Tomàquets: el vermell diabòlic que avui és diví

Aquell vermell intens, segles enrere, només podia ser art del dimoni. Així ho van considerar els primers que els van veure arribar d’Amèrica. Tenien un fonament per pensar-ho i no només pel color. Les fulles i les arrels de la tomaquera, com passa amb moltes altres plantes de la família de les solanàcies, contenen un alcaloide tòxic, que provocava estralls entre els que les tastaven. Tot plegat ha quedat enrere. Les propietats nutricionals dels tomàquets i el seu sabor els han convertit en un aliment desitjat. Parlem-ne més, de les propietats: són rics en licopè, que és el que els atorga el color vermell i també és un antioxidant. Una altra propietat: els betacarotens, que són els precursors de la provitamina A que, al seu torn, és una aliada per al manteniment dels teixits ossis. I, per acabar, el seu sabor, que és diferent i únic respecte a moltes altres fruites de l’estiu.

Rosa de Barbastre

És una varietat autòctona del Somontano (Osca). Es tracta d’un tomàquet gros de pell rosada i fina, molt carnós i amb poques llavors.

Raf

D’un característic color verd, és molt valorat pel gust dolç i la textura. És original d’Almeria.

De branca

Molt comú als mercats per la seva disponibilitat tot l’any. Es fa servir en amanides i també és ideal per fer salmorejo i gaspatxo.

Montserrat

La seva pell consistent i la poca polpa fan que sigui idoni per preparar-lo farcit.

Canari

És el tomàquet més utilitzat per fer sofregits i altres salses, així com melmelades.

Cor de bou

De mida grossa (pot arribar a pesar mig quilo) i molt sucós. Es recomana consumir-lo en cru a temperatura ambient.

De penjar, 'tomacó' o 'de ramellet'

De mida petita, amb molta polpa, la seva pell gruixuda i resistent li garanteix una llarga conservació. Antigament es conservaven penjats en ramells i duraven fins a un any. Ideal per fer pa amb tomàquet.

Pebroter o de banya

Tomàquet molt allargat, amb forma de pebrot llarg. Varietat amb molta carn i poques llavors, característica que el fa molt adequat per amanir, per preparar sec o per fer en conserva.

Pera

De forma allargada, gust suau i pell fina, s’utilitza molt en conserves per la seva consistència carnosa i fàcil de pelar.

Kumato

També conegut com a tomàquet negre o blau. Té un matís dolç que el fa molt característic.

Cirerol

S’utilitza en amanides, broquetes, pizzes i pasta. La varietat groga és menys àcida que la vermella i dona un toc dolç als plats.

Monterosa

Aquesta varietat catalana és un creuament entre un tomàquet pera gironí i un Costoluto Genovese.

Infografia al paper de l’ARA Diumenge