El forner immigrant de Sri Lanka que fa les baguets per a Emmanuel Macron

ParísEl pa, per als francesos, és una autèntica religió. A París, gairebé tota la població viu a menys de cinc minuts d'una fleca (en francès, les típiques boulangeries) i, matí o tarda, és fàcil topar-se amb veïns i veïnes que caminen cap a casa amb almenys una baguet sota el braç. La gran majoria de fleques de la ciutat són extraordinàries, tant les del centre com les dels afores, sempre amb una flaire llaminera i un munt de pa i brioixeria acabada de desenfornar. Moltes tenen enganxats guardons als aparadors de premis rebuts en diferents concursos d'especialitats flequeres dels últims anys. Un dels concursos més populars és el de la millor baguet de París, organitzat per l'Ajuntament, que aquest 2026 ha reconegut Fournil Didot, un petit forn fins ara poc conegut, al districte 14, lluny del bullici turístic, darrere de Montparnasse en direcció a la banlieue del sud.

El responsable del local és Sithamparappillai Jegatheepan, flequer de Sri Lanka, de 43 anys, que va arribar a França el 2003: "Tinc tres filles, els ho dedico a elles; van ser elles qui em van animar a presentar-m’hi per primera vegada i em van dir que guanyaria", explica. El premi, a més d'una dotació de 4.000 €, converteix el negoci en el principal subministrador de pa per a l'oficina presidencial del Palau de l'Elisi durant un any. Jegatheepan, que fins ara estava acostumat a vendre pa només a la clientela del barri, s'encarregarà així de servir el pa al president de la República, Emmanuel Macron, i als seus convidats: "Encara no m'ho crec, és una gran responsabilitat", reconeix.

Quan va aterrar a França provinent del seu país d'origen, Jegatheepan va començar fent treballs ocasionals al sector de la restauració, fins que el 2008 es va iniciar en el món de la pastisseria preparant macarons, aquests petits dolços de la pastisseria francesa amb forma d'hamburguesa en miniatura. Llavors va treballar en diferents obradors de fleques de la ciutat, on va aprendre l'ofici, i el 2018 va obrir el seu propi negoci, que ara l’ha fet famós.

Un petit forn de pa en un barri residencial

El Fournil Didot és un local al marge dels focus mediàtics, que no apareix (almenys fins ara) a les guies turístiques ni als tops dels foodies viatgers d'Instagram. Es troba en una zona residencial del 14è districte, en uns carrers en què la vida parisenca s'integra amb immigració provinent de l'Àsia meridional, amb algun restaurant de cuina índia a prop. Tots els treballadors de la fleca tenen trets hindús i algunes dones porten el punt vermell al front. Els clients fixos són tots del barri, però les últimes dues setmanes, també hi ve gent expressament a tastar la baguet en qüestió, sobretot asiàtics que fan la comanda mentre graven vídeos amb el mòbil o fins i tot estan en una videotrucada en directe amb l'altra punta del món. "Tenim molta feina, cada vegada ve més gent, sobretot japonesos i xinesos", comenta Jegatheepan.

La baguet del concurs és la varietat tradition –l’equivalent català seria la rústica, més fermentada i amb més crosta que la normal. La tradition del Fournil Didot, a 1,30 €, comprada i menjada el mateix dia, és extremadament cruixent, amb una crosta fina que crepita, però no és dura, una molla suau, airosa i consistent. Menjar-la sola ja val la pena, però els francesos toquen el cel quan hi posen mantega salada o l'acompanyen amb un bon formatge. A la catalana, amb un bon oli d'oliva i tomàquet de penjar, també és la glòria.

I quin és el secret que li ha valgut el premi? “La mescla d’aigua, farina, sal i llevat. Però sobretot és important l’art de la fermentació: el temps de repòs, sense presses, a la temperatura adequada”, detalla l'amo del negoci. En total, són 14 hores de fermentació a 5 graus Celsius. Una tècnica que Jegatheepan ha pogut anar perfeccionant al llarg dels anys i que, finalment, aquest 2026, l'ha fet quedar per davant de les 143 baguetes presentades al concurs, i ha convençut el jurat presidit per Nicolas Bonnet-Ouladj, tinent d’alcaldia de París encarregat de comerç i artesania.