Guillem Estadella: "És qüestió de deixar de ser una mica catalans i atrevir-nos a preguntar"

És compatible ser una figura de referència de la cervesa més coneguda de Catalunya amb ser un bon consumidor de vi?

— Tenim una molt bona cervesa, que és Estrella Damm i, a la vegada, tenim molt bon vi. De fet, jo soc del Penedès i hi ha una cultura vinícola a Catalunya que crec que en altres llocs no hi és i que l'hem d'aprofitar. Llavors, crec que és com la vida. Un dia et ve més de gust una cosa, un altre et ve més de gust una altra. Cada cosa té el seu moment. Si estàs de braves en un bar penso que t'entra més una Estrella. Si estàs sopant amb uns amics, celebrant alguna cosa, potser entra més una copeta de vi.

Com canvia un àpat amb una cervesa o amb una copa de vi?

— La cervesa és més de compadreo, més lúdica, festiva entre col·legues, i, en canvi, el vi vesteix molt més. Tot i que ara al meu grup d'amics també estem bevent bastant vi, perquè hem anat descobrint cellers i varietats i, ostres, també entra molt bé. Penso que el tema de l'edat també influeix pel preu que estàs disposat a pagar. Una cervesa potser són dos euros, i una ampolla de vi bona són 19. Quan tens 20 anys, tires cap als dos euros i no cap als 20, però a mesura que tens una vida professional i una economia estable, t'ho permets.

Més enllà del preu, quin altre element creus que fa que el vi no acabi de seduir els joves?

— De vi, cada poble té el seu i arribes a un restaurant i té diferents vins, i crec que és el que mola, que a cada zona pots descobrir un vi. És una cosa molt arrelada al territori, però, en canvi, tractem el vi d'una manera que te n'allunya. Quan em ve el cambrer i em pregunta qui el tastarà... és molt incòmode. Amb una cervesa és tot més fàcil: la demanes, te la serveixen, te la beus. Al final d'Estrella Damm només n'hi ha una. Evidentment que hi ha altres cerveses, però penso que s'ha convertit en l'hegemònica. En canvi, amb el vi sembla que hagis de tenir un màster que no cal realment. L'altra opció és preguntar, però hi ha qui té por de quedar en ridícul. Els catalans tenim aquesta cosa de no voler molestar i llavors demanem la típica merda del vi de la casa, per no equivocar-nos. Ens hem d'atrevir a preguntar. És qüestió de deixar de ser una mica catalans i atrevir-nos a preguntar.

El fet de créixer al Penedès penses que t'ha donat algun avantatge per conèixer aquest món?

— I tant, la gent que viu a Barcelona ho té molt més difícil. Jo tinc la sort que conec el Baix Penedès, tenim molts cellers. Per exemple, al Vendrell tenim Avgvstvs Forum, un vi genial. Al final sempre acabes coneixent algú que té un celler o que és distribuïdor i tot això fa que tinguis un sentit de pertinença al territori. Si vaig a un restaurant, demanaré Penedès, perquè és d'on soc. Vull creure que és una mica com els equips de futbol, que es posen molt de moda. Per exemple, està havent-hi una renaixença de l'afició del Nàstic, el Reus, el Lleida, el Girona. Crec que s'estan reivindicant aquests clubs fora de l'hegemonia del Barça, perquè hi ha un sentit de pertinença molt més nínxol.

Si haguessis de fer una recomanació, quina seria?

— Fa molt poc vam anar a la Llacuna, on hi ha el celler Les Iaies. Són dues germanes que porten una petita explotació i fan un vi molt bo. De fet, han aconseguit fer un xarel·lo d'alçada, perquè la Llacuna gairebé toca a Igualada, i, per tant, el terreny és més elevat. M'agrada molt perquè és gent jove amb moltes ganes de fer coses, i s'estimen molt el Penedès, que per a mi és superimportant. Crec que els vins moltes vegades parlen de com la gent s'estima el territori, i això és collonut. Precisament perquè se l'estimen s'han avançat a la crisi climàtica, i per això han fet l'aposta dels vins d'altura fugint de les temperatures altes.

Ser de Cunit també et va fer precipitar el teu primer contacte amb el vi?

— El meu vincle amb el vi va venir gairebé per accident. Bevia cervesa i si en prenia molta m'inflava. Era una cosa que a mi em molestava molt. Un col·lega em va dir "amb el vi no t'infles" i vaig començar a beure vi per evitar la sensació d'estar inflat o de trobar-me malament.

T'ha funcionat?

— Sí, ho noto bastant.

Cada quant encetes una ampolla?

— La meva parella em va regalar per l'aniversari una nevereta molt xula, però el problema és que m'agrada veure-la plena. Llavors, cada cop que agafo una ampolla penso "ai, quina pena". Llavors, quan en marxa una en compro una altra. Però sobretot això passa en cap de setmana, perquè intento no beure entre setmana. S'ha de tenir un consum responsable i moderat amb l'alcohol, que moltes vegades l'integrem com una cosa habitual en el dia a dia i crec que és un error.

Darrerament, has estat fent 'Jarana', al teatre Muntaner. Llavors tampoc no és moment d'encetar un vi?

— Quan veig un còmic o una còmica amb una cervesa damunt de l'escenari ho trobo una falta de respecte cap al públic. Al final crec que és una cosa seriosa el que fem sobre l'escenari i que, almenys jo, no podria. Però el que sí que tinc com un petit ritual abans d'actuar, és prendre una petita copa de vi. Pel fet que ens serveix una mica com a break. Normalment faig moltes hores de cotxe o vinc de treballar i és un moment de tallar amb tot l'anterior i posar-me en el paper. Tinc les meves dèries... També tinc una llibreta on m'apunto tot el que faré i vaig repassant el text i mentre vaig repassant el text m'agrada molt fer aquesta copeta de vi. És un canvi de xip i una copeta de vi que no em fa cap efecte. Ara, dalt de l'escenari m'esperen dues ampolles d'aigua.