Adeu a un pont entre el pensament i la cuina

Paco Solé Parellada era una figura estimada i imprescindible de la gastronomia i la cultura catalanes. Propietari del restaurant 7 Portes, enginyer, economista, catedràtic i ànima curiosa, va ser molt més que un restaurador. Va ser un home del Renaixement. Amb una curiositat infinita, un cor generós i una intel·ligència fulgurant, va saber connectar mons aparentment allunyats –la cuina i l’acadèmia, la història i l’empresa, la cultura popular i la gastronomia– amb una mirada oberta, rigorosa i profundament humanista. 

Nascut el 1943, en Paco va ser un home realment extraordinari. Un fondista compromès de cor, de cap i d'acció amb la cuina catalana, el seu patrimoni i la seva història. Va ser des del 7 Portes –referent viu de la cuina catalana des del 1836– que va construir un projecte molt més ambiciós: fer del restaurant un espai de trobada i de memòria compartida que ha esdevingut un equipament cultural de la ciutat. Fidel a la cuina catalana, hi va afegir criteris de qualitat, rigor i respecte per la tradició.

Va impulsar la Col·lecció 7 Portes, una joia editorial que recupera receptaris antics de la cuina catalana amb esperit divulgatiu i científic. Encara recordo com li brillaven els ulls quan comentava el seu darrer descobriment publicat al volum 10 del receptari: "És la confirmació definitiva que la maonesa és una salsa nostra!" Des de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia, va promoure valors com la sostenibilitat, la recerca i la transmissió del coneixement. L’any 2024 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Gastronomia de Cuina Tradicional.

Però més enllà de la seva obra, tothom qui el va conèixer en guarda un record intel·lectualment íntim i afectuós. Tocava el piano i era un conversador incansable, un lector apassionat, un dibuixant enginyós i un home amb un sentit de l’humor fi i càlid, capaç de fer riure i de pensar alhora. Tenia el do poc comú d’escoltar de debò.

Amb la seva mort, perdem un pont entre el pensament i la cuina, entre la cultura i la vida quotidiana. Però el seu llegat –als fogons, als llibres, a les aules i en tants cors– perdura. Descansa en pau, Paco. El teu record ens acompanyarà sempre.