TRINITAT GILBERT

Els vins que homenatgen les àvies del Priorat

L’enòleg Albert Costa, de Vall Llach (DOQ Priorat), crea el projecte Clos l’Asentiu, dedicat a les dones veremadores, i anuncia la creació d’un futur centre de dia associatiu per al poble de Porrera a la sala de vinificació del celler.

L’enòleg Albert Costa amb els tres vins nous del celler Vall Llach de Porrera, que homenatgen tres àvies del poble / TJERK VAN DER MEULEN Zoom

Hi va haver un temps al Priorat que els homes van abandonar les vinyes per anar a treballar a ciutat i van ser les dones les que les van cuidar i veremar. “Van ser les veritables heroïnes del Priorat, perquè eren les que van cuidar les vinyes molt abans que es revaloritzessin, cap als anys 90”, explica l’enòleg Albert Costa, copropietari del celler Vall Llach (DOQ Priorat) juntament amb el cantautor, escriptor i diputat (2015-2017) Lluís Llach, que ha creat tres vins diferents per homenatjar-les i anuncia la creació al celler d’un centre de dia associatiu per al poble de Porrera.

La Matilde Serrano, àvia del Priorat, amb el vi rosat que el celler Vall Llach li ha dedicat Zoom

La Matilde Serrano, àvia del Priorat, amb el vi rosat que el celler Vall Llach li ha dedicat

La història la sabia l’Albert, però abans de retre homenatge a les àvies amb tres vins concrets, que porten els noms de Matilde -Clos l’Asentiu (rosat, garnatxa)-, Catalina -Clos l’Asentiu (negre, garnatxa negra)- i Joaquina -Clos l’Asentiu (blanc, escanyavella)-, l’enòleg del celler va impulsar el projecte d’investigació i desenvolupament del celler Vall Llach per fer-hi proves. “En un primer moment en deia 'els vins de la tina T-41', perquè és on els fermentava i on els anava tastant per comprovar si quedaven bé o no”, diu Costa.

Vins insignes

Eren vins que feien sortir l’enòleg de la seva rutina, assegura ell mateix, en un celler amb elaboracions insignes com el Vall Llach, conreat a la finca Mas de la Rosa; el Porrera, amb carinyena i garnatxa; l’Idus, elaborat amb vinyes velles; l’Embruix, amb carinyena, garnatxa, cabernet, merlot i syrah, i l’Aigua de Llum, l’únic vi blanc del celler Vall Llach, que és el vi amb què el celler recorda el poeta Miquel Martí i Pol. De fet, el mateix nom del vi, Aigua de Llum, prové d’un fragment del poema 'Solstici':

“Dia vindrà que algú beurà a mans plenes

l’aigua de llum que brolli de les pedres

d’aquest temps nou que encara esculpim nosaltres”

L’enòleg recorda com són la Catalina, la Joaquina i la Matilde. “Dues provenen d’Andalusia, la Catalina i la Matilde, i la Joaquina ve de l’Aragó. Van arribar de petites al Priorat, i ja de joves recorrien a peu uns quants quilòmetres: de casa a les vinyes i després de les vinyes a casa”, diu Costa.

L’Albert les saludava cada dia -ara ja estan jubilades-, i escoltava les històries que li explicaven. Va ser així com un dia l’enòleg va lligar el projecte que tenia a la T-41 amb elles, amb qui parlava, escoltava i es fotografiava (vegeu les fotos al compte personal d’Instagram d’Albert Costa).

Aquell experiment es convertiria en tres vins, que homenatjarien les dones que no van abandonar les vinyes, i que, a més, ajudarien a sufragar projectes socials de Porrera. “Era tancar el cercle perquè tot quedés a casa”, diu Costa. A la pràctica, dos euros de la venda de cada ampolla de tots tres vins es destinen a projectes socials. “Fa tres anys vam instal·lar una escala gran amb baranes dins de la piscina, perquè sigui fàcil submergir-s’hi; en fa dos, vam col·locar unes baranes en un dels carrers costeruts de Porrera, a més de sufragar bancs per asseure’s al carrer i prendre la fresca, i tallers de cuina i altres actes destinats especialment a les dones del poble, perquè tinguin una bona excusa per sortir de casa”, assenyala l’enòleg.

Seguint el fil dels vins, Costa explica com va crear les tres etiquetes. “Com que a totes tres els agraden les flors, vaig pensar de posar en cada etiqueta les flors que a cada una li agradaven més”. Per a la Joaquina, flors mediterrànies. Per a la Catalina, flors tropicals. I per a la Matilde... ai, la Matilde. “La Matilde em va dir, quan li vaig preguntar quines flors li agradaven, que ella no hi volia flors, a l’etiqueta, que ella volia que hi hagués la seva cara perquè així els seus nebots i els seus nets la veurien quan compressin el vi”, recorda Costa, que assegura que aquella nit no va poder dormir perquè no sabia com se’n sortiria d’aquell canvi de guió sobtat.

La bata de boatiné

“Com que no podia dormir, me’n vaig anar a casa de la Matilde, a parlar-hi de nou”, explica l’enòleg. Devien ser les deu tocades, però la confiança entre l’enòleg i l’àvia permetia que el primer s’arribés a casa de la segona a aquelles hores. “Em va obrir la Matilde amb una bata de boatiné amb flors estampades i ho vaig lligar tot. Li vaig dir «Matilde, vinc a fer-te la foto que m’has demanat per a l’etiqueta, i te la faig ara mateix»”. I així va ser com a la seva etiqueta van sortir flors, les de la bata, i a les tres etiquetes la cara de l’àvia respectiva, també, en altres anyades. “Ara, a més del retrat de les àvies a les etiquetes, també he creat marxandatge relacionat amb els vins, com bosses de tela que porten el retrat de la dona envoltat de flors”, diu Costa.

Així doncs, a les etiquetes de les primeres anyades dels vins Clos l’Asentiu, el 2016 i el 2017, hi havia flors, però a les del 2018 (i les futures del 2019) ja hi surten les cares de les dones.

Per acabar, entre els projectes futurs, l’enòleg informa que de cara al 2020 traurà un vi dolç, de nom Angeleta, fet amb la varietat garnatxa, per homenatjar la seva àvia, de l’Empordà.

A més, el projecte Clos l’Asentiu farà un pas endavant. “Voldrem convertir la sala gran del celler Vall Llach en un espai social perquè la gent del poble s’hi pugui reunir i hi facin tallers; en definitiva, perquè surtin de casa”, anuncia Albert Costa, que afegeix que aquesta és una de les il·lusions en què treballen tant Lluís Llach com ell mateix.

Tres vins de dones diferents

Joaquina: Elaborat amb escanyavella, una varietat recuperada de la DOQ Priorat, amb què l’enòleg Albert Costa va voler experimentat fermentant-la en àmfores. “Buscava que la varietat se sentís des del primer glop”, diu Costa, que assenyala que actualment a la DOP Priorat la tercera generació d’enòlegs, en què ell mateix es considera, busca tornar a les arrels de la terra, després d’haver abandonat les modes del cabernet, el merlot i la intervenció de la fusta.

Matilde: Elaborat amb garnatxa de Porrera, amb un raïm que té poc contacte amb les pells, perquè hi doni un color rosat de pell de ceba, pàl·lid, a l’estil de Provença.

Catalina: Fet amb garnatxa peluda, l’àvia Catalina és la que vivia més a prop del celler Vall Llach, i amb qui potser més conversava l’enòleg. “M’ha transmès molts valors, com ara l’esforç, i el record de la misèria que cobrava, que era 20 pessetes per 100 quilos veremats”. Amb la revolució, “impulsada, entre d’altres, per Lluís Llach, a Vall Llach paguen entre 5 i 6 € per un quilo veremat”, diu Costa. Un altre valor de vida, repetit per la Catalina, és seguir tres consells: prendre una aspirina si no et trobes bé, beure dues copes de vi en cada àpat (4 al dia) i treballar en el que a cadascú el fa feliç.

Els noms de la terra, la nova classificació de la ‘DOQ’ Priorat

A la recerca de la traçabilitat i la transparència, la DOP Priorat, amb un total de 2.000 hectàrees conreades, va presentar el mes de maig passat una nova classificació per als seus vins. “Com més responsabilitat tenim amb el territori, guanyem amb credibilitat, confiança i seriositat davant el món del gra vi”, assenyalava el viticultor Álvaro Palacios en la presentació.

A la pràctica, 459 paratges, a més de les vinyes, de la DOP Priorat s’assenyalaran a les etiquetes dels vins, que queden classificats de la següent manera:

  • Vi de la DOQ Priorat
  • Vi de la vila
  • Vi de paratge
  • Vinya classificada
  • Gran vinya classificada

En opinió de l’enòleg Albert Costa, la classificació està inspirada en grans zones vinícoles, com la Borgonya, i és una bona iniciativa que cal elogiar, però que corre el risc de convertir-se en una piràmide de més a menys importància, “com un rànquing que prestigia uns vins i no uns altres”. Per continuar, l’enòleg del celler Vall Llach també opina que en la nova normativa no s’ha incidit en al biodiversitat ni en l’ecologisme. “No s’ha aprofitat la normativa perquè les pràctiques a la vinya siguin més ecològiques”, opina Costa.