On i què menjar a París

ParísParís és una ciutat plena de cafès, bistrots i restaurants per a tots els gustos i butxaques. Fer un brunch està de moda i els cafès històrics amb la cuina clàssica francesa conserven el mateix aspecte que fa un segle. És una ciutat de contrastos, amb una de les cuines amb més reputació del món, però on també es pot tastar el menjar de qualsevol altre país.

No és fàcil trobar un bon restaurant a Montmartre, un barri on abunden els cafès i restaurants pensats per a turistes, cars i de poca qualitat. Chez Pitou és una de les poques excepcions. A dalt de tot d’un dels costeruts carrers de Montmartre –amb una bona vista sobre la ciutat– es troba aquest petit i acollidor restaurant dirigit per Pierre Toussaint que ofereix una carta curtíssima, amb només tres entrants, quatre plats principals i tres postres. És una cuina francesa clàssica amb un toc contemporani a un preu raonable tenint en compte els preus de la capital francesa (els entrants costen 12 euros i els plats principals, entre 24 i 25). 

La carta canvia sovint, i aquest estiu es pot triar com a entrants ou parfait amb piperrada o filet de truita marinada, i alguns dels plats principals que ofereix la carta són l’espatlla de xai feta amb cocció a baixa temperatura durant 12 hores acompanyada de puré d'albergínia i sèsam negre, polenta i verdures, o tàrtar de vedella a l'estil del xef amb patates rostides i verdures. Com a postres trobem plats originals com els albercocs rostits amb préssec fresc en almívar, sifó de crema d'ametlla, gerds i ametlles caramel·litzades, o pannacotta amb coulis de ruibarbre i ametlles caramel·litzades. Tot plegat elaborat amb productes de proximitat. 

El restaurant també atrapa per la simpatia del servei, una cosa poc habitual a París. No és difícil veure el propietari explicant en anglès la carta als turistes o xerrant relaxadament amb clients. Chez Pitou va sobreviure a la pandèmia, quan la ciutat es va buidar de turistes i Montmartre es va convertir un lloc solitari, oferint el lliurament a domicili. Amb el retorn del turisme, el negoci ha tornat a la normalitat i sempre està ple, per la qual cosa és molt aconsellable reservar. 

Chez Pitou. 28 rue Tholozé. 75018

Situat al barri de l’Haut Marais, al districte 3r, Le Marché des Enfants Rouges és el mercat cobert més antic de París, convertit des de fa uns anys en un lloc molt popular i un dels millors food markets de la capital. Al costat de les tradicionals parades de fruita, peix, carn, formatges i flors hi ha una desena de petits restaurants populars amb cuina d’arreu del món. S’hi poden tastar plats del Marroc, l’Àfrica, Itàlia, el Japó o el Líban a preus molt assequibles i amb un ambient bulliciós però molt simpàtic. Els caps de setmana el mercat s’omple de gom a gom i és difícil trobar taula a l’hora que dinen els francesos, però a partir de les dues de la tarda es va buidant i és el millor moment per anar-hi sense haver de fer cua. 

Es poden degustar els generosos i originals entrepans d’Alain Miam Miam, una bona hamburguesa a Le Burger Fermier, porc caramel·litzat o sardines empanades al japonès Chez Taeko, o un maffé de vedella a l’africà Corossol. També hi ha una parada amb cuina bio on dominen les verdures però on també es pot optar per menjar pollastre o peix.

Le Marché des Enfants Rouges es va construir el 1615 i es diu així perquè a prop hi havia un orfenat on els nens anaven amb un uniforme de color vermell. Va tancar el 1994 i va ser reobert l’any 2000 després d’uns anys d’impàs en què va estar a punt de convertir-se en un pàrquing. Només la pressió dels veïns ho va evitar. Avui és un dels llocs amb més personalitat de París i amb més història.

Le Marché des Enfants Rouges. 39 Rue de Bretagne, 75003

La Rotonde és una de les brasseries històriques de París. Inaugurada primer el 1903 com a bistrot obrer i remodelat el 1911 per passar a ser una gran brasserie, es va convertir en un dels cafès literaris més importants de la ciutat –juntament amb altres cafès com Les Deux Magots o La Closerie des Lilas–, freqüentat per escriptors, poetes i artistes com Picasso, Hemingway, Scott Fitzgerald, Modigliani, Kisling, Debussy o Jean Cocteau. Avui dia continua sent lloc de trobada d’escriptors, editors, artistes i polítics. El president del país, Emmanuel Macron, i l’expresident socialista François Hollande van triar aquesta brasserie de la ribera esquerra per celebrar victòries electorals i, segons la premsa francesa, en són clients habituals.

Situat a una cantonada del barri de Montparnasse, La Rotonde conserva el seu aire de restaurant francès clàssic, amb bancs de vellut vermell, taules amb estovalles i tovallons blancs, una escala amb catifa vermella per pujar a l’altell i servei impecable. A la carta de la Rotonde s’hi poden trobar carn i peix, o els clàssics ous al plat, però l’especialitat de la casa és el marisc. Hi trobem vuit tipus d’ostres diferents, totes procedents de França (amb degustació d’una dotzena a 26 o 32 euros), bou de mar, cargols de mar, gambes i llagostins. Un plat de marisc per a dues persones surt a 78 euros o per tres o quatre persones, a 138. La resta de principals –com turbot amb salsa holandesa, llenguado a la planxa o meunière, cuixa de xai rostida amb puré de patates o entrecot de vedella amb mantega i gratinat de patates dauphinois– costen entre 28 i 50 euros. La brasserie ofereix també una extensa carta de vins francesos i xampanys. 

La Rotonde. 105 Bd du Montparnasse. 75006

Les quatre guinguettes Rosa Bonheur són una institució a París i un dels llocs imprescindibles de l’estiu parisenc, on cada dia és festa major. En totes regna el mateix esperit de festa i bon rotllo. S’hi organitzen concerts i s’hi pot gaudir de terrasses amb taules per compartir tapes, pizzes, ostres, vins de la Camarga, bona música i ambient distès, ideals quan fa bon temps. La cuina no tanca i són benvinguts tot tipus de grups: les famílies, les parelles, els grups d’amics i també la gent gran i el col·lectiu LGTBIQ+. Aquestes guinguetes, obertes tot l’any, deuen el seu nom a una de les artistes franceses més influents del segle XIX, coneguda per les seves pintures d’animals i esdevinguda una icona feminista i lesbiana. 

En ple bosc de Vincennes, en un edifici històric al costat del llac de Minimes, hi ha l’última guingueta Rosa Bonheur en obrir, un lloc ple d’encant, amb taules i gandules a la vora del llac. L’indret és magnífic però és aconsellable triar per anar-hi un dia que el termòmetre no s’enfili per sobre dels 30 graus o optar per fer una cervesa al vespre. Els diumenges d’estiu hi ha ball amb música en directe de 14 h a 18 h. Al menú, tango, vals i altres balls tradicionals. 

La guingueta Rosa Bonheur del parc de Buttes Chaumont és la més apreciada pel públic. Els dijous al vespre acostuma a haver-hi concerts. Les altres dues guinguetes són a la vora del Sena. La que es troba a Asnières-sur-Seine, un municipi dels afores de París, de tant en tant s’organitzen concerts safe place, només per a dones (consultar la web per conèixer les dates). En cap s’accepten reserves i és molt aconsellable evitar les hores de més afluència de públic, on s’ha de fer cua per aconseguir una copa de vi o una pizza. 

Diverses localitzacions

El nom d’aquest local acollidor i amb una decoració molt romàntica no fa referència als seus propietaris. Els amants de l’òpera ho deuen haver endevinat: són els noms dels protagonistes de La Traviata. A Violetta et Alfredo tot gira al voltant de l’òpera: la decoració, l’ambient sonor i fins i tot els noms dels pastissos, com Carmen (de maduixa) o El Llac dels Cignes (de xocolata i praliné). També d’alguns plats que tenen nom d'àries i duets de La Traviata, com la torrada d’alvocat, feta i ou al plat Un di felice o el brioix de burrata i ous al plat Sempre libera. La decoració és una recreació de l’acte 2 de La Traviata, on els dos personatges viuen els millors moments de la seva història d’amor en una casa de camp. 

És difícil de resumir què és Violetta et Alfredo. Es presenta com un saló de te però és molt més que això. S’hi pot esmorzar, berenar, fer un brunch o un dinar lleuger. Els pastissos són espectaculars, té una extensa carta de tes i de xocolates (fins i tot amb la versió espanyola de la xocolata desfeta, més espessa que la francesa), i un brunch molt complet, que se serveix cada dia des del matí i fins a les 17.30 h per 27 euros. Per berenar, una fórmula de 12,5 euros amb pastís i beguda o una fórmula salada a 17,50 euros. 

Situat al districte novè, en un carrer poc transitat i una mica gris que contrasta amb els colors i la decoració refinada, és difícil no fixar-se amb Violetta et Alfredo quan s’hi passa per davant. Però per poder disfrutar de les seves gourmandises, cal tenir paciència i anar-hi en petit comitè: no accepten reserves ni taules de més de cinc persones. El cap de setmana és habitual veure una llarga cua de gent esperant per aconseguir taula per gaudir del brunch. L’espera val la pena. 

Violetta et Alfredo. 30 Rue de Trévise, 75009

Altres ciutats