El poblet que ha trobat la manera d'alimentar bé els avis

Corbins / TàrregaBròquil amb patates i gall dindi a la jardinera: llenties estofades i truita de pernil; macarrons a la bolonyesa i nuggets de bròquil; sopa de cigrons i mandonguilles de vedella; i cada dijous, peix fresc del mercat. Aquests són alguns dels menús que ofereix l’escola Sol Ixent de Corbins (Segrià), tant per als seus alumnes de primària com per als de la llar d’infants municipal. Tots els plats es cuinen a les instal·lacions del centre. Menjar calent i, en molts casos, de proximitat. I, des del setembre passat, també és un menjar intergeneracional.

Una desena d’avis, la majoria solters o vidus, també gaudeixen cada dia d'aquests menús. Només els dies lectius, és clar. Es tracta d’una iniciativa promoguda, des de principi del curs escolar, per l’ajuntament, amb el vistiplau de l’Associació de Famílies d’Alumnes i de l’empresa educativa 7 i Tria que gestiona el menjador des de fa uns anys. L’objectiu és atendre una demanda que, encara que minoritària, molts corbinencs consideren essencial. “Si no som capaços de cuidar els nostres infants i la nostra gent gran, ja podem dir adeu al poble”, manifesta la regidora Yolanda Romero. I és que el municipi, d’uns 1.500 habitants, té un 20% de la població de més de 65 anys.

Per poc més de sis euros per àpat, tots els membres de l’Associació de Jubilats i Pensionistes Santa Quitèria de Corbins poden emportar-se el dinar escolar cap a casa o, fins i tot, menjar-se’l al mateix Casal d’Avis.

L’entitat té uns 200 socis, però de moment només onze estan inscrits en aquest servei de menjador. “Són poquets, però confiem que el boca-orella faci que la iniciativa es vagi eixamplant amb el temps”, diu Romero. En tot cas, “podem confirmar que ha tingut molt bona rebuda”, afegeix l’alcalde, Jordi Verdú.

Poc abans de les dotze del migdia, quan el dinar ja està a punt, un treballador de la brigada municipal va a recollir les racions a l’escola i les porta encara calentes al Casal d’Avis. Allí, una membre de la junta directiva de l’Associació de Jubilats s’encarrega de repartir-les entre els usuaris que les venen a buscar. “A casa, molts es farien amanides i plats freds, i amb aquest servei tenen uns guisats que agraden molt”, explica Lluïsa Trilla, la presidenta de l’associació.

Els homes que viuen sols són el perfil més freqüent d’aquest servei. “Elles s’ho arreglen molt bé encara que visquin soles”, assegura Trilla. L’últim que s’ha apuntat al servei és en Josep Llobet, vidu des de fa poc més d’un any. “Vinc per primera vegada per provar-ho”, diu Llobet, que acudeix al casal després d’haver estat avisat per una familiar.

Els menús són exactament els mateixos que mengen els nens de l’escola. “Amb una porció més generosa per als avis”, matisa Karima Baouchi, la cuinera del centre. Es dona la circumstància que aquesta professional s’ha incorporat a la feina aquest mateix curs, procedent d’una llarga experiència de 25 anys cuinant en una residència geriàtrica de Balaguer. Els de Corbins són ara, doncs, uns fogons escolars pensats també per a la gent gran. “Tendeixo a cuinar amb molt poca sal i menys greixos –explica Baouchi–, cosa que també els va molt bé als infants”.

La cuinera comença la seva jornada a l’escola de Corbins a les vuit del matí. Està sola a la cuina i s’encarrega de preparar-ho tot perquè el dinar estigui llest puntualment cada migdia. Al menjador, hi ha també Toñi Molina, la coordinadora que atén i recull totes les demandes, tant dels alumnes de l’escola i la llar d’infants com dels socis del Casal d’Avis. En total, se solen cuinar prop d’un centenar d’àpats diaris. “Aquí tenim la premissa que ningú es pot quedar amb gana, ni grans ni petits”, reivindica Molina.

“Jo, de vegades, em guardo una mica del dinar per a més tard, per sopar, perquè no m’ho puc acabar tot”, reconeix Ramon Solans, un altre dels avis de Corbins que gaudeix del menú escolar. “Sempre el trobo boníssim i, sobretot, sa perquè el cuinen pensant també en la canalla”, afegeix Solans, vidu des de fa set anys i que, quan no hi ha escola, sol cuinar a casa “tan bonament com puc”.

Però no tots els usuaris són homes solters. Frederic Montcasí és un avi casat que recull el dinar escolar només dijous i divendres. “Ho fem perquè així la dona pot descansar un parell de dies, abans de posar-se a cuinar fort per al cap de setmana”, argumenta.

Una lenta taca d’oli

Corbins ha estat un dels primers municipis que ha posat en marxa aquest menjador escolar intergeneracional. De fet, d’ençà que el van anunciar, s’ha generat un important impacte mediàtic. “M’han trucat de diversos pobles de Catalunya interessats a conèixer la iniciativa i com està funcionant”, assegura l’alcalde. I sembla que això comença a escampar-se com una lenta però imparable taca d’oli.

De fet, Corbins avui ja no és l’únic poble que tira endavant aquesta iniciativa. A principis d’aquest 2026, l’escola Til·lers d’Artesa de Lleida està fent exactament el mateix. Allí, el menjador el gestiona Quàlia, una cooperativa d’iniciativa social de Tàrrega que desenvolupa serveis de lleure, socialització i alimentació. L’entitat té una llarga experiència en cuinar i distribuir menjar per a tota mena de col·lectius. Tant des de la seva seu central a la capital de l’Urgell, com dins les mateixes cuines escolars i de les residències, el seu personal cuina el mateix menú per a tothom, sigui quin sigui l’usuari final (intoleràncies a part, esclar). L’any passat, l’entitat va cuinar per a més de 7.000 persones des de 63 menjadors diferents (entre les terres de Lleida i la Conca de Barberà).

Ara, però, a Artesa de Lleida enceten una nova etapa. La cuina de l’Escola Til·lers serveix àpats als seus alumnes i, des de fa unes setmanes, a una desena d’avis. Es tracta d’una mesura que es preveu que creixi a mesura que es vagi fent més popular. “Si no hi hagués aquest servei, segurament la gent gran del poble que viu sola continuaria anant al bar o es menjaria un plat precuinat”, diu Eva Codina, una de les responsables de l’àrea d’alimentació de Quàlia.

La xifra de comensals de la tercera edat és encara fluctuant, perquè n'hi ha molts d’eventuals. “Sovint depèn del menú del dia que oferim, si els interessa o no”, reconeixen fonts organitzatives.

D'altra banda, les experiències de menjadors intergeneracionals no tenen lloc necessàriament dins una escola. Hi ha altres experiències que funcionen a la inversa. És el cas de Fondarella, un poble del Pla d’Urgell que, també des del setembre passat, utilitza la cuina de la residència geriàtrica per alimentar els alumnes de l’escola pública.

Els experts en lleure i alimentació consideren que l’experiència de cuinar per a més d’un col·lectiu és orgànica. El progressiu envelliment dels pobles ha fet que vetllar per la gent gran sigui considerat un servei públic essencial. No en va, prop del 60% dels menjadors que gestiona Quàlia són en municipis de menys de 600 habitants.

Però aquesta preocupació no és sols patrimoni dels pobles. Precisament aquest gener, la Paeria de Lleida va posar en marxar un servei de menjador a tres centres sèniors municipals. Les persones de més de 60 anys, sobretot les que viuen soles, tenen així l’oportunitat de dinar cada dia “en bona companyia, amb una dieta equilibrada”, expliquen portaveus municipals.