Un vi mallorquí, de callet i mantó, que fa fer petons

Vaig conèixer el Miquel Àngel Cerdà gràcies als vinassos que fa amb el Pere Obrador, al celler mallorquí (segur que n’heu pres, de vins d’aquest celler) Ànima Negra. Abans de tastar els seus vins, el nom ja se m’emportava. Ànima Negra. Al celler hi fan l’A.N. i també el Son Negre, que és aquest gran vi que té, cada any, una etiqueta pintada per Miquel Barceló, que cada any és més única i preciosa. Aquell dia, tot compartint una copa, em va explicar que cada any quan el persegueixen perquè entregui l’etiqueta diu que sí, que ja la té feta, però sempre els la porta, a cuitacorrents, encara mullada de la tinta. Vaig riure en sentir això, perquè si us les mireu, les etiquetes del Son Negre (que potser l’artista fa a última hora), són precioses: quadres salvatges, terrestres, mòbils i llunàtics. Però és que per a mi el mural que hi ha a la catedral de Mallorca és una de les obres que més impressió em poden haver causat. És un fons marí amb un motllo de forma humana que explica, a la barceloniana manera, la resurrecció de Crist. Tinc un Son Negre per obrir, que em va regalar. El dia que faci la festa, l’ampolla serà una espalmatòria, esclar. Trobo que la cera, caient a l’etiqueta, serà del gust dels artistes.

El vi d’avui ve del que neix com a germà d’Ànima Negra, Terra de Falanis. El nom del celler, aquest Falanis, és un homenatge a les paraules de l’historiador, del tan savi i gran escriptor Miquel Barceló i Perelló, que així es referia a la seva vila natal, Felanitx. Dir-ne Falanis és dir que busquen un passat senzill, amb una manera de fer senzilla, que és, avui, la més gran de les complexitats. I des del nom –un petó– fins a les etiquetes –fetes per en Pere Joan, un creador de còmics que m’agrada molt– es vol proposar senzillesa. Ser senzill, oi? És molt complex.

El Muac! està fet de callet i de mantó negre, dues varietats mallorquines, i hi ha l’internacional cabernet. La barreja ens fa un vi negre lleuger, com els que busquem aquests que som avui, amb moltes espècies i molta frescor. Les vinyes són al sud de l’illa, i els arriba tot el ventijol mariner, que les refresca, de manera que som davant d’un vi mediterrani a més no poder. A la boca hi trobareu, esclar, tot el sotabosc nostre, aquestes herbes com la farigola, i hi trobareu, també, la fruita, però confitada, de la manera que confiten el gingebre, dolç i àcid a la vegada, que et venen a les fires. És un vi molt ben fet, d’aquells que podem dir que són gastronòmics. Dir això, per a mi, és dir que pot jugar a contrastar o a casar-se amb el menjar. Entra a la boca onomatopeicament, com un petó, cruixent, llaminer, ple d’alegria i de transcendència.

Patrocinat per: