Ni un dia a casa
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Hostal de Montclar, preservant l’essència de la cuina berguedana

Preservant l’essència  de la cuina berguedana  Hostal de Montclar Ni un dia a casa / PERE VIRGILI Zoom

On és Montclar? Montclar és un petit poble del Baix Berguedà ubicat, com ho anomenen els montclanencs, al terraprim. Situat a catorze quilòmetres de Gironella, i a dotze de Casserres, té una població d’uns 130 habitants molt disseminats. Nosaltres anem al nucli antic, on hi ha l’ajuntament, l’ermita, el cementiri i l’Hostal de Montclar. Tot és a tocar en una plaça urbanitzada només fa cinc anys.

El restaurant de què us parlem avui ens va venir imposat per l’Adriana, la dona del Carles, que pot arribar a ser molt insistent. El Carles ens va demanar anar-hi per deixar de sentir la mateixa cantarella una vegada i una altra: “Heu d’anar a Montclar a menjar pèsols negres. És un lloc únic i poc conegut per la gent que no és de la zona”. Doncs per fer-li un favor al Carles, ens vam acabar fent un favor a tots tres. Després de passar una molt bona estona a taula vam acabar xerrant amb la mestressa, la filla i el gendre sobre els pèsols negres, Montclar i la vida.

El restaurant l’Hostal de Montclar el van obrir ara fa 46 anys el pare i la mare de la Mari Àngels Sala, actual responsable. La mare, amb 92 anys, encara és l’encarregada de fer la picada que acompanya els pèsols i de vigilar que no es perdi l’essència. La família va venir de la vall d’Ora per regentar un restaurant singular en un paratge inigualable.

Va ser el primer restaurant del Berguedà que va cuinar els pèsols negres. Però què són els pèsols negres? És el pèsol del país, l’originari. Només es fa a la muntanya i és original de Gósol. Com més amunt i més fred millor. Amb un gust semblant a la mongeta, no té res a veure amb el pèsol verd convencional. “Els pèsols es posen en remull el dia abans. Fem bullir una olla d’aigua amb sal i carbonat. L’endemà els rentem amb aigua a raig d’aixeta i després els posem a bullir amb aigua calenteta i que vagin fent”, ens explica la Mari Àngels. Cada setmana es preparen uns catorze quilos de pèsols negres a la seva cuina.

Hi ha un menú de 17 euros amb primers, segons, postres, begudes, cafè i una copa de cava. Nosaltres vam triar el menú pica-pica de 22 euros, per no deixar de tastar res. Comencem amb una amanida i una taula d’embotits fets a casa, acompanyats de pa torrat de pagès. El tiberi segueix amb un plat generós de pèsols negres i cigrons cuits amb cansalada. Un trago de vi en porró per continuar amb la patata emmascarada i la patata amb fredolics. Per rematar la feina, un plat variat a la brasa on trobem xai, botifarra, peu de porc i el que per a nosaltres va ser una troballa meravellosa: la costella de porc confitada. Una elaboració que feien les àvies de pagès quan hi havia matança i que la Mari Àngels cuina com ningú. Gustosa, tendra... un plaer per als sentits. Ningú marxa amb gana.

Aquell dia era festiu. Ens vam llevar ben d’hora per comprovar si la dita d’en Guardiola era certa. Nosaltres ens ho vam passar molt bé però estem convençuts que l’hora de llevar-se no hi va tenir res a veure. Els pèsols negres, la costella de porc i la cuina de la Mari Àngels sí.