Lluc Crusellas, el noi tímid de poble que va conquerir el món

Vic“Quan veus com descarreguen el camió ja saps qui estarà al podi”, diu un xocolater que ha format part del jurat del World Chocolate Masters, el concurs que ens va fer descobrir un nom: Lluc Crusellas, el xicot de Santa Eulàlia de Riuprimer que el 2022 va guanyar el trofeu més preuat del món del cacau. I tot plegat, molt abans que algú pensés que podria guanyar –bé, algú sí que s'ho pensava, ja hi arribarem–, va ser registrat per Jordi Torra. Un material que ara ha estat transformat en un documental i que es va poder visionar a l'Atlàntida de Vic.

El que volia dir aquell membre del jurat quan feia referència als camions és que quan els concursants arriben a París ja es veu qui s'ha preparat de debò i qui ho ha fet a mitges. De fet, cal un equip important i multidisciplinari per guanyar un certamen d'aquestes característiques. Necessitaràs dissenyadors gràfics, persones que facin motlles 3D, un nutricionista i fins i tot un psicòleg. En aquest sentit, Crusellas anava molt ben equipat, ja que quan tot això va començar tenia un passat en l'esport de competició, en concret en el ciclisme. Això li donava una preparació mental que ben segur el va ajudar en el concurs. De fet, el primer pla del documental, que rep el nom Lluc. Una crònica de la pastisseria, és ell en bicicleta. El llargmetratge es podrà veure més endavant al cine, i finalment en una plataforma que encara no han anunciat.

Abans de començar la presentació oficial del documental, en un vespre fred a la capital d'Osona, el públic s'abraçava al pastisser, que rebia a la gent a l'entrada. "Més val que enviïn dues patrulles dels Mossos al poble perquè no hi ha quedat ningú", deia un de broma. Un altre celebrava que a la butaca ens haguessin deixat com a deferència una barra de xocolata de la marca de Crusellas, Eukarya. Una senyora es preguntava si ens faria xocolata desfeta (espòiler, no n'hi va haver, però hi va haver bombons i cava dels cellers Domenys al final de la pel·lícula). Una altra senyora atenia una trucada d'una tal Rosa Maria i l'informava d'on era. “És d'un noi, el Lluc Crusellas, que va guanyar el millor xocolater del món. Del món, eh?” , deia orgullosa.

"Només tinc por de mi mateix"

Hi havia moltes cares conegudes. La dibuixant Pilarín Bayés, que ha col·laborat molt amb Crusellas, l'alcalde de Vic, o la diputada Anna Erra, que en aquell moment era l'alcaldessa i que va acompanyar Crusellas a París. O la seva companya, la cuinera de Les Cols, Martina Puigvert. També mestres del dolç com Christian Escribà, Ramon Morató o Jordi Butrón. Tant Morató com Butrón surten al documental, conjuntament amb altres personalitats de la cuina com Jordi Roca o Albert Adrià. És de Butrón la reflexió sobre els tímids. Crusellas és innegablement tímid, i Butrón diu que pel que fa als tímids, o bé és que "d'on no n'hi ha no en raja" o bé és que són extremadament intel·ligents. Aquest seria el cas de Crusellas, esclar. Tots els especialistes destaquen la dificultat de fer el que va fer. Un pastisser francès compara el campionat amb els Jocs Olímpics. I d'altres ressalten el fet que, a més de vorejar la perfecció, s'exigeix que un sigui escultor d'una obra ridículament fugaç. Tot i això, cal recordar que el mític elefant de xocolata amb què va guanyar el concurs es pot veure al Museu de la Xocolata de Barcelona, així que encara aguanta.

En el documental queda clar que ningú guanya sol i Crusellas, sense pretendre-ho, hi dona una lliçó memorable mentre va conduint la furgoneta refrigerada cap a París. Quan li pregunten pels contrincants respon: "Només tinc por de mi mateix".

Se'l veu patir, riure, plorar, enfadar-se i fer gala d'una capacitat de concentració pràcticament extingida des que ens van arribar les pantalles. Segueixes la preparació del concurs, així com els tres dies a París que el van coronar com a World Chocolate Master. I, tot i que es fa evident que és un èxit col·lectiu, hi ha una figura clau que ho va fer possible. L'home que treballa entre bastidors que no surt al documental i a qui Crusellas va dedicar tot el que ha aconseguit un cop es va acabar el visionament. En va destacar el "suport incondicional" quan ell tenia vint anys, i que s'entenen "només amb una mirada". Es diu Josep Novellas, és el gerent de PaVic, i és la persona que, abans que ningú, va saber veure en Lluc Crusellas tot el que vindria després.