Per què ha tingut tant d'èxit l'spritz a casa nostra?
La tendència a beure menys alcohol referma l'ascens fulgurant d'aquest còctel d'aperitiu

BarcelonaEl seu llampant color taronja entra pels ulls i, ara que ha arribat l'estiu, es fa un lloc destacat entre les begudes fredes que poblen les terrasses dels bars. Parlem de l'spritz, un còctel d'aperitiu on es mescla, en una copa o got amb gel, un vi –tot sovint un escumós, com el prosecco–, un bíter –com poden ser Aperol o Campari– i soda o aigua amb gas, rematats amb una rodanxa de taronja. Com ha succeït amb tants altres productes d'Itàlia, l'spritz ha estat un èxit aclaparador a Catalunya. Ara amb la tendència de beure menys alcohol i fer-ho més durant el dia –com amb el vespreig–, aquest còctel ho té tot de cara per créixer encara més.
Els orígens de l'spritz –de l'alemany spritzen, que significa ruixar– es remunten a principis del segle XIX, quan les tropes austrohongareses rebaixaven els vins del Vènet amb aigua amb gas. Ara fa un segle, el costum de fer l'aperitiu a Itàlia es va consolidar i l'spritz se'l va mesclar amb bíter. Hi va contribuir l'aparició de dues marques emblemàtiques: a Venècia, els germans Pilla van crear el bíter Select, i a Pàdua, els germans Barbieri, l'Aperol. La compra d'Aperol per part del Grup Campari de begudes fa dues dècades, una ingent campanya de promoció internacional i la incorporació de l'spritz fet amb Aperol com un dels còctels oficials de l'Associació Internacional de Bartenders (IBA, en anglès) n'han apuntalat l'èxit.
A tall global, Aperol és el número u en facturació del catàleg del Grup Campari. A l'estat espanyol, el seu creixement "s'ha accelerat notablement" en els últims cinc anys, remarca Andrea Ceccarini, que és el Consumer, Channel and Costumer Marketing Director del Grup Campari a Espanya. N'atribueix l'èxit a "una combinació de factors": des del color, que "evoca alegria i moments compartits", al sabor "perfectament equilibrat" entre el dolç i l'amarg, fins al seu encaix amb la creixent preferència per les begudes lleugeres gràcies al seu grau alcohòlic mig. S'ha convertit, doncs, en "una icona contemporània de l'estil de vida mediterrani".
Publicitat d'Aperol a dojo
Per arribar fins aquí ha estat essencial una forta inversió publicitària, combinada amb accions de màrqueting experiencial en locals emblemàtics, terrasses i festivals, detalla Ceccarini, "iniciatives que han permès que Aperol Spritz s'integri de manera natural en els hàbits de consum". El bàrman Damià Mulà, ara responsable d'R+D de 100% Barman –ofereixen tècniques i maquinària per a cuiners i bàrmans–, ho va viure de primera mà fa una dotzena d'anys des de la cocteleria Elephanta del barri barceloní de Gràcia. "Et regalaven l'Aperol, et portaven fins i tot el bàrman... va ser un boom publicitari brutal", rememora.
Aquell esforç d'Aperol per donar-se a conèixer va arribar just quan va ressuscitar la tradició de fer el vermut a casa nostra. Així que, en un país on som "gent de vermut i de reunir-nos", Mulà creu que l'spritz no podia passar desapercebut: "Tenim aquesta confluència tradicional molt semblant a Itàlia". A més, el seu preu inferior a altres còctels, dosi generosa, grau alcohòlic contingut i facilitat de preparar inclús a casa hi han ajudat. "És una beguda molt fàcil, molt refrescant, que agrada a tothom i de la qual en tens variants: si el vols més amarg, amb Campari, i més dolç, amb Aperol", explica Mulà, però de versions encara n'hi ha més.
N'hi figuren vuit a l'spritzòmetre que llueix en un mirall del bar Spritz de Barcelona: des del més dolç, l'Hugo, que s'ha posat de moda darrerament –en comptes de bíter, s'hi posa licor de flor de saüc– o el de Limoncello fins al més amarg amb Campari. El local el va obrir el 2007 un venecià que es deia Mauro. Després de la seva mort, el 2022 el van reobrir un grup de quatre clients, com en Michele, que explica l'èxit de l'spritz en un tancar i obrir d'ulls: "El beu des de la meva mare fins al meu fill". Per a ell, "té a veure amb el color, que és molt estiuenc i que omple els ulls; que és fàcil de beure i que té un gust molt simple".
En els darrers anys la clientela del bar ha canviat, amb un pes notable dels turistes per la seva ubicació a prop de la catedral: n'ha baixat la mitjana d'edat, de 35 anys a uns 20-25, i es beu més aviat que abans. "L'spritz te'l pots prendre a les tres de la tarda i no t'emborratxa; no és com un gintònic", subratlla en Michele, mentre que el bàrman Giacomo Giannotti, de la també barcelonina cocteleria Paradiso –escollida la millor del món el 2022–, hi afegeix la voluntat en augment de beure menys: "Hi ha una tendència a consumir abans i còctels amb menys percentatge d'alcohol", un segment en el qual "l'spritz és el rei".
Paradiso és una cocteleria d'autor, però a la terrassa l'spritz hi té tirada. Segons Giannotti, té "un punt d'aperitiu que mola", pel seu color, perquè té un punt amarg encara que sigui dolç, pel seu baix contingut alcohòlic i perfil refrescant, de manera que "no és el clàssic còctel amb sucs o xarops", sinó que aporta un pèl més de complexitat i sense ser car. Al seu entendre, ja no és una moda, perquè fa anys que ocupa una posició prominent. "Crec que és un cas d'èxit excepcional de com aquesta beguda s'ha posat al capdavant del moment de l'aperitiu, que en la cultura mediterrània és un moment del dia important", subratlla.
Els productes italians agraden
Molts bàrmans d'origen italià s'han instal·lat a Barcelona i han fet d'ambaixadors dels seus productes i costums, com Giannotti. "Quan vaig venir fa tretze anys els sabors més amargs no eren tan apreciats, però a poc a poc ha sigut una feina nostra d'educar el paladar de la clientela local", relata. En Michele afegeix que la gastronomia italiana acostuma a ser "directa, amb gustos simples". No cal donar-hi gaires voltes per comprendre-la i d'aquí que agradi tant la pizza o la pasta. A més, a Itàlia es valora el bon producte, s'ha sabut transmetre l'associació de la gastronomia amb gent feliç i aquí s'aprecia el seu menjar i beure.
De cara al futur, Mulà creu que passarà com amb el gintònic, que "segueix en la primera línia de les begudes que es prenen", però encara té recorregut. Segons la consultora de begudes IWSR, el consum d'aperitius com l'spritz s'ha incrementat un 8% a l'estat espanyol entre el 2018 i el 2023 i s'espera un creixement d'un 5% més fins al 2028. L'informe anual de tendències en cocteleria del 2025 elaborat per Bacardí assevera fins i tot que a Europa l'spritz està destronant el xampany a l'hora de reunir-se amb els amics i que a Espanya és la beguda preferida per al 41% dels seus enquestats. Segons Ceccarini, "el futur de l'spritz és prometedor", amb un paper important per part de les noves generacions i el seu consum més enllà de l'aperitiu.
De l'spritz se'n venen fins i tot ampolles llestes per prendre amb Aperol o d'Hugo, però és un còctel senzill de fer a casa amb un toc original. El bàrman Damià Mulà proposa, per aquest ordre, abocar en una copa amb gel dues parts d'Aperol, dues de prosecco –o cava si el volem fer de proximitat o xampany– i una de soda. Després tan sols cal fer-hi un petit quart de volta amb una cullera llarga, perquè així a l'hora de servir es veu el degradat de colors a la copa i alhora no s'esbrava el gas. Recomana rematar l'spritz amb una rodanxa sencera de taronja, inclús taronja sanguina o deshidratada, la qual a la copa pot recordar al sol que es pon.