L’any 1999 els germans Robles van inaugurar La Despensa de Laforja, situada a la part alta de Barcelona. La història gastronòmica del tàndem format per Pedro i Paulino no s’entén sense citar Semon. Tots dos hi havien treballat molts anys (el Pedro vint-i-dos i el Paulino quaranta-cinc) però un dia el germà petit va decidir marxar. “M’havia format a Semon en totes les àrees i volia volar sol, obrir el meu local”, recorda el Pedro. Va trigar poc a fer realitat el seu somni.

Va trobar un establiment al carrer Laforja i no s’ho va pensar dues vegades. “La Despensa és un espai gastronòmic, una botiga, un restaurant, i també tenim servei de càtering”. El local, no gaire gran, està situat just darrere de la barra de la botiga. Dines envoltat de prestatgeries plenes de productes típics d’un rebost: vins, llaunes, pots d’espàrrecs, formatges, olives, pasta, embotits... Té onze taules per encabir-hi unes trenta persones com a molt. “Per oferir els nostres productes, necessitem fer-ho amb proximitat i sense presses”, ens diu segur d’ell mateix el Pedro.

Impressionats per la varietat i la qualitat

Ofereix un menú diari (15 euros), un menú degustació de 35 euros i un menú de dissabte (21euros). Nosaltres hi vam anar el cap de setmana i vam quedar impressionats per la varietat i la qualitat dels plats. El Carles de primer va escollir un arròs cremós amb bolets i xai, i de segon un tataki de tonyina amb espuma d’alvocat, verdures en tempura i caramel de soja. L’Adri prefereix un primer suau: amanida de tomàquet, ceba tendra i ventresca confitada. I de segon la presa ibèrica amb gratinat delfinès i caldo de carn. L’Ivan menja l’ajoblanco amb llagostins i el bistec tàrtar amb gelat de mostassa. Tots tres coincidim amb el mateix comentari: relació qualitat-preu immillorable.

Per postres demanem el trident del menú: carpaccio de pinya amb gelat de coco, l’assortit de formatges i l’anomenat postre de La Despensa, que porta tiramisú, pastís Tatin, pecat de xocolata i crema Chiboust de taronja. Un gran final.

Tercer local a la vista

Si vols fer carta, evidentment el preu puja, però no baixa la qualitat. El dia que hi anem, el xef ens suggereix la coca de papada amb alls tendres i ruca, els rossinyols saltejats amb ous de guatlla i salsa Perigord o el peix salvatge amb salsa provençal.

Però no podem parlar de La Despensa sense parlar del cap de sala. L’Euris és un crac. “Fa cinc anys que és amb nosaltres i és una de les claus del bon funcionament de tot”, ens comenta el Pedro. De fet, el Paulino, el germà gran del Pedro, que dirigeix L’Indret al carrer Ganduxer, el vol fitxar. “Ho sé, ho sé, però de La Despensa no es mou”, diu rient el Pedro.

Fitxatges a part, els Robles tenen previst obrir un tercer local a la plaça Gregori Taumaturg, un local informal on les ostres seran les grans protagonistes. N’esperem l’estrena amb moltes ganes.