Candlelight: un sopar a la llum de les espelmes i sota les estrelles de la Costa Brava

S'AgaróEns trobem probablement en un dels llocs més bonics del país. Això es diu aviat, però s’Agaró és una joia paisatgística i històrica que ha estat preservada de la depredació urbanística d’altres zones de la costa mediterrània. En concret som a l’Hostal de La Gavina, hotel històric i icònic, que vinculem amb Josep Pla o Frank Sinatra, un lloc de privilegi cada cop més accessible gràcies a la seva oferta gastronòmica. Repassem ràpidament els tres espais on es pot menjar, de més senzill a més sofisticat, capitanejats per José Pulido. En primer lloc, just quan hi arribes, hi ha una terrassa agradable per menjar-hi tapes (a l’abast de totes les butxaques). Aquesta és la porta d’entrada per a molta gent que després s’anima a tastar els altres dos restaurants. Davant de la piscina, hi trobem el Garbí, que és una autèntica delícia i està obert a tothom; no us faci por entrar-hi. Hi trobareu peix fresc i cuina mediterrània executada sense filigranes però amb precisió. I, finalment, la joia de la corona i el restaurant al qual dedicarem aquest article: el Candlelight.

El Candlelight és un restaurant romàntic amb una atmosfera a la qual qualsevol descripció no farà justícia. Com diu el seu cuiner, Oriol Fernández, és un lloc que “et teletransporta en el temps”. A ell li recorda un restaurant de París a principis de segle i diu que és un petit viatge en el temps. “No hi ha cap altre lloc com aquest. Jo no he vist res igual”, afegeix Pulido. Aquest restaurant té dues versions. Fins a Sant Joan es fa el servei al menjador interior, i a partir de la revetlla es passa a fora, en una terrassa bucòlica, a la llum de les espelmes com el nom del restaurant indica. Sigui dins o fora, mentre hi ets va sonant el piano en directe del Nani, que amb gràcia sap llegir els comensals i acompanya la vetllada amb la seva música. Tot un luxe.

El Candlelight ofereix dos menús, un de temporada i un altre basat en grans èxits del restaurant. Les bases les ha posat el cuiner estrellat Romain Fornell. Ell fa un seguiment exhaustiu del que Fernández va pensant i dissenyant i és qui dona el vistiplau al que se serveix. Ha posat el llistó molt alt, i a través de l’exigència i la confiança en Fernández li ha deixat prou espai per créixer i fer el seu camí. Un fet que va conformant la personalitat pròpia del Candlelight, que aspira a arribar tan amunt com sigui possible en el firmament de la restauració.

Cuiner des de sempre

Oriol Fernández és de Sant Celoni i ve de família de restauradors. Encara que tot just tingui 25 anys, el seu talent i interès per la cuina clàssica francesa el fan un cuiner perfecte per al lloc on ens trobem. Fernández va participar en el Bocuse d'Or amb Albert Boronat, i va ser a través d’ell que va conèixer Romain Fornell. Va estar al restaurant d’Alain Ducasse de París, al Lasarte de Barcelona, i ja fa dues temporades que, quan acaba la temporada a La Gavina, va al restaurant Carbon, a l'Ambassador Zermatt de Suïssa, també gestionat per Fornell.

Pel que fa a la proposta gastronòmica del Candlelight, cal ressaltar la delicadesa amb què Fernández integra els ingredients de temporada i proximitat amb una tècnica acurada i estètica. L’arrencada amb el seu “homenatge a França” és molt potent, seguida de l'elegància de l’espàrrec, l’exuberància de la gamba o la personalitat del colomí en dues coccions. L’equilibri d’alguns plats està al nivell dels millors fogons. Però la sala, importantíssima, també ho està. El sommelier Florian David és tan bo amb la seva feina que fa que sembli fàcil. Capta qui té al davant i li fa el maridatge a mida. Poseu-lo a prova. Té un bon celler darrere, no és gens previsible en la tria i, si ho voleu, té propostes per no sortir pràcticament de l'Empordà.

El restaurant Candlelight va obrir les portes el 1960. Els canelobres que hi ha van ser dissenyats especialment per al local. Les ganes d'obertura van donar-li el nom, que en el seu moment era extremadament modern. Ara hi repeteixen molts estrangers que hi van cada any, però també molts catalans que quan arriba la calor hi fan parada i fonda. Quan has menjat en aquest racó de món, el més probable és que hi vulguis tornar.