ha gent del gremi que es va trobar amb el mateix problema i hi va posar solució. El desllorigador es diu Bar Torpedo (Aribau, 143, xamfrà amb Rosselló).

El responsable de posar-hi remei és un dels cuiners per respectats i estimats del país, el Rafa Peña. No sé si el seu restaurant, el Gresca (Provença, 230, tocant a Enric Granados), necessita gaires presentacions. Però, per fer via, és un dels temples gastronòmics de Barcelona des de fa anys. Producte excel·lent, cuina excel·lent i vins excel·lents. Per això, gràcies a la feina d'ell i de la seva companya a la sala, la Mireia Navarro, va guanyar el Premio Nacional de gastronomia 2023. El cas és que el Rafa tenia el mateix problema que tenim nosaltres: el seu amic Juanlu (Juan Luis Pérez) anava a buscar-lo el divendres a la nit i volien sopar i prendre alguna cosa. On podien anar a la una de la matinada? Acabaven menjant sempre un xauarma justet o en un antre de mala mort.

Una carta a prova de bombes

Fent de la necessitat virtut, el Rafa Peña, juntament amb el Juanlu Pérez, que és un informàtic i apassionat del vi, i el Biel Gavaldà, cuiner i soci del Rafa, van obrir fa cinc anys el Bar Torpedo. En repassem la teca, els preus i els horaris.

Pel que fa al producte, heu de saber que els proveïdors són els mateixos del Gresca. Nivell, doncs. Després heu de tenir present que aquest local també resol un altre problema, que és l'antull de menjar una bona hamburguesa. "Volíem una bona carn i formatge de puta mare", diu Rafa Peña. La carta ha variat poquíssim des que el van obrir. Bàsicament perquè no els cal. Entrepà de mandonguilles, d'albergínia rostida, de pollastre fregit, de pastrami de llengua, de cranc... I unes patates fregides que són un vici. El menjar no és sofisticat, però és probablement el que et fa més feliç a segons quines hores. Pel que fa al beure, els vins naturals i les cerveses artesanes també són trets distintius de la casa. Amb això no fan concessions.

Els entrepans oscil·len entre els 8 euros i escaig i els 13. Depèn del que beguis, el preu s'acostarà als 20 o 25 euros per persona. No admeten reserves, és un lloc per deixar-t'hi caure i on la gent no hi fa una estada excessivament llarga. Es troba en un xamfrà de l'Eixample molt agradable. El van pintar d'un color verd molt característic, tot un encert. Els horaris, com explicava, són generosos. Obren cada dia, de les 13.30 a la 1.30 h. Excepte dijous, divendres i dissabte, que l'horari s'allarga i tanquen a les tres de la matinada. Hi trobareu molta gent del gremi de la restauració perquè, com afirma Rafa Peña, "si tens una necessitat, vol dir que hi ha altra gent que també la té". "És una joguina que ens va funcionar", reconeix el cuiner. Doncs difonguem la paraula perquè puguem jugar-hi tots i anar al teatre i de concerts tranquils.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.