Ni un dia a casa
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

A punt per a la segona estrella

A principis del 2017, Albert Sastregener i Cristina Torrent van estrenar casa. El Bo.TiC va canviar d’espai per seguir creixent, però mantenint l’essència i sense deixar Corçà

El restaurant Bo.TiC es troba a l'avinguda Costa Brava, número 6, de Corçà / DAVID BORRAT Zoom

Bo.TiC és una combinació de tot. Bo, perquè és bo. Ti, perquè a l’Albert, de petit, li deien Tito (d’Albertito). I la C és de Cristina, la seva dona. El nom del restaurant fusiona passat, present i futur. I aquesta és la filosofia del Bo.TiC, un espai de contrastos. Situat des de fa un any i mig en un edifici amb més d’un segle d’història, una antiga fàbrica de fusta i carruatges, el local et transporta al passat amb les seves parets de pedra i el sostre alt, el seu disseny renovat et situa al present i la seva cuina et trasllada al futur.

Fa vuit anys, després de guanyar la primera estrella Michelin, el Bo.TiC va començar a créixer a un ritme que l’espai del restaurant no deixava seguir. El local limitava la progressió i l’Albert i la Cristina van decidir fer un pas endavant. El canvi els va permetre acostar-se al centre del poble, Corçà, situar-se a l’avinguda de la Costa Brava, i per tant guanyar visibilitat i, sobretot, “donar comoditat als clients amb més espai i explotar el talent del personal de cuina”, explica l’Albert.

La Cristina ens rep amb un somriure a la recepció. Està orgullosa del que han construït. Ella era dissenyadora de moda i havia treballat un temps a la sala del restaurant Roser II de Roses, on va conèixer l’Albert, un xef que s’havia format a l’Escola d’Hosteleria de Girona, que va estudiar també a l’Espai Sucre -escola de pastisseria- i que va créixer després als fogons del Mas Pau amb Xavier Sagristà, als de l’Àbac amb Xavier Pellicer i als de l’Aliança d’Anglès. Un noi que havia decebut el seu pare dient-li que volia dedicar-se a la cuina. Beneït disgust! Només cal tastar els seus plats.

Escollim el menú del xef, el més complet (129 €, IVA inclòs). I deixem que la Cristina, la sommelier del restaurant, ens aconselli una de les més de 400 varietats d’ampolles de vi que tenen al celler situat a la mateixa sala, prop de la cuina, amb parets de vidre transparents. El menú comença amb El Bar : escopinyes, olives amb vermut i braves que només es descobreixen quan entren en contacte amb el paladar. Seguim amb alguns entrants de temporada amb el títol L’Estació, degustem també els sorprenents Rostits (un pollastre a la catalana i un ànec a la taronja que es poden agafar amb dos dits) i rematem els preàmbuls amb La Pastisseria, que inclou un xuixo amb tòfona meravellós.

Plats que et marquen per a tota la vida

L’espectacle continua amb 7 plats principals, tots d’un nivell altíssim però amb algun d’aquells que et marquen per a tota la vida. Avui encara no ens hem pogut treure del cap la cocotxa amb caviar i espardenyes, que ens va fer plorar de felicitat. Sense oblidar-ne altres d’exquisits com les ostres amb fonoll, camembert i suc de rostit de perdiu, o el carpaccio d’escamarlans adobats i mantega de tòfona. Alguns encara són al menú del xef, tot i que l’Albert hi va incorporant les seves noves creacions, que només veuen la llum si la Cristina els aprova.

Ens quedem pràcticament sols a la sala. L’Albert ens ofereix veure la cuina, que brilla com si s’hagués d’estrenar, a punt per al pròxim servei. I ens ensenya el tresor més preuat: la taula del xef. Una taula dins la cuina on li prometem que soparem aviat. Quan tinguin la segona estrella.