S’Agaró: història de la família que ha preservat la ciutat jardí idíl·lica de la Costa Brava

S'AgaróVa ser el 24 de juliol del 1924 quan l’empresari Josep Ensesa Gubert i la seva família van dormir a Senya Blanca, la primera casa de la ciutat jardí de s’Agaró, davant del mar, construïda per l’arquitecte gironí Rafael Masó. Era la primera fita arquitectònica acabada del somni del Noucentisme, inspirat a Alemanya: una ciutat ordenada, un equilibri de l’arquitectura amb la natura i la cultura. Avui, cent anys després, els seus nets, Julia, Virginia, Carina i Josep Ensesa Viñas, continuen amb la il·lusió que l’avi va encarregar per primera vegada a l’arquitecte de la ciutat jardí entre les platges de Sant Pol i sa Conca. “És la nostra vida, hi tenim lligats tots els nostres records de petits, de família, i el nostre sentiment és mantenir-ho tal com ho van fer els avis i com van continuar els pares, perquè els nostres pares (Josep Ensesa Montsalvatge i Carmona Viñas), especialment el pare, van fer tot el que l'avi havia marcat”, coincideixen a afirmar. I la frase adquireix valor quan des del mateix Hostal La Gavina, si es mira mar enllà, a l’altre extrem de la platja de Sant Pol, es pot contemplar els mil i un blocs de pisos que han depredat les muntanyes de pins de la Costa Brava.

S’Agaró pertany al municipi anomenat Castell d'Aro, Platja d’Aro i s'Agaró. S’hi arriba després de deixar enrere el municipi de Sant Feliu de Guíxols, i s’hi entra just per la platja de Sant Pol, potser una de les més fotografiades de Catalunya, perquè té casetes de banyistes de colors diferents, i perquè té un dels restaurants de cuina marinera de més anomenada: La Taverna del Mar. Unes barreres custodiades per un vigilant en limiten el pas dels vehicles de motor. Qui hi vulgui entrar amb cotxe ha de ser veí o bé allotjar-se als hotels de la ciutat jardí: o bé S'Agaró Hotel o bé l’Hostal La Gavina. Per contra, a peu es pot travessar la barrera i passejar-hi sense problema per contemplar l’arquitectura de les cases, en part construïdes per Rafael Masó i per altres arquitectes d’anomenada, com Francesc Folguera.

A la ciutat jardí, la vegetació preciosista (atenció a les buguenvíl·lies exuberants), els carrers amples, que pugen i baixen, i l’arquitectura de les cases i de l’església de l’Esperança (barroca, que recorda la de Cadaqués) conviden a fer-hi un bon passeig. Però si parlem de passejos, el més desitjat, el que transita gairebé un milió de persones cada any, és el camí de ronda que connecta les dues platges de s’Agaró, de Sant Pol a sa Conca. Es tracta de dos quilòmetres i mig tocats de passeig pla, que es pot fer amb xancletes i amb criatures, que atreu també els runners i els que practiquen la marxa ràpida, i que des d’aquest any presenta tres novetats: està il·luminat a les nits, té uns plafons grossos que expliquen la història de s’Agaró i, a més, enmig del recorregut hi ha una escultura de l’ànima de la ciutat jardí, Josep Ensesa i Gubert. 

Les tres novetats formen part d’un dels actes del centenari, que ha estat impulsat per l’Associació 100, Sentit i Sentiment, formada per Virginia Ensesa i els seus cosins, Xavier i Lluís Sibils Ensesa. “El nom de l’associació indica el sentiment de pertinença que sentim pel territori, perquè són les nostres arrels, i tenen gran profunditat”, explica Virginia Ensesa, mentre Xavier Sibils relata l’anècdota que tant ell com també els seus germans són els únics de la ciutat jardí que, a més de la gran estima que hi senten, poden dir que han nascut a s’Agaró. “Tant els meus germans com jo mateix, que soc el petit, vam néixer a casa, que estava situada a cala Pedrosa”, diu Sibils, que afegeix que entre les anècdotes que els pares li havien relatat hi ha una gran nevada dels anys 40, quan el Xavier encara no havia nascut, en què s’Agaró va quedar colgat de neu, i van rescatar-los per mar.

Respecte i estima

El respecte i l’estima per s’Agaró també es trasllada a la lluita de l’avi per idear un pla arquitectònic especial, que amb el pas dels anys és el que es va aprovar i va protegir s'Agaró i la platja de sa Conca: avui s'Agaró és Bé Cultural d'Interès Nacional. Per cert, que el nom s'Agaró prové del nom del rierol que hi ha a l’extrem de llevant de la platja, que en documentació antiga apareix escrit com a Sagaró, sense apòstrof, i que Josep Ensesa Gubert va començar a escriure amb l’article salat, habitual de l’Empordà, i explicava que així ho havia fet a la revista que ell mateix va impulsar, S’Agaró; una revista en què també va publicar articles l’escriptor Josep Pla, molt amic de la família, i sobretot assidu de l’Hostal La Gavina.

I amb l’Hostal La Gavina cal fer una bona parada. El nom, hostal, remunta als orígens amb què l’arquitecte Rafael Masó i l’empresari Josep Ensesa Gubert l’havien plantejat: petit però molt estudiat, amb mil i un esbossos que l’arquitecte va dibuixar de tots els detalls haguts i per haver, i que avui s’han recuperat en el llibre del centenari, S’Agaró 1924-2024, i en l’exposició que es va inaugurar el 27 de juny al Palau Robert de Barcelona. De fet, en el llibre, els escriptors Jordi Falgàs i Sebastià Roig diuen que Masó hi va posar tot el que agradava dels mites de la tradició catalana arquitectònica, que al mateix temps agradaven tant als noucentistes: “els arcs de mig punt, les cadires de balca, l’enteixinat de fusta policromat, plats de ceràmica decorativa, mobles i gravats antics, ceràmica vidriada en terres i arrimadors, figures religioses”, detallen.

L’Hostal La Gavina s’inaugurava el Cap d’Any del 1932, i al cap de poc, Ensesa s’adonava que era massa petit, i el va començar a ampliar. Enmig hi va haver una Guerra Civil, amb tot el que va comportar. El 1958 l’arquitecte Francesc Folguera reconstruïa de nou l’Hostal, es perdia la construcció precedent, i s’inspirava en un nou estil arquitectònic: el rococó francès. Després de Folguera encara hi va haver més ampliacions, que avui són els espais més emblemàtics de l’Hostal La Gavina: el vestíbul (del 1963), la piscina de Garbí amb la icònica Venus de s’Agaró (1967-1969) i també més habitacions i suites, les últimes acabades de reformar per celebrar el centenari.

A l’Hostal La Gavina, enllaçades, hi ha moltes de les vivències dels quatre germans Ensesa Viñas. Recorden quan una vegada s’hi va allotjar la cantant Lady Gaga, i les germanes Julia i Carina es van quedar assegudes al vestíbul per saludar-la. No hi va haver manera. Els guàrdies de seguretat amb què viatjava ho van impedir, i fins i tot van prohibir al conserge que sortís fora de l’oficina. Ara és la manera de fer habitual d'artistes i famosos en general, que rebutgen el contacte i sobretot que els facin fotografies. Antigament, quan els germans eren petits, i Hollywood va descobrir amb avidesa s’Agaró, els actors i les actrius parlaven amb els clients de l’hostal, amb la família Ensesa, i d’aquí la galeria dels famosos, els retrats en blanc i negre, de gran format, que s’exhibeixen en un dels passadissos de La Gavina.

Sobre el plató de cinema nord-americà en què es va convertir s’Agaró, els germans afirmen que Hollywood va descobrir la ciutat jardí abans que ningú. A casa nostra, el 1987 els actors del Tricicle van fer servir l’escenari de La Gavina per a la sèrie d’èxit europeu Tres estrelles de TV3, que explicava la vida quotidiana (sense paraules) en un hotel. 

I des de llavors fins avui s'Agaró s'ha situat com la ciutat jardí idíl·lica de la Costa Brava, el lloc que permet contemplar un espai en harmonia amb el paisatge, on es pot passejar pel camí de ronda i on es pot dormir i menjar amb tot el confort del luxe de quilòmetre zero. I, com a nota final, un dels restaurants màgics de la ciutat jardí, el Candlelight, situat dins de l'Hostal La Gavina, i dirigit pels cuiners Romain Fornell i Oriol Fernández, que és símbol del que representa avui una ciutat jardí: un espai per estimar i respectar. Sentit i sentiment.