Jaume Carnicer: "Avui és l'últim dia de l'any que sortim a pescar gambes perquè no ens permeten pescar-ne fins a l'any vinent"

Vilanova i la GeltrúEntrevisto Jaume Carnicer Mas, patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú, 1974) i pescador de gamba blanca i rap, un divendres festiu al matí. Com que Mercabarna té tancat el mercat, totes les barques estan varades. Sense pescadors. De fet, des del dia anterior que els pescadors ja no van treballar. És la dinàmica habitual. Sempre que Mercabarna tanqui, el port de Vilanova també ho fa, el mateix dia i l’anterior. “És normal que sigui així; estem molt a prop del gran mercat de mercats, i els nostres compradors principals són allà”, em diu. Tot seguit comencem a parlar de les vedes i sobretot de les quotes de pesca de la gamba vermella, la gran vedet de Vilanova i del Mediterrani. Dies després de l’entrevista, els pescadors van saber que es mantenien els mateixos dies de pesca per al 2026 que els del 2025, que són 143, i sense noves mesures ecològiques. A Catalunya, aquest any la quantitat de quilos venuts de gamba vermella (quan encara no ha acabat l’any) és de 295.749 mentre que l’any passat, el 2024, va ser 387.560 quilos.

Explica’m com van les vedes anuals. Afecten totes les barques, indistintament de les arts de pesca que facin servir?

— Sí, i nosaltres ja les hem fet totes aquest any. Els de palangre (per pescar lluç) n’han fet tres mesos. Els d’arrossegament (que van a la gamba, principalment), dos i mig. Els d’encerclament (el peix blau), dos i mig. I els que fan servir el cadup, malgrat ser pesca artesanal, també n’han hagut de fer de dos mesos. El cadup és el que es fa servir per pescar pops, que és de fang i podria fer recordar la forma d’una ampolla.

Quins organismes marquen les vedes?

— La Unió Europea, el ministeri de Pesca i la Generalitat, que en aquest últim cas és la que ens ha marcat la veda del cadup. La Generalitat només té competència en marcar la veda, el temps de descans, de la pesca artesana del pop.

La pesca de la gamba vermella és la més important per a la llotja de Vilanova?

— Econòmicament, sí, però no és el que més pesquem en volum. En quantitat, el peix blau és el més important de la llotja de Vilanova. Així que si parlem de calés, la gamba; si ens referim a volum, el peix blau.

El mes de desembre és un dels forts de l’any per a la gamba vermella, i per als peixos en general.

— Només en preu, perquè en volum és un mes fluix. Hi ha poca captura de tot en general. I si aquesta és la tònica en general, s’hi han d’afegir les quotes de pesca de les barques d’arrossegament. Al port de Vilanova només hi ha una barca que li queden alguns dies de pesca de gamba, que se’ls gastarà la segona setmana de desembre. I ja estarà.

Què impliquen aquestes quotes?

— Fa dos anys la Unió Europea es va inventar aquest concepte, basat en estudis de biòlegs, que van marcar que la pesca d’arrossegament havia de tenir marcat els quilos màxims que podien pescar. Per tant, cada barca nostra del port de Vilanova, com la d’altres ports, no pot sobrepassar una quantitat marcada per llei. Aquesta normativa es va fer amb poc sentit comú, perquè han fet una llei única per a tot el Mediterrani. Han tractat a tothom per igual, i, esclar, no és just perquè el port de Vilanova sempre ha estat el que menys hores ha treballat de tot l'estat espanyol. No ens poden tractar de la mateixa manera amb una normativa quan no podem competir per igual: hi ha barques que treballen divuit hores al dia i n’hi ha d’altres que en treballem vuit. I aleshores imposen una llei que ha de complir tothom per igual. Fa dos anys que estem així.

Quin repartiment de quotes heu fet?

— Ho hem fet per barques, i resulta que la primera setmana de desembre ja les teníem esgotades. Quan tornem del pont del vuit de desembre, només hi haurà una barca que podrà pescar gamba vermella perquè li queda una quota de dos-cents quilos de gamba. Per tant, entre el 9 i el 10 de desembre ja l’haurà acabat, la quota, i aleshores ja no quedarà cap barca de Vilanova que pugui sortir a pescar-ne. Per tant, per Nadal, per primera vegada no hi haurà gamba fresca de Vilanova a cap mercat perquè des de principis de desembre no haurem pogut sortir a pescar-ne. És absurd que hi hagi quota a la gamba, perquè aleshores totes les barques aniran a pescar escamarlà i lluç, que augmentarà de preu i, a més, se sobreexplotarà. El que les barques no poden fer és no sortir a pescar perquè no tenen quota de pesca de la gamba. Tothom s’ha de guanyar la vida. Si tu poses control en una espècie, les altres, que són sensibles, com l’escamarlà i el lluç, se’n ressenten.

No hi ha possibilitat que us donin alguns dies més de pesca de la gamba, que us n’ampliïn la quota?

— Sí, hi és. I comptem que ens en donin una quota de 480 kg més [amb les últimes negociacions ha estat així]. Però aquesta xifra representa dos dies més de pesca. Els cinc-cents quilos més, els repartirem entre sis barques i mitja. En dos dies, ho tindrem fet. Una misèria. Per tant, avui és l'últim dia de l'any que sortim a pescar gambes perquè no ens permeten pescar-ne fins a l'any vinent. Aquest Nadal serà el primer cop a la vida que no hi haurà gamba vermella de Vilanova als mercats.

No podeu saltar-vos la normativa.

— Som legals, massa legals. No ho farem, no. Totes les normatives noves es van carregant un sector que desapareix a poc a poc. En quinze anys, el port de Vilanova ha perdut la meitat de la flota pesquera. Actualment, només queden cinquanta-dues barques en actiu, de les quals divuit són d’arrossegament, i d’aquestes divuit, set es dediquen a la gamba.

El Port de Vilanova sempre havia estat el tercer més important de Catalunya.

— I encara acostuma a ser així. El primer sempre és la Ràpita, que ens treu molta diferència, perquè el llagostí i la galera els és molt important. Després, en segona posició se situen o bé el Port de Roses o el Port de Tarragona. I el tercer, Vilanova o Barcelona o, depèn dels anys, Roses. El cas de la Ràpita és curiós perquè no té gamba perquè no tenen profunditat, que és on se'n troba, però facturen milions amb el llagostí I la galera. Sempre treuen uns cinc milions de diferència respecte al segon port. Si la Ràpita aconsegueix un volum de quinze milions de vendes –i per això està en la primera posició–, el segon port en té deu.

Et noto una mica trist, amb l’ofici.

— És que no té futur. Per una banda, no té relleu; la gent jove no s’hi vol dedicar. Per una altra, les dues modalitats habituals de pesca a Vilanova, com l’arrossegament (la gamba) i l’encerclament (el peix blau) trontollen. I encara més: al port de Vilanova, a la confraria, som quaranta treballadors, tenim la meitat de la flota que anys enrere, però tenim més feina que mai. Feina burocràtica, que és una sobrecàrrega. Tenim menys flota pesquera, però més feina de papers.

Reprenc el que has esmentat del relleu en la feina. A Vilanova, moltes de les barques són de tradició familiar.

— Sí, és així. A les barques hi ha famílies, pares, fills, cosins, germans, i és normal perquè t’ha d’agradar la pesca. Si no ho has viscut mai, és difícil que hi vulguis entrar. I si no, per què tenim tants senegalesos als ports catalans? Perquè ells eren pescadors a les seves poblacions; la feina els agrada, hi senten passió. Et diria que nosaltres teníem la passió que ells senten, però cada vegada en tenim menys. Els armadors, que són els propietaris de les barques, estan cremats, perquè la burocràcia, les normatives, tot plegat, ens estan fent avorrir l’ofici.

Canvio de tema. Per què els pescadors de Sitges, els dos pescadors de Sitges en actiu, han de ser els últims a l’hora de vendre la seva pesca a la llotja de Vilanova?

— La normativa que va fer la llotja de Vilanova era que primer entraven a la llotja les barques de Vilanova i després les de Sitges. Estava pensat en un temps en què hi havia molta pesca i no podia ser que els pescadors de Sitges arribessin a la llotja de Vilanova amb cotxe, perquè sempre arribarien abans que si ho feien amb barca. Si hi entraven amb barca, aleshores, com tothom: agafaven número per ordre d’arribada com totes les barques. Però si arribaven o arriben amb cotxe, van al final de tot.

Però si a Sitges només queden dos pescadors, d’arts menors, a qui fan la competència?

— Tens raó. Pesquen poc volum. Penso que si ara mateix m’ho diguessin, si en parléssim, no els diríem que han d’entrar els últims a la llotja. La normativa era d’un temps en què a Vilanova hi havia vuitanta barques, i a Sitges, catorze. Llavors tenia sentit perquè ells sempre podien arribar abans entrant al port amb cotxe en comptes de barca. Tens raó que la limitació actual no té sentit.

Per acabar, tinc dues preguntes, Jaume. La primera: és certa la llegenda que els dimecres i els dijous són els millors dies per pescar gambes?

— Sí, perquè els dilluns i els dimarts es remou el fons i en surten algunes. Els dimecres i els dijous, com que el fons ja ha estat remogut els dos dies abans, aleshores és quan la pesca és més grossa.

I la segona: per què la majoria de pescadors cuineu tan bé?

— Perquè tenim el producte fresc a l’abast. A la barca, amb oli d’oliva, all i una mica de tomàquet, en fèiem una base. Després, la patata i, per acabar, el peix, tallat a trossos. I ja està.