Tanca el primer restaurant nudista de París

BarcelonaNo ha sigut suficient que més de dos milions de francesos facin nudisme cada any, i fins a quatre milions a l'estiu, per mantenir el restaurant dels bessons Saada, O'Naturel, el primer restaurant nudista de França. L'establiment ha anunciat que el 16 de febrer tancarà les portes després de quinze mesos d'activitat, tal com anunciava 'The Guardian'. El restaurant nudista tanca per falta d'ingressos, cosa que demostra que naturalitzar el nudisme mentre es dina o se sopa encara queda lluny.

No és la primera vegada que un restaurant nudista es veu obligat a tancar per falta de clients. Va passar el mateix amb el londinenc The Bunyadi, nascut el 2016 amb les mateixes intencions i que es va veure obligat a tancar tres mesos després d'haver obert.

No es tracta (només) de dinar despullat

Fa més d'un any els mitjans es feien ressò de l'obertura d'aquest espai, però malgrat el terrabastall mediàtic que va causar el local pretenia ser més que un restaurant nudista. Per començar, no era només una experiència puntual de menjar despullat, sinó que els responsables ho plantejaven com un moment per compartir la filosofia naturista que proposa alliberar-se de les coses materials i el respecte pel cos propi i pels altres.

El restaurant oferia una experiència de cuina que anomenaven 'bistronòmica', una fusió entre cafeteria i restaurant, amb plats econòmics barrejats amb propostes d’alta gastronomia. Els preus dels menús oscil·laven entre els 30 i els 50 euros, unes xifres força comunes als restaurants parisencs.

Les úniques persones que podien anar vestides al restaurant eren els cambrers, obligats per llei. I no només la roba en quedava fora, sinó també els telèfons, per evitar la intromissió de microbis imperceptibles a l'ull humà. D'altra banda, per a la tranquil·litat dels comensals, cada cadira es recobria amb una funda de plàstic d'un sol ús.

Tot això, dins una àrea reservada als clients en què només hi podien entrar els qui ja havien reservat i havien deixat les pertinences al guarda-roba. Una cortina blanca penjant a l'aparador tampoc hi podia faltar. Projectes trencadors com aquests requerien mesures per evitar la intrusió de tafaners i curiosos malintencionats, que podrien trencar la pau de l'àpat. Tot i l'esperit revolucionari de la proposta, al final no ha quallat.