NI UN DIA A CASA
ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH / IVAN DÍEZ

Casa Xica, amor a primera vista

El Marc Santamaria i la Raquel Blasco a la sala de Casa Xica. / PERE VIRGILI Zoom

La Raquel pensa, parla i viu a una velocitat superior a la resta. Té només 34 anys i una personalitat d’acer, construïda a força d’enfrontar-se a experiències vitals molt intenses, com la que va viure a la Xina ja fa uns quants anys. Ella i el seu marit, el Marc, van rebre l’encàrrec d’obrir una sèrie de restaurants al gegant asiàtic, i aquella etapa els va canviar la vida: “La Xina va treure el millor i el pitjor de mi. Era una relació d’amor-odi. Moltes vegades els volia matar i alhora trobava a faltar aquella bogeria, una vida sense guió. Anar a viure a la Xina va ser dur, però em vaig enamorar”, ens explica la Raquel Blasco, propietària del restaurant Casa Xica juntament amb la seva parella, el Marc Santamaria. Sense aquella experiència a la Xina i els viatges pel sud-est asiàtic no es pot entendre la cuina que ofereixen ara en aquest petit local que van obrir fa gairebé sis anys a Barcelona.

Dinar o sopar a Casa Xica és una aventura que no et pot deixar indiferent. Plats creatius i sorprenents amb clara influència asiàtica, un producte extraordinari i aquest punt canalla i informal que ajuda a sentir-se còmode. Perquè aquesta és una de les grans obsessions de la Raquel: “Que puguis menjar com cal sense anar de vint-i-un botons. Fora etiquetes i cotilles”. Ella, que ha treballat en restaurants amb estrelles Michelin, està cansada de les etiquetes. S’expressa tal com és, de manera directa i sincera, i així ofereix la seva cuina, que, com li agrada dir, és una interpretació de la seva vida. Ens sentim afortunats de poder-la tastar, perquè a la carta hi ha plats meravellosos com els dumplings cruixents de gamba i foie de bacallà; el carpaccio de vieires, beurre blanc (una salsa francesa) de ponzu i alga kombu; les escopinyes al vapor amb crema de sake i miso caramel·litzat; el tataki de vedella tom yum, coliflor ferm i orella de buda, o el taco de lletons, burrata fumada, rovell d’ou curat i kimchi. Els escollim tots per compartir i encara hi afegim un bau a la planxa farcit de steak tàrtar, una delícia que es devora en tres queixalades i que ens veiem obligats a repetir.

És la segona vegada que visitem Casa Xica i ens podem estalviar demanar la carta de vins: ja sabem que no n’hi ha. Com tampoc hi ha refrescos, així que podeu evitar demanar una coca-cola. És per pura convicció de la Raquel i el Marc: “Tots els vins que oferim són naturals. Qui fa aquests vins és un valent. Agricultors, pagesos que són honestos amb la terra i se la juguen. No hi ha trampes, només feina. Però, a més, són vins que encaixen amb la nostra proposta. Nosaltres juguem, volem rock’n’roll, i aquí un vi clàssic no hi pinta res”. Tenir carta de vins els faria guanyar temps, però entenen que han de fer aquesta feina didàctica per trobar el vi que el client realment vol.

La conversa s’interromp de cop. “Perdoneu que us talli. Em dic Víctor, soc andalús, i és la primera vegada que vinc al restaurant. He viatjat molt per Àsia i buscava un lloc que em fes reviure gastronòmicament la meva experiència allà. Felicitats, ho heu aconseguit”, li diu a la Raquel. És 14 de febrer i el Víctor, que va acompanyat, diu que és un dia molt especial. S’ha enamorat de Casa Xica a la seva primera cita amb el restaurant. Iaixò ja ho tenim en comú. 