La temuda plaga que va arrasar Europa al segle XIX, arriba ara a les Illes Canàries

Els mals que causa la fil·loxera, un temut insecte paràsit de la vinya, semblaven una història de temps passats. A finals del segle XIX el seu avenç va esfondrar el sector vitivinícola europeu, però encara avui dia la fórmula que es va trobar per mantenir-lo a ratlla és plenament vigent: en comptes de plantar els ceps de Vitis vinifera –vinya europea apta per fer vi– directament a terra –en peu franc–, s'empelten sobre peu americà –arrels de vinya americana no productiva– amb el qual s'evita que l'atac de l'insecte resulti mortal.

A les Canàries s'havia aconseguit restar al marge de la fil·loxera sense haver de recórrer al peu americà, cosa que ha permès mantenir vinyes inclús bicentenàries i varietats prefil·loxèriques úniques, però ja no són una excepció. El 30 de juliol es va notificar el primer positiu per fil·loxera en un cep a Valle de Guerra, en el municipi de La Laguna del nord de Tenerife. Des de llavors, s'han tirat endavant 5.289 prospeccions a la mateixa illa i s'han trobat 84 ceps infectats, la majoria en territori de la Denominació d'Origen (DO) Tacoronte-Acentejo. També se n'han detectat al de la DO Valle de La Orotava i, segons s'ha confirmat aquest dijous, també al de la DO Valle de Güimar al sud de l'illa.

El viceconseller del Sector Primari de les Canàries, Eduardo García, relata a l'ARA que la fil·loxera s'ha detectat bàsicament en parcel·les en estat d'abandonament o semiabandonament, no destinades al cultiu professional, i que intenten posar fi a la plaga: "Hem d'erradicar-la per tots els mitjans perquè no s'estengui". Als ceps afectats s'aplica una mescla d'insecticida i herbicida, s'arranquen i es col·loca una malla perquè no rebrotin. A més, s'han ordenat fortes restriccions al moviment de raïm i de material vegetal, s'ofereix informació actualitzada –com ara, amb els webs https://filoxera.es/ i https://visorfiloxera.sitcan.es/–, s'ha creat un comitè cientificotècnic i es treballa en un pla estratègic per garantir el futur de la viticultura canària.

A les arrels és devastadora

Encara és incert l'impacte que tindrà la fil·loxera a les Canàries, però podria arribar a ser majúscul: els ceps canaris d'avui dia estan plantats com els del segle XIX que no van resistir la plaga, sense empeltar amb peu americà, perquè se'l considerava un territori lliure de fil·loxera. L'esperança ara és que l'insecte no passi de les fulles –la forma gal·lícola de la fil·loxera, que és l'única que s'ha detectat per ara a Tenerife, segons García– a les arrels –la forma radicícola, que resulta devastadora–, però els experts donen per fet que això succeirà.

S'acostumava a dir que les Canàries no tenien fil·loxera perquè és un indret aïllat i pels sòls volcànics, però ni són alienes a la resta del món ni la seva terra volcànica és tota sorrenca, que és el que dificulta la vida a la fil·loxera. Per a José Ramón Lissarrague, que és consultor i professor de viticultura de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), l'insecte hi ha arribat "molt probablement amb un material vegetal que s'hi ha introduït de manera inoportuna", cosa que subscriu la professora titular del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) –adscrita a la Facultat d'Enologia i experta en varietats canàries–, Maria Francesca Fort Marsal, la qual creu que degué entrar "en forma d'ou d'hivern".

La fil·loxera té "una biologia molt complexa", coincideixen Lissarrague i Fort. Es pot reproduir per la via sexual o l'asexual (partenogènesi), de manera que una sola femella ja pot haver obert camí amb una primera posta de centenars d'ous i el vent, facilitar-ne l'extensió. A les fulles, l'activitat d'aquest insecte no resulta mortal per a la vinya, però a les arrels, sí: la vinya europea sense empeltar amb peu americà és incapaç de cicatritzar amb rapidesa les ferides que li causa l'insecte per xuclar-li la saba i les arrels del cep s'acaben podrint i es mor pels atacs d'altres organismes presents al sòl. Fort ha predit l'evolució de la fil·loxera a Tenerife, partint de la hipòtesi que degué entrar-hi a principis del 2025 en època de repòs hivernal, i no dubta que ja afecta les arrels: "La fase radicícola s'ha d'haver implantat segur".

Fins a on arribarà la crisi?

A la DO de Tacoronte-Acentejo, la primera denominació creada a les Canàries el 1992, les varietats més plantades són la listán negra, la blanca i la negramoll. Aquí han vist com la fil·loxera s'afegeix a la crisi majúscula vinculada al canvi climàtic que ja pateix aquest territori tinerfeny. Segons la gerent de la DO, María de la Paz Gil, l'arribada de la fil·loxera ha estat "una sorpresa majúscula a tots els nivells", just ara que l'enorme sequera i la manca d'hiverns –les temperatures rarament baixen dels 20 graus– han deixat un panorama que estremeix: la DO ha passat d'emparar 1.200 hectàrees de vinya a 680, de 30 a 22 cellers i de veremes d'1,2 milions de quilos en un any tendint a justet als 400.000 quilos d'enguany.

El futur de la viticultura canària depèn ara de la capacitat d'evitar que es reprodueixi la devastació que la fil·loxera va provocar al segle XIX i d'adaptar-se al canvi climàtic. Gil reclama "una política agrària agressiva" que abordi aspectes com la manca d'aigua i la contenció de la fil·loxera per evitar que s'expandeixi per vinyes productives de cellers que ja ho estan passant magre. Replantar la vinya amb el peu americà ja està al damunt de la taula. Gil és una opció que només contempla de manera experimental, si bé admet que tampoc es pot descartar, mentre que els experts consultats creuen que serà irremeiable recórrer-hi.

"A totes les parts del món on ha aparegut la fil·loxera s'ha acabat estenent i l'única via que garanteix la subsistència de la vinya en tots els sentits és empeltar amb el peu americà", afirma Lissarrague, i Fort es pronuncia en la mateixa línia: "A Tenerife tinc bastant clar que hauran de reconvertir la vinya amb el peu americà", però confia que se'n seleccionaran de nova generació que ajudaran a mitigar els efectes del canvi climàtic i així no es perdran les varietats locals de raïm. Amb el reconeixement mundial que han assolit els vins canaris en els últims 20 anys, el viceconseller García espera que ara no es perdi la seva matèria primera: "Hem aconseguit mantenir un germoplasma –varietats locals– que hem de defensar".

Queden moltes incògnites per resoldre. Si també es poden veure afectats els alvocaters per la fil·loxera o si s'evitarà que arribi a les altres illes. "Hi ha vinya molt antiga com perquè de cop i volta et diguin que s'ha d'arrancar tot", considera l'enòloga Elisa Ludeña, del celler El Grifo de Lanzarote, que cultiva vinyes inclús bicentenàries, i creu que s'hauria d'estudiar molt bé si cal recórrer al peu americà: "Si la fil·loxera no està a l'arrel, no voldrà dir que la vinya és resistent a la plaga?". Per ara la història ha mostrat que la vinya europea no ho és per si sola.