Receptes 25/06/2018

Per què el menjar d'avió és el menys saludable?

La pressió atmosfèrica i la falta d'humitat provoquen que el menjar sigui insípid dalt dels aires

Trinitat Gilbert
3 min
Per què ja no es mengen llagostes dalt dels avions?

"La majoria de línies aèries han optat per carregar el menjar que serveixen entre els núvols amb més sal i més sucre", perquè així intensifiquen el sabor, però alhora converteixen el menjar dels avions en poc saludable, afirma Charles Spence, autor del llibre 'Gastrofísica. La nueva ciencia de la comida' (Paidós).

La pràctica es deu a dos motius físics. "La pressió atmosfèrica i la falta d'humitat (recordeu que l'aire de cabina es recicla cada dos o tres minuts)" fa que "el menjar i la beguda perdin aproximadament el 30% del seu gust quan els passatgers l'ingereixen a les altures", diu Spence.

En aquest sentit, el sommelier Ferran Centelles sosté que els vins, beguts dalt dels avions, es perceben amb menys intensitat, perquè la boca es resseca durant el vol d'avió; per tant, es té menys saliva i "percebem una sensació més tànnica", afirma.

Beure-experiencia-als-cinc-sentits_1981011909_52189885_651x366

Malgrat això, hi ha companyies aèries que contracten cuiners de renom per millorar-ne els menús. "British Airways ha contractat Heston Blumenthal, i Air France ha escollit diversos cuiners francesos, que ha anat canviant de manera regular", diu Spence. Ara bé, "les persones assegudes dalt de l'avió no sospitaran que hi ha intervingut un xef de renom en aquells plats que mengen, més enllà de llegir-ho en les etiquetes".

A part de la pressió atmosfèrica i la humitat, també hi intervé el soroll del motor, que fa que uns gustos es percebin més que d'altres. "En situació d'estrès, com les que provoquen les turbulències en ple vol, amb molt de soroll de fons, el menjar dolç serà el més agradable, perquè l'aportació d'energia que el sabor dolç anuncia podria ser just el que l'organisme necessita a l'hora d'afrontar qualsevol tipus de situacions estressants", afirma l'investigador d'Oxford.

Sigui com sigui, hi va haver un temps, als anys 40, que "el menjar era l'únic que distreia els passatgers" quan volaven en avió. Així que, per no pensar en el motor sorollós dels avions, "que encara no eren del tot fiables", unes bones llagostes, carn i mitjanes a la graella, que les hostesses oferien en safates, feien que "els pensaments dels passatgers no se centressin en la pròpia mort", afegeix Spence.

Avui-habitual-trobar-seients-estrets_1655844595_34177359_540x306

Les línies aèries servien en ple vol tants festivals gastronòmics, que fins i tot "les companyies competien per la qualitat del menjar que hi oferien", sosté Charles Spence.

Ara bé, tot va canviar a partir del 1952, quan va aparèixer la classe turística i, per consegüent, "va augmentar el nombre de passatgers".

A més, l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) va imposar directrius que "van limitar el menjar que podia oferir-se durant els vols", recorda Spence, que també és director del Laboratori d'Investigació de Modalitat Creuada (Cross-Modal) i catedràtic de psicologia experimental de la Universitat d'Oxford.

A tot això cal afegir-hi el fet que els avions són més segurs que mai, que els passatgers tenen ara moltes eines a l'abast per distreure's (tocant botonets de pantalles, prèviament en mode avió) i que hi ha factors contra els quals és difícil lluitar gastronòmicament, la pressió atmosfèrica i la falta d'humitat esmentades.

stats