Santornemi: la cuina de sempre

La Laura Albéniz i el seu germà Álvaro són de Tafalla (Navarra), han treballat al Restaurant Gelida i des de poc abans de la pandèmia són propietaris del restaurant Santornemi, de l'avinguda de Sarrià de Barcelona. Tres fets prou destacats per a nosaltres. Tafalla és un municipi des de l'any 1636, i el seu centre urbà enamora per les característiques medievals i l’empedrat d’alguns dels seus carrers. El Gelida és un restaurant de referència i el pas de la Laura i l'Álvaro va ser molt rellevant. El Santornemi és una casa de menjars tradicionals catalans amb influents tocs navarresos. Les tres coses juntes fan que ens vingui molt de gust anar-hi a dinar.

Un cop som dins del local de seguida ens adonem que ens ho passarem bé. Menjar de casa amb una carta feta a mida i amb diverses propostes segons el producte del mercat. Mentre fem una cervesa tastem la tradicional xistorra, unes albergínies fregides i una amanida de tomàquets amb tonyina i ceba. L'inici no ens deixa indiferents i tenim clar que avui anem amb tot (com gairebé sempre). Els teòrics segons són, en ordre d'aparició: calamars a l'andalusa; cigrons amb botifarra negra i ou ferrat; cargols a la gormanda; sonsos amb ou ferrat; tripa i cap i pota, i un lingot de xai guisat. Amb tot això ens fem una idea destacada de la cuina que lideren el Joan, fill de la Laura, i la Georgina. De la reduïda oferta de vins hem triat un Montsant del Celler Masroig anomenat el Barret de la Nina.

Estem tips i molt satisfets, però encara ens queda un forat per tastar les postres que elabora diàriament la mateixa Laura. El pastís de formatge, les lioneses de nata amb xocolata calenta i els carquinyolis són els escollits. Els carquinyolis venen acompanyats d'un imprescindible porró de moscatell. Ella està convençuda de la importància d'acabar bé un dinar i les postres són el darrer cartutx per defensar una proposta tradicional i de qualitat i complaure els comensals fins al final.

Avui deixem de banda el gintònic per delitar-nos amb un bon patxaran. Mentre satisfem el compte li demanem a la Laura que segui amb nosaltres. Li costa aturar-se un moment, desprèn intensitat permanentment. Finalment, amb la feina gairebé enllestida, ens acompanya per parlar-nos d'aquest projecte que comença a destacar entre tots els bons menjadors de Barcelona. "Fem el mateix que fèiem al Gelida. La clientela és fidel. No podem cobrar 20 euros per un plat de cigrons. No tenim ceviche, tenim esqueixada". És directa i apassionada. Està orgullosa d'haver superat la pandèmia venent cargols i cap i pota per emportar.

El Santornemi és un restaurant familiar sense menú. La carta és el que cuinen a casa. Menjar normal, tradicional, de mercat (del Ninot) i de temporada. No es compliquen la vida ni fan res estrany. Simplement, ofereixen bon menjar per complaure una clientela que els fa costat.