El Josep xerra molt i se li entén tot. Li encanta parlar de gastronomia, del seu passat i present. Però sobretot està orgullós de dir que és fill del barri de la Font de la Guatlla. Fa un any i un mes que dirigeix la seva nova aposta: la Bodega Amposta, al carrer on van néixer. És l’última aportació de la família Barragán al barri. “Els meus pares tenen la xarcuteria d’aquí al costat, un punt de trobada dels veïns”.

El Josep recorda que li van comprar el local a la Pilar i el Juanito, un matrimoni que va atipar de valent els barcelonins durant els anys seixanta, perquè volien obrir un lloc per donar bé de menjar en un ambient informal.

Va ser amb aquesta idea que van començar el projecte el Josep i el Txema Martínez, cuiner de l’Amposta i ex-Inòpia, Mugaritz i El Bulli, entre molts altres, que basen les seves receptes en el quòrum català. “Hi ha una cuina catalana però també una manera de menjar. L’altre dia un client em va demanar la tonyina de sorra tan feta que semblava moixama; jo no la menjaria però l’hi vam fer”.

Per obrir boca, anxoves del Cantàbric amb pa amb tomàquet i croquetes de pernil ibèric de jabugo, que inicien el menú Festa Major que decidim endrapar (35 €).

Seguim amb unes olives Gordal amb vinagreta de vermut i un foie-gras micuit amb pera i vainilla que ens fa preveure que estem davant d’una cuina que ens sorprendrà.

Gaudim del vi que l’Alain ens recomana: l’Emma, un negre de Vilanova de Prades del Celler Vega Aixalà. “Ideal per al menú que heu escollit”, ens diu el sommelier.

Ens convencen, i molt, les escopinyes a la brasa i l’amanida de bacallà, tomàquet i fesols que la Marinella, la cambrera nascuda a Torí, ens porta tot seguit. Abans ens havia persuadit per tastar l’ensaladilla i un segon plat d’anxoves, que no estaven al menú.

Arriba un dels plats estrella de la Bodega Amposta: el guisat de cigrons amb carabiners. “Es pot menjar de moltes maneres. A mi m’agrada aixafar els caps dels carabiners i barrejar-ho amb els cigrons. Però no ens agrada ser dogmàtics i fem el que sedueixi els clients”. Dues postres, tòfones de xocolata amb gerds i un plat de formatge manxego amb gelat de crema catalana.

El petit dels Barragán és conegut com el Sr. Lobo, el protagonista de Pulp fiction, perquè, segons diuen, ho aconsegueix tot. I no necessita amagar la recepta: “La cuina mediterrània és complexa, però si respectes la picada, el sofregit i els brous tens l’èxit assegurat”. Fa menú, tot i que no li surt a compte. Però és un restaurant de barri i el menú l’ajuda a fidelitzar clients com el Jaume, veí que dina i sopa cada dia a la taula quatre del restaurant. Hi va tan sovint que un dia va demanar, fins i tot, penjar una foto seva i del seu germà, mort fa uns anys. Dit i fet: la foto dels germans presideix una de les prestatgeries.

El Sr. Lobo ho ha tornat a aconseguir: els clients se senten com a casa.